Compartir:

175 anys del tren Barcelona-Mataró

Tren del Centenari 1848-1948 del Ferrocarril a Espanya. Vista general de la composició del tren del Centenari, remolcada per la locomotora Mataró, sortint probablement de l’estació de Vilanova i la Geltrú. Pot observar-se al maquinista, fogoner i un guardafrenos muntats en ella. ca. dècada 1950. Foto: Manuel Cuenca. Imatge cedida per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.
Tren del Centenari 1848-1948 del Ferrocarril a Espanya. Vista general de la composició del tren del Centenari, remolcada per la locomotora Mataró, sortint probablement de l’estació de Vilanova i la Geltrú. Pot observar-se al maquinista, fogoner i un guardafrenos muntats en ella. ca. dècada 1950. Foto: Manuel Cuenca. Imatge cedida per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.

El 1848 es va inaugurar el primer tren de la península Ibèrica que connectava Mataró i Barcelona. L’arribada del primer tren, de la mà del mataroní Miquel Biada i Bunyol, va ser un esdeveniment que va marcar un abans i un després a la història, i va suposar un punt d’inflexió per a la industrialització i modernització de Catalunya i de tot l´Estat espanyol.

El primer tren de la línia ferroviària Barcelona-Mataró va sortir el 28 d’octubre del 1848 des d’una estació que estava ubicada al costat de l’estació de França, a l’avinguda del Doctor Aiguader. Un trajecte de 28,25 quilòmetres fins a Mataró, amb una via simple i amb un pont de fusta a la riera d’Argentona.

Impulsors, accionistes i enginyers que van participar en la construcció i posada en marxa del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, primer ferrocarril peninsular inaugurat el 28 d’octubre de 1848. Imatge cedida per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.

L’impacte del tren

La inauguració del ferrocarril entre Barcelona i Mataró va tenir un impacte important per als ciutadans i les ciutats. Barcelona i Mataró quedaven enllaçades pel nou mitjà de transport que escurçava el viatge entre ambdues ciutats a una hora, si feia aturada a totes les estacions, i a poc més de mitja hora si el trajecte era directe.

Al principi, la nova línia de tren influí de manera desigual a Mataró. Els avantatges que suposava per a la industria, el comerç i el trasllat de passatgers van ser evidents ben aviat, però l’arribada del tren tingué els seus detractors. Hi havia qui afirmava que el tren havia convertit Mataró en un raval de Barcelona. D’altres deien que el fum i el soroll del ferrocarril perjudicaven el bestiar i els conreus. I els més alarmistes, que el sotrac del tren podia causar trastorns nerviosos als viatgers.

Miquel Biada i Bunyol, 1923
Rafael Estrany i Ros. Oli sobre tela. Galeria dels Mataronins Il·lustres. Ajuntament de Mataró.
Foto: Arxiu Museu de Mataró / Sergio Ruiz

Miquel Biada

Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789-1848) va promoure la creació de la línia de ferrocarril a Catalunya després de tornar de Cuba, on juntament amb un grup d’empresaris va formar una junta amb la finalitat de promoure un ferrocarril que havia d’unir la zona agrícola de Güines amb el port de L’Havana.

Un cop retornà a Catalunya el 1840, s’implicà decididament en tirar endavant el projecte de construcció de la primera línia de ferrocarril de la península.

Biada va morir pocs mesos abans de la inauguració del projecte.

*Font: Exposició “Barcelona – Mataró, 1848. El tren del Maresme”, a Can Palauet (Arxiu Comarcal del Maresme)

Per a més informació

El podcast de la revista MobiliCat on persones que coneixes t’expliquen les seves anècdotes i històries amb el transport públic.

Mobilicat
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.