Eloi Barrera
Corresponsal de Catalunya ràdio al Pirineu central
El Ricardo Palacín té 70 anys i és l’últim habitant d’Adons, un nucli de muntanya a l’Alta Ribagorça. Els antics habitants del poble han anat marxant cansats de fer un camí costerut, ple de revolts i de sotracs cada vegada que havien de baixar a la Pobla, Tremp o Lleida per poder accedir a algun servei bàsic. Li pregunto al Ricardo si es quedarà a viure al poble tota la vida. I em respon: “M’hi quedaré mentre pugui conduir. Quan ja no pugui portar cotxe, hauré de marxar”. Llavors sí, Adons haurà mort.
La poca població s’exhibeix com un motiu per justificar el dèficit d’inversions en comunicacions a zones rurals com el Pirineu. El fenomen afecta camins com el que porta fins al poble del Ricardo, però també a la resta de la xarxa viària de l’Alt Pirineu i Aran. Aquest territori ocupa el 20% de la superfície del país, però només hi viu l’1% de la població: aquesta desproporció és, segurament, la causa de l’abandonament històric que pateix el Pirineu en matèria de mobilitat.
Les connexions de transport públic amb nuclis de serveis com Lleida o Barcelona són escasses i precàries: els trajectes amb bus són eterns i amb poques freqüències. El Tren de la Pobla té 3 combois que triguen més d’una hora i mitja des de Lleida. I no aprofundirem en la ignomínia de l’R3 de Rodalies que -quan funciona- triga més de 3 hores de Barcelona a Puigcerdà.
La xarxa viària està concebuda verticalment, per unir l’àrea metropolitana amb les diverses valls pirinenques, cosa molt útil per als barcelonins que pugen a fer turisme. Però no hi ha una estructura sòlida que connecti les capitals pirinenques transversalment, és a dir que uneixi territoris veïns, cosa que facilitaria la vida als residents.
La poca població, la dispersió i les llargues distàncies no faciliten l’organització de la mobilitat al Pirineu. Però tampoc justifiquen un abandonament històric que provoca l’esgotament de la població i contribueix al progressiu abandonament rural. Serà això, finalment, el que obligarà el Ricardo a marxar d’Adons i perdre un altre poble del Pirineu.
