Transport públic gratuït, sí o no?

Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre. Cada cas és diferent

De què depèn que funcioni?

Perquè funcioni la gratuïtat, primer ha de funcionar el transport públic. Si un sistema de transport no té bona freqüència, bona qualitat i no és segur, no guanyem res si el fem gratuït.

Quan el transport públic funciona, ens podem plantejar si té sentit fer-lo gratuït o no. Però, primer ha de funcionar.

Però ara mateix aquesta és una tendència creixent…

Sí, cada vegada més.

Quants casos ja s’han implementat?

Fins ara hi ha hagut més de 250 experiències que s’han posat en funcionament arreu del món, tenint en compte que ens referim a un cas quan s’ha dut a terme com a mínim durant un any.

A vegades un cas és un país, com Luxemburg o Malta ; però també tenim regions com les Illes Balears, les Canàries; i després tenim les experiències urbanes, a Marbella, Fuengirola o Torrevieja.

La gratuïtat augmenta el nombre de viatgers del transport públic?

Sí, bàsicament sempre. La principal crítica que rep aquesta mesura és que no redueix l’ús del cotxe, però no ens hauríem de fixar tant en això, sinó que existeix una demanda invisible. És a dir, hi ha persones que si no tenen transport públic gratuït no faran aquest desplaçament perquè no poden pagar-se el viatge.

Al final, es tracta de garantir el dret a la mobilitat.

Exacte. Existeix el dret a la lliure circulació a la ciutat, perquè no tothom pot pagar el desplaçament en transport públic.

Cal tenir en compte que la gratuïtat del transport públic és una política social, no ambiental. Si l’avaluem com a intervenció ambiental, en el sentit que faci reduir l’ús del cotxe, ens equivoquem. Aquesta mesura garanteix el dret a la mobilitat. I pot tenir un efecte col·lateral, que sigui reduir una mica l’ús del cotxe. Però no és el seu objectiu.

Es pot sostenir econòmicament un servei de transport públic gratuït?

Com a societat, hem de pensar quins són els nostres principis. Hauríem de considerar el transport públic com un bé comú, com un servei bàsic. Així com tenim dret a l’educació o a un servei de salut, també hauríem de tenir el dret a poder-nos moure. Perquè estem fent moltes polítiques de “la ciutat dels 15 minuts” que aposten per la proximitat, i està molt bé, però això fora de Barcelona no és tan fàcil de fer.

A Catalunya seria possible implantar un servei de transport públic gratuït?

Això depèn de qui gestiona el transport. Si, per exemple, parlem de transport urbà, correspondria que ho decidís cada municipi. Però també caldria un pla de finançament i han de ser casos on realment el transport públic funcioni.

Hi ha altres mesures per augmentar l’ús del transport públic?

Si volem augmentar l’ús del transport públic, tenim dues maneres de fer polítiques: “push&pull”, és a dir, el pal i la pastanaga (on la gratuïtat és la pastanaga). Hi ha persones que podrien anar en cotxe però van en transport públic i, per tant, això ambientalment és positiu. Però hi ha la demanda invisible i també els “usuaris captius”, que són els que només poden agafar el transport públic perquè no tenen cotxe, i tampoc poden arribar caminant a la seva destinació. Per a aquestes persones el preu pot ser decisiu.

Però per reduir l’ús del cotxe, hi ha mesures més importants…

Com quines?

Replantejar la ciutat: dificultem l’entrada al centre, dificultem l’aparcament i, a la vegada, donem un bon servei de transport públic.