Com a conductor d’autobusos de l’empresa TUSGSAL des de l’any 2007, he de dir que em sento molt orgullós de pertànyer a aquesta gran família. Estic agraït per la solidaritat dels companys i l’alegria que transmeten quan a les 5h. del matí vens a treballar i arribes 10 minuts abans per fer la xerradeta o explicar un acudit mentre prens el cafè, i d’aquesta manera comences amb bona energia per anar a fer la línia.
També es d’agrair quan tots els dies agafes el mateix passatge a la primera volta, que en el meu cas solen ser quasi tot dones de mitjana edat que van a treballar i entren amb gran alegria al bus, o ficant-se de broma amb tu perquè vas un minut tard, o també tenen el detall de regalar-te alguna caixa de bombons quan portes temps fent la mateixa línia.
Al final, els usuaris i usuàries són coneguts i acabes establint una bona relació diària.
Tot això et dona molts ànims, ja que ser conductor és, d’altra banda, una tasca complicada per diferents motius, com són el trànsit, que vivim en una societat accelerada, la pèrdua d’educació d’alguns passatgers/eres quan s’entra al bus, o que quan es colen i els crides l’atenció, a sobre, et diuen “cállate y dedícate a conducir que es tu trabajo”. Però, per sort, tot això és minoria, i queda en anècdotes desagradables que aprenem a gestionar correctament.
