Raül Blanco
President de Renfe
Som a les acaballes de l’any commemoratiu del 175è aniversari del primer tren de la península Ibèrica que va connectar Barcelona i Mataró. Durant els darrers mesos, s’han celebrat nombrosos actes d’homenatge al primer camí de ferro, accions que ens han permès realçar el paper del tren en el desenvolupament econòmic i social del nostre país. El tren ha tornat a estar en el centre de les nostres vides, com deia un famós anunci de Renfe de l’any 2010.
Les fotografies que es conserven d’aquell 28 d’octubre de 1848 i les cròniques d’aquella jornada històrica, que qualificaven de solemne i venturós esdeveniment la inauguració de la línia, ens transmeten l’eufòria per la certesa que allò que es presentava en societat era quelcom més que un mitjà de transport; era un emblema de prosperitat i un símbol de connectivitat. Precisament, com a instrument de cohesió, el tren ha estat el mitjà que ha cosit el territori; ho sabem molt bé a casa nostra. Aquella primera línia pel Maresme de 28,5 km es va anar ampliant amb els anys, per arribar als 1.200 km actuals i donar cobertura, a través de Rodalies de Catalunya operat per Renfe, a més del 71% de la població catalana.
El tren fundacional del sistema ferroviari peninsular tenia com a objectius democratitzar la mobilitat, escurçar distàncies i temps de desplaçaments, i abaratir el transport de viatgers i mercaderies. Després de 175 anys, aquests principis es mantenen i s’amplien amb noves necessitats a les quals dona resposta el ferrocarril dels nostres dies: desplaçaments més ràpids, més còmodes, més segurs i més sostenibles. Precisament, amb aquests aspectes estem altament compromesos a Renfe, perquè la societat reclama serveis amb menor impacte mediambiental i exigeix a les empreses que siguin sensibles al canvi climàtic.
Em consta que aquests són reptes compartits pels agents implicats en la mobilitat. Només cal fer un repàs a molts dels articles i monogràfics publicats en aquesta revista per comprovar que els desafiaments comuns a què hem de fer front són a l’agenda del sector. Sabem que ens cal un treball conjunt, d’administracions i empreses operadores i gestores d’infraestructures, per poder continuar oferint un transport ferroviari de qualitat, atractiu per als usuaris, accessible i assequible. Per fer-ho possible, Renfe és i serà al costat dels municipis, escoltant les demandes de la ciutadania i aportant les millors solucions per als seus usuaris, fomentant la intermodalitat i posant tot el seu bagatge en innovació al servei de les millores en eficiència i seguretat.
El 175è aniversari del tren ens ha servit per rememorar-ne els orígens, engrandir la seva història i constatar que ens trobem en una segona edat daurada del ferrocarril a Europa. Un ferrocarril que ha de vertebrar la Unió Europa en el marc d’un mercat únic que ens permeti competir als operadors en igualtat de condicions. Estic convençut que Renfe continuarà tenint un paper protagonista en aquest escenari, per la seva irrevocable orientació de servei públic i pel ferm compromís en la qualitat del servei. Mentrestant, no cal que ens esperem a celebrar els 180 anys o el bicentenari del ferrocarril, al tren cal felicitar-lo, defensar-lo i reivindicar-lo cada dia.
