JOSEP CANALS,
SECRETARI GENERAL DE MEDCITIES
MedCities és el fruit de la voluntat política del president Maragall quan era president de la institució precursora de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, aprofitant un projecte de Nacions Unides que va acabar esdevenint uns organització amb seu a Barcelona i que, amb mirada catalana, treballa per a tota la conca. Les institucions catalanes que van fer néixer MedCities i que l’han acompanyat i finançat parcialment mitjançant projectes concrets a través de la nostra associació són l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona (des de l’inici, en són membres) i la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona (més endavant, i com a membres observadors). Els nostres membres estan repartits per les 3 ribes de la Mediterrània, principalment al Sud i l’Est, essent el Líban, Tunísia, Jordània, Turquia i el Marroc, per nombre, on en tenim més. De casa nostra, a banda dels esmentats, comptem amb Castelló de la Plana, Palma i València. Altres ajuntaments destacats són Roma, Sarajevo, Limassol, Màlaga, Marsella, Betlem o Tirana.
La nostra feina és estar al costat de les autoritats locals i treballar amb ells perquè millorin les seves capacitats i afrontin millor els reptes compartits a tota la regió en temes com la gestió integral de residus, el cicle de l’aigua, la mobilitat, el foment de l’estalvi i de les fonts renovables d’energia, l’economia social i solidària, o les PIME, entre d’altres.
La mobilitat, el trasllat de persones i de mercaderies, és una dels eixos clau que tractem en diversos projectes. A tota l’àrea Mediterrània hi ha una inquietud sobre el model de mobilitat; la ciutadania i els seus representants saben que el model de mobilitat no pot basar-se en el cotxe particular i privat, ocupador de massa espai públic i emissor de gasos que afecten greument la salut (milers de morts cada any) i l’atmosfera, i també creador de contaminació acústica que alteren convivència i la salut. I tot, banyat per una amenaça comuna a la conca: la crisi climàtica.
Ara és la mobilitat sostenible la que s’obre camí i esdevé un repte i voluntat polítiques compartides a la regió, encara que incipientment. MedCities acompanya les ciutats membres en la reflexió, planificació i execució d’actuacions pilot que permetin marcar la ruta a mitjà i llarg termini i amb casos concrets exemplificadors de les bondats del model. En aquest sentit, hem ajudat, mitjançant projectes europeus del programa Interreg MED de la Comissió Europea, a l’impuls de plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS) en diferents estat de la regió. I amb actuacions concretes en ciutats com ara Làrnaca (Xipre), amb l’establiment de carregadors de vehicles elèctrics; Dürres (Albània), amb un bicicarril interurbà; i Irbid (Jordània), amb el redisseny d’un eix viari motoritzat per transformar-lo en un eix pacificat i verd, on hem posat en pràctica elements assenyalats en la planificació. El projecte va finalitzar amb una sèrie de conclusions, fruit dels anys de treball, que són recomanacions polítiques, documents d’eines, i libres blancs ben útils per a diferents nivells de l’administració pública, i també del sector privat, que s’entreguen a la Comissió Europea. Des de MedCities hem volgut difondre el coneixement i les conclusions a altres instàncies, començant pel Parlament de Catalunya. Allà, vam comparèixer a la Comissió de Territori per presentar als diputats i diputades les recomanacions polítiques del projecte Interreg MED Urban Transports Community, dividides en 4 àmbits/documents:
1) Impuls de la mobilitat sostenible a la Mediterrània.
2) Impuls concret a la mobilitat elèctrica.
3) La mobilitat en destinacions turístiques i l’impacte que se’n deriva.
4) Adaptació de la mobilitat al canvi climàtic.
Per això, les recomanacions polítiques esmentades anteriorment van en un sentit ben clar: cal treballar urgentment a tota la conca per fer ciutats on la mobilitat sostenible, la de persones i bicicletes, recuperi el seu espai, ja que, malgrat la percepció, en tota la regió els desplaçaments interns en viles i ciutats es fan majoritàriament a peu i en bicicleta, seguit pel transport públic (allà on és efectiu, com a la riba Nord, l’europea) i en darrer terme, pel cotxe. El cotxe pot tenir el seu espai, minoritari, relegat a àmbits concrets, i idealment de motor elèctric.
En un escenari on les grans decisions es prenen pels Estats en grans fòrums mundials, MedCities està present en moltes de les cites de l’agenda internacional per representar la veu de les autoritats locals, perquè aquestes puguin ser tingudes en compte. Segons l’ONU, fem tard en l’acompliment dels ODS. Per això ha batejat aquesta dècada com a la «Dècada de la implementació». I qui hi ha més implementador que un ajuntament?
