ACN i Redacció
El Congrés ha aprovat aquest dimecres, 8 d’octubre, el projecte de llei de Mobilitat Sostenible, amb 174 vots a favor, 170 en contra i 4 abstencions. El text, que ara serà remès al Senat per completar-ne la tramitació, dona un marc legal de les polítiques de mobilitat i formava un de les fites acordats amb la Comissió Europea per al desemborsament dels fons NextGenerationEU. Segons ha apuntat el Ministeri de Transports, la seva aprovació era “clau” per garantir l’accés d’Espanya als fons europeus del Pla de Recuperació, que sumen prop de 10.000 milions d’euros, i servirà de base “per avançar cap a una mobilitat més segura, més neta i més connectada”. La iniciativa ha tirat endavant després que Podem hagi tancat un acord amb l’executiu per ajornar les inversions d’ampliació de l’aeroport del Prat fins al 2031.
La llei de mobilitat sostenible permet, per primera vegada, que els ajuntaments estableixin peatges als seus municipis per reduir la contaminació. La norma penalitza les ciutats que no compleixin amb els projectes de sostenibilitat, impulsa la creació de zones de baixes emissions (ZBE), i potencia l’ús de la bicicleta.
La norma impulsa que municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants tinguin plans de mobilitat sostenible, o que empreses amb més de 500 treballadors també n’hagin de crear. La norma obliga els ajuntaments, polígons industrials i grans centres de treball públics i privats a dissenyar plans per impulsar el transport públic, la mobilitat a peu o en bicicleta. A més, la llei fa un pas endavant perquè els alcaldes puguin establir taxes que penalitzin la circulació de vehicles contaminants que no poden entrar a les zones de baixes emissions.
També crea el Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible, que serà la matriu d’organismes que controlaran que els municipis compleixen les seves obligacions i creen i executen els seus plans de mobilitat sostenible. Hi estaran obligats també els ajuntaments d’entre 20.000 i 50.000, que disposaran d’un any des de l’entrada en vigor de la norma per crear zones de baixes emissions i crear aparcaments dissuasoris, entre altres, a més de carrils bici i zones de mercaderies.
A més, els polígons disposaran de 18 mesos per designar un “gestor de mobilitat” que executi els plans de mobilitat, i les empreses, públiques o privades, de més de 500 treballadors, hauran de fer el mateix en un termini de dos anys. Les empreses de més de 200 treballadors que estiguin en àrees urbanes de més de 500.000 persones hauran d’incloure als seus plans mesures per reduir la mobilitat a hores punta i establir punts de recàrrega per a cotxes elèctrics.
Subvencions al transport públic per a ciutats mitjanes
Una de les novetats d’aquesta llei és que permet a les ciutats mitjanes accedir als fons de l’estat per cobrir els costos del transport públic. El projecte de Llei de Mobilitat Sostenible presentat pel govern espanyol establia, al seu article 59, que només tenien dret a rebre subvencions de l’Estat en matèria de transport públic les capitals de província, els municipis de més de 50.000 habitants o els de més de 20.000 habitants amb més de 36.000 unitats urbanes censades al cadastre immobiliari urbà.
Una esmena introduïda per Junts, i que ha estat aprovada, ha canviat aquest criteri, i ara els municipis de més de 20.000 habitants ja no han de complir el requisit de 36.000 unitats urbanes censades al cadastre, sinó un llindar més ajustat de 27.000 unitats. Gràcies a aquesta mesura, un total de 19 municipis catalans, podran accedir al Fons Estatal de Contribució a la Mobilitat Sostenible, un fons de nova creació destinat a potenciar el transport públic i del qual aquest municipis en quedaven exclosos. Moltes d’aquestes ciutats, a més de tenir entre 20.000 i 50.000 habitants presenten una distribució dispersa dels habitatges i dels centres de serveis públics dins del seu terme municipal, fet que provoca majors necessitats de mobilitat i de transport públic.
D’altra banda, la llei aprovada al congrés també regula el transport col·lectiu a través d’empreses com BlaBlaCar per assegurar que el preu que paguen els passatgers per compartir despeses no esdevé un pagament per un transport col·lectiu.
A més, la llei estableix una substitució dels vols curts quan hi hagi una alternativa ferroviària inferior a 2,5 hores, i obliga ports i aeroports a utilitzar energia elèctrica o renovable. També estableix que hi haurà estacions de recàrrega elèctrica ultraràpida senyalitzades a tota la xarxa de carreteres de l’Estat, i que la DGT haurà de substituir les actuals etiquetes mediambientals per unes de més precises.
