Aquest divendres 19 de setembre el Paraninf de l’Escola Industrial de Barcelona ha estat l’escenari de la jornada “Als municipis, mobilitat per a tothom”, una trobada organitzada per l’AMTU, la Diputació de Barcelona, l’ATM de Barcelona, l’AMB i el Departament de Territori, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat.

La presidenta de l’AMTU, Mar Molina, ha inaugurat la jornada defensant el municipalisme com a motor d’una mobilitat més justa i sostenible. Al seu costat, representants de les principals institucions de l’àmbit de la mobilitat han remarcat la importància de sumar esforços i treballar conjuntament per avançar cap a un model que posi les persones al centre.

La inspiració de la ciutat dels 15 minuts

Un dels moments més destacats ha estat la ponència de l’urbanista Carlos Moreno, assessor de l’alcaldessa de París i ideòleg del concepte de la “ciutat dels 15 minuts”. Moreno ha desenvolupat la seva visió de la proximitat urbana com a eina per teixir vincles socials, reduir desplaçaments innecessaris i reforçar la cohesió comunitària.

Mobilitat activa: experiències i bones pràctiques

El debat ha continuat amb una primera taula dedicada a la mobilitat activa. Entitats com Bicicleta Club de Catalunya o Catalunya Camina han compartit reptes i oportunitats, mentre que els casos d’èxit han posat sobre la taula experiències concretes.

Un dels moments més destacats de la taula de mobilitat activa ha estat la presentació del projecte Metrominut Mollet, un mapa que connecta els principals punts del municipi amb les distàncies a peu. Aquesta eina vol fer evident que molts recorreguts quotidians es poden fer caminant en molt menys temps del que imaginem.

El concepte Metrominut té un llarg recorregut: va néixer el 2011 a Pontevedra, fruit d’un laboratori d’idees sobre mobilitat per als vianants. Des de llavors, nombroses ciutats han adaptat la idea i l’han incorporat com a eina informativa per promoure la mobilitat activa. La iniciativa està actualment impulsada per l’organització Ciudades que Caminan, que l’ha estès com a recurs per normalitzar i “desdramatitzar” la cultura del caminar.

L’objectiu és senzill però potent: posar en valor la proximitat urbana, fer visibles les distàncies curtes i els temps breus que separen els espais clau d’una ciutat. D’aquesta manera, els veïns i veïnes es predisposen millor a triar desplaçar-se a peu en el seu dia a dia, contribuint a una mobilitat més saludable i sostenible.

Els grans reptes del transport públic

La segona gran taula de la jornada ha abordat els reptes del transport públic de cara al 2030, amb la participació de representants de la Generalitat, l’AMB, l’AMTU i l’Ajuntament de Barcelona.

Les aportacions han estat clares i complementàries:

• Susi López (Generalitat) ha assenyalat cinc grans reptes: augmentar l’oferta, millorar l’accessibilitat, completar la integració tarifària, aconseguir la integració tecnològica i reforçar el finançament.
• Joan Serra (AMTU) ha remarcat la importància de tenir en compte la diversitat territorial i demogràfica, augmentar els recursos al món local i repensar la mobilitat laboral fora dels nuclis urbans.
• Joan M. Bigas (AMB) ha plantejat l’objectiu de millorar el servei d’autobús interurbà a la segona i tercera corona abans de 2028, incrementar la demanda nocturna i apostar per busos elèctrics i de biogàs.
• Lídia Torres (Ajuntament de Barcelona) ha posat èmfasi en la necessitat de cosir Barcelona amb la seva regió metropolitana, potenciar els punts d’intercanvi i millorar la percepció ciutadana de la qualitat del transport públic.

Casos d’èxit locals: Terrassa i Manresa

La jornada també ha donat veu a les experiències municipals. L’Ajuntament de Terrassa ha exposat les actuacions de pacificació de la mobilitat amb carrils bus, taxi, bici i VMP. Per la seva banda, Manresa ha compartit com l’escolta activa de la ciutadania ha permès augmentar un 50% l’ús del transport públic, a més de la creació del títol T-Jove18, que allarga l’ús gratuït iniciat amb la T-16 fins als 18 anys.

Una mirada de futur compartida

La cloenda, a càrrec de la Diputació i el Departament de Territori, ha remarcat que la mobilitat del futur ha de ser inclusiva, equitativa i sostenible, i que només es podrà assolir amb la col·laboració de totes les administracions i la implicació de la ciutadania.

Amb jornades com aquesta, el municipalisme torna a demostrar que és un actor clau en la transformació cap a una mobilitat per a tothom.