Rita Marzoa Font

Catalunya viu un moment decisiu per al futur del ferrocarril. Les inversions previstes en infraestructures, la descarbonització de la mobilitat, el desenvolupament de nous serveis ferroviaris i la digitalització del sector estan generant una demanda creixent de professionals especialitzats. En aquest context, la universitat té un paper clau en la formació del talent que haurà de liderar la transformació ferroviària de les pròximes dècades.

Parlem amb dos responsables acadèmics dels estudis relacionats amb la gestió i l’enginyeria ferroviària de la UPC, per conèixer quina és la situació actual del talent ferroviari a Catalunya, quins perfils reclama el mercat i com imaginen el tren del futur.

Ells són: Lluís Monjo (LLM), sotsdirector d’Innovació Docent de la UPC de Vilanova i la Geltrú i coordinador del Grau en Energia Elèctrica i Sistemes Ferroviaris; i Ignasi Perat (IP), sotsdirector d’empresa i infraestructures de la UPC de Vilanova i la Geltrú i director del Màster en Sistemes Ferroviaris i Tracció Elèctrica.

Com definiríeu l’estat de salut actual del sector ferroviari a Catalunya? i quina és la realitat dels professionals que s’estan formant en aquest àmbit al grau i el màster que impartiu des de la UPC? Quins perfils reclama la indústria, i hi estem donant resposta?

IP: Si parlem d’actualitat, hem de dir que el que estem vivint al sector és un canvi generacional molt important, i tot el saber històric ferroviari correm el perill de deixar-lo perdre. Hem de poder gestionar de manera més eficient aquesta transició, per no haver-nos de penedir en un futur. En la part de formació, tallers, etc, hauríem de poder arribar a acords amb el govern de Catalunya, entre els departaments d’Educació i Universitats, i la pròpia acadèmia. I que aquestes persones que estan apunt de jubilar-se puguin formar, ensenyar als nous professors, als qui entren a formar les noves generacions. Són titulacions noves, i a nivell universitari hauríem de poder acollir professorat associat provinent de l’empresa. I en el cas de les FP, tenim una mancança molt gran encara. 

LLM: El govern vol ampliar estudis de formació professional ferroviària a Nou Barris (Barcelona) o Mataró, i també parla d’obrir estudis a Móra la Nova o Ripoll. S’estan obrint línies de formació i no s’han ocupat de la nova formació prèvia del professorat. Si no es forma bé els formadors, no estarem donant resposta eficient als nous estudis.

IP : Hauríem de trobar un acord, acadèmia i govern, per aconseguir que els docents tinguin una bona formació en la matèria. Creiem que tenim bons formadors (pocs) a la universitat, però no a la formació professional. S’ha d’invertir en bons tallers, en bons laboratoris, per poder formar professorat competent. Una solució podria ser aprofitar aquestes persones en camí de jubilar-se, que puguin formar aquests nous professors d’instituts. I tenim un gran precedent. Quan aquí a la UPC de Vilanova es va fer la formació als primers cicles de grau mitjà, entre la UPC i l’Institut Lluc i Rafeques de Vilanova i la Geltrú, hi havia unes aules als tallers de Renfe on els professors es formaven amb professionals en actiu de Renfe. I va ser una solució exitosa, que avui segueix recollint fruits. Hauríem de poder replicar una bona experiència.

LLM: Quan nosaltres vam començar a configurar els estudis de grau, les empreses, el perfil que ens reclamaven, era el d’un enginyer d’espectre ampli amb coneixements del sector ferroviari, que sabés entendre els coneixements diversos del sector. 

IP: El sistema ferroviari és un engranatge, on si falla una peça es ressenteix tot. Aquesta visió més holística la valora el món de l’empresa. Saber com un problema pot afectar tot el servei, es valora. Una de les coses que ens preocupa és veure que el món del ferrocarril atrau els infants, però a mesura que es fan adults van perdent aquest interès. I pensem que aquesta percepció s’ha vist agreujada per com s’ha explicat el tren des de l’opinió pública. La crisi de rodalies ha afectat la percepció del sector, i parlar en negatiu del ferrocarril ens ha desconnectat de la societat. No podem permetre’ns aquesta desconnexió. El ferrocarril garanteix la sostenibilitat, la descarbonització, l’equitat…

Ignasi Perat: La crisi de rodalies ha afectat la percepció del sector, i parlar en negatiu del ferrocarril ens ha desconnectat de la societat. No podem permetre’ns aquesta desconnexió. El ferrocarril garanteix la sostenibilitat, la descarbonització, l’equitat…

LLM: Els estudiants més joves als instituts desconnecten de la realitat ferroviària. Quan demanem als nois de 12, 13 o 14 anys que ens dibuixin un tren, encara ens dibuixa un tren de vapor. En tenen una imatge carrinclona, antiga. Hem de trencar amb aquesta imatge. Hi ha molta gent que quan pensa en F1 pensa en tecnologia avançada. Hem d’aconseguir que es vegi com a punter tecnològicament el fet de moure un vehicle de 500 metres de llarg a 300 km/h i que passa cada 3 minuts. Això és tecnologia punta. I això és el que treballem, però hem de proposar-nos-ho encara amb més convicció social i política. 

IP: I ens hi ha d’ajudar l’administració i els mitjans de comunicació. Hauríem de fer que els viatges de final de curs amb els estudiants passessin de fer-se en bus a fer-se en tren. Ajudem a nivell europeu a fer que això passi. Fem que els estudiants que acaben cicles i han de viatjar vulguin fer-ho en tren.

LlM: M’agafo a la part bona de l’objectiu de fer una difusió del sector (no sempre s’han pres les millors decisions polítiques), per aconseguir que el sector en un futur sigui dinàmic i origini llocs de treball. Ser realistes, i no prometre obres a 25 anys vista. Cal treballar l’avui i l’ara, i el mig termini. 

IP: Quan parlem del tren hem de pensar en el present i el futur. I ens agradaria que es plantegés un futur al curt, mig i llarg termini del sector ferroviari, que ho fessin els experts, i els polítics recolzessin les propostes dels experts. El futur de la mobilitat a Catalunya ha de passar pel ferrocarril, tant en el transport de les persones com també de mercaderies. I cal que planegem amb solvència i rigor, i que ho facin els experts.

LLM: El Sistema ferroviari està tensionat, portem 25 anys de desinversió, i ara que s’està invertint estem amb afectacions per resoldre els problemes, de manera transitòria. 

IP: La realitat és que hem de deixar de polititzar el tema, i traslladar més pes a l’àmbit científic, acadèmic. Hi ha gent amb molta experiència que pot aportar. Hem de pensar en l’usuari, en les seves necessitats, i facilitar-li la vida. 

Tornem als estudis. Des de quan hi ha un Grau en Sistemes Ferroviaris a la UPC de Vilanova, i des de quan s’imparteix el màster?

LLM: El grau s’imparteix des de fa 2 anys, i el màster en fa 16. La meva responsabilitat és el grau, i en fem un balanç positiu. Internament ens havíem marcat la fita que al segon any, que complim ara, havíem de tenir uns 20 matriculats i en són 26. I la pressió interna és que l’any vinent haurien de ser-ne 30, i creiem que els aconseguirem i els superarem.

A Vilanova també hi ha un institut que imparteix una FP en manteniment ferroviari, l’Institut Lluc i Rafeques, i s‘ha especialitzat en cicle formatiu de grau mig, i potser hi ha gent que ha fet batxillerat d’allà i podria venir a fer el grau. La via d’entrada pot ser doble doncs: la selectivitat – d’on venen ara el 100% -, però en el futur poden venir de cicles superiors.

IP. La major satisfacció que tinc personalment al màster és que el 80% dels professionals que hi han passat està treballant al sector. I els que no hi son, és perquè han canviat de ram però van trobar feina en primer terme al sector. Tenim molts i grans professionals que volen que el transport ferroviari funcioni, i la seva capacitat i coneixement fa que el boca-orella ens porti cada any estudiants cada cop més ben formats. La relació amb operadors i empreses és molt satisfactòria. Tenim treballadors d’FGC que venen a fer el nostre màster enviats per l’empresa. Grans empreses que ens envien treballadors a fer el màster. I això és importantíssim. I són professionals que treballaran en temes d’electrificació, comunicacions, gestió de trànsit, manteniment als tallers, prevenció de riscos, previsió de la demanda, sostenibilitat…

Vosaltres impulseu una interessant jornada que combina el món de l’empresa amb el de la universitat. Des que vau començar el grau, organitzeu unes jornades ferroviàries amb molta participació d’estudiants de grau, de màster i també d’FP, tots els operadors ferroviaris, i la majoria de les grans empreses del sector. Per què és important aquesta connexió?

LLM: Ens fa falta molta divulgació i presència. Missatges en positiu del món ferroviari. La manera com vam voler-ho canalitzar va ser organitzant les jornades de talent, on les empreses disposen d’un aparador per mostrar la seva part més tecnològica, i als estudiants els interessa veure l’últim que es fa. I també dona l’oportunitat als estudiants per tocar l’àmbit de recursos humans de les empreses, i a partir de setembre ja podran començar a fer les pràctiques en aquestes empreses. Tots hi guanyem. 

Lluís Monjo: Hem d’aconseguir que es vegi com a punter tecnològicament el fet de moure un vehicle de 500 metres de llarg a 300 km/h i que passa cada 3 minuts. Això és tecnologia punta.

IP: El sector ferroviari és molt gran i mou molts diners, però l’important són les persones. Veiem que hi ha estudiants nostres que van d’una empresa a l’altra, i és perquè al sector, ens coneixem. I aquests espais connecten les persones. Ens agradaria que encara s’interrelacionessin molt més. És molt important que estiguin ben formats. I que connectin amb el món de l’empresa. 

Si haguéssiu de projectar-vos cap al futur, per on passarien els vostres anhels?

LLM: A nivell de grau, el que voldria és poder-lo implementar satisfactòriament, i queden dos anys de feina intensa. El que més ens falta és base de professorat, contractació de professors estables a temps complert per cobrir les matèries que es donaran. I d’altra banda, poder desenvolupar la part de recerca amb un grup interdisciplinari, en l’àmbit ferroviari. Ara estem centrats en la docència per engegar el grau. Però sense poder-nos dedicar a la recerca per transferir coneixement al sector, que després es pugui retornar a la docència, no té sentit. 

IP: A nivell de màster sempre havia pensat que m’hauria agradat que el màster fos oficial, per poder impulsar grups de recerca. Però ara penso que aquesta oficialitat hauria estat un error. Penso que la clau del nostre màster és el professorat, disposar dels millors d’entre la gent d’empresa perquè expliquin els temes als alumnes. Ara som 44 professors, amb molta diferència generacional, i això ens dona riquesa i fortalesa. Les empreses haurien de fer un esforç en formar als seus treballadors en el màster, o en els cursos que fem puntualment d’IA aplicada al ferrocarril, un curs de ciberseguretat ferroviària, seguretat operativa… FGC ens ha respost molt favorablement, tenim una gran relació amb Ferrocarrils de la Generalitat. I aquesta connexió amb l’empresa i els operadors ens dona força per saber a cada moment què necessita el sector. 

LLM: I pel que fa a la recerca, saben que la UPC és un referent, és la primera tecnològica de l’Estat amb grups de recerca molt potents. Nosaltres podem aportar molt en el món del ferrocarril. Ja hem fet un intent, hem fet unes jornades, però no vam acabar de reeixir. Ho hem de treballar més.

I ens caldria potser també la internacionalització. Aconseguir connectar amb universitats europees especialitzades per compartir coneixement. A nivell de professorat hem contactat amb la universitat de St. Pölten d’Àustria, en qui ens vam emmirallar al principi. Van estar molt disposats a col·laborar, però la barrera és idiomàtica. Hem tingut professors a França, al setembre vindrà un professor del Politècnic de Lisboa a fer una estada de 3 mesos… i el que hem de fer és teixir aquestes aliances de talent a nivell de recerca i professorat, i els estudiants ja ho faran a partir del curs que ve. 

IP i LLM: Som nosaltres qui hem empès tot aquest projecte de formació universitària ferroviària, amb complicitats necessàries com la de la Pilar García, expresidenta del museu del ferrocarril…o la mateixa Mayte Castillo… però falten mans, recursos i aliances. 

Vilanova es considera una capital ferroviària, i l’Ajuntament té en marxa un projecte de definició del que hauria de ser aquesta capitalitat ferroviària a Catalunya i l’Estat. Hi ha un grup de treball creat que està treballant les línies de futur en aquest sentit. Una de les potes és la formació. Quants més actors introduïm, més fort serà el projecte. El ferrocarril és el futur real i lògic de la gran mobilitat de persones i mercaderies. Som en un espai extraordinari, hem de poder-ho orientar urbanísticament, acadèmicament, socialment… i hem de creure, tenir il·lusió i ganes. Nosaltres en tenim.