Cristina Alburquerque ofereix assessorament a les ciutats que implementen solucions i polítiques de transport baixes en carboni, com ara l’electrificació del sector del transport, la gestió de la demanda de transport, o la nova mobilitat sostenible. També ha treballat per transformar el sistema de transport de les ciutats del Brasil en mitjans més nets i eficients.
Com creu que han de ser les ciutats del futur perquè siguin més sostenibles?
Les ciutats del futur han d’estar enfocades a les persones i hem de treballar perquè hi hagi un canvi modal: transport col·lectiu, més carrers i més zones per a vianants, nens i bicicletes. I que els vehicles existents siguin de zero emissions, i per tant elèctrics – perquè l’elèctric és el que està més desenvolupat-, encara que un mix d’energia també estaria bé.
Quines ciutats arreu del món ho estan fent bé i poden ser un model?
Barcelona és un bon exemple a nivell mundial pel que fa al desenvolupament sostenible de la ciutat. També París, que és la impulsora de la ciutat dels 15 minuts, o Londres, on tota la ciutat és una gran zona de baixes emissions. En d’altres continents també hi ha l’Índia, que està fent un pas de gegant per descarbonitzar el sistema de transport. I a Amèrica Llatina tenim Xile i Colòmbia.
Què són les ciutats dels 15 minuts?
“Ciutats dels 15 minuts” és un terme per referir-se a ciutats on les persones tinguin oportunitats i opcions a prop d’on viuen i també per anar a la feina. Això millora molt la qualitat de vida de les persones.
És important que les ciutats tinguin ZBE en els termes establerts?
Depèn molt del context de cada ciutat. No totes les ciutats tenen problemes de qualitat de l’aire, que és un dels principals objectius de les Zones de Baixes Emissions. Però sí que és una bona manera d’anar cap a ciutats sostenibles.
Hi ha el perill que les postures negacionistes del canvi climàtic acabin influint en les polítiques que s’estan fent a gran part del món?
Cal que utilitzem les dades per mostrar que sí que hi ha un canvi climàtic que està tenint repercussions a les ciutats en termes de pol·lució, i també dades que facin referència al dia a dia de les persones, com és l’impacte en la salut: quin impacte tenen les ZBE en la disminució d’ingressos hospitalaris, malalties cardiovasculars, etc. Les dades són incontestables i basar la
política en dades és important.
Doni’ns un consell per tenir ciutats més sostenibles.
El consell que dono és, com he dit, involucrar les persones en el procés de planificació de les ciutats. Moltes vegades, quan es creen ZBE, per exemple, no s’implica les persones en aquest procés. Es pren la decisió i s’executa. I això moltes vegades no és ben rebut per la població. I és important escoltar, no només els adults, sinó també els nens i els més vulnerables.
Creu que la IA pot ser beneficiosa o perjudicial en el procés d’arribar a tenir ciutats més verdes?
Depèn de com fem servir la intel·ligència artificial. Si la fem servir per moure més cotxes, serà perjudicial. Però si la fem servir per moure més les persones, enfocant les polítiques públiques en la utilització de modes més sostenibles, pot ser molt beneficiosa i fins i tot accelerar el procés.
És optimista de cara al futur?
Sí, soc molt optimista. En els darrers anys s’ha avançat molt. Tot i que, per tenir ciutats més sostenibles, hem d’accelerar la implementació. En general estem en el bon camí, però hem de fer més ràpid el procés.
