Durant molt de temps els especialistes en transport, urbanisme i mobilitat han considerat la relació i connexió entre mobilitat i inclusió social. Però ho han fet agafant de referència la situació econòmica i social de l’usuari, és a dir, en funció dels ingressos familiars d’una persona, la situació laboral, el suport social, etc.

Segons l’estudi, les persones que estan socialment excloses solen tenir un risc més gran de quedar-se a l’atur, tenir una salut física i mental deficient, estar menys connectades socialment, i/o inclús, participar en delictes i abús de substàncies, la qual cosa té; conseqüentment, uns costos per a l’economia en general. 

Fins ara no s’havien realitzat estudis centrats en la ubicació del barri i la seva connectivitat i, ara s’ha vist com aquests indicadors poden donar als governs millors evidències per finançar projectes de transport públic poc concorreguts, com les connexions amb bus convencional que comuniquen els suburbis desfavorits. Projectes que normalment es passarien per alt i que, en canvi, permetrien millorar la inclusió social i proporcionar un millor retorn de la inversió dels contribuents, que no projectes com el circuit ferroviari suburbà de Melbourne.

Font d’informació: Estudi “Transportation Research Parte A: Policy and Practice”