Aquest 27 de març, l’AMTU ha organitzat, a l’Espai Mataró Connecta, una jornada tècnica per analitzar la nova Llei de Mobilitat Sostenible, aprovada al Congrés dels Diputats i en vigor des del 5 de desembre de 2025. Aquesta norma ha configurat un nou marc perquè les administracions públiques puguin adaptar les seves polítiques de mobilitat i transport a les necessitats actuals, sota criteris de sostenibilitat, eficiència energètica, digitalització i cohesió territorial, amb una especial incidència en l’àmbit local i en el context català, que ja disposa de reglamentació pròpia.

La jornada ha reunit juristes experts, legisladors, representants de l’administració local, operadors del sector públic i privat i institucions vinculades a la mobilitat. En una primera part, el jurista Josep M. Fortuny ha exposat els principals aspectes legals de la nova llei, que posteriorment s’han debatut amb diferents actors implicats en la gestió del transport, aportant una visió global i complementària de la normativa.

Posteriorment, la sessió ha continuat amb una part més pràctica organitzada en tres grups de treball diferenciats, cadascun centrat en un àmbit específic de la llei:

Organització i planificació de la mobilitat

El grup sobre organització i planificació de la mobilitat ha estat dinamitzat per Marc Tarrés. En aquest grup s’ha analitzat el paper de la nova llei de mobilitat, que ha posat el focus en una bona governança, amb els municipis com a actors clau per orientar i equilibrar les diferents formes de mobilitat segons la seva realitat. Tot i el consens sobre els beneficis del text legal, s’han detectat dificultats a l’hora d’aplicar-lo en el context real de cada territori.

Durant el debat s’ha assenyalat que la llei ha prioritzat els desplaçaments laborals però ha deixat de banda els escolars i sanitaris, que també són molt rellevants. Això ha evidenciat la necessitat d’una millor coordinació entre el transport urbà i interurbà, així com de noves fórmules de cooperació entre municipis, especialment fora de les àrees metropolitanes.

També s’ha destacat la manca d’integració entre la planificació urbanística i la de mobilitat, fet que ha generat disfuncions, així com la necessitat d’una visió més global de les polítiques públiques. A més, s’ha remarcat la importància de la pedagogia social per facilitar l’acceptació de mesures de mobilitat.

La conclusió principal ha estat que cal reforçar la coordinació entre administracions per afrontar els reptes de mobilitat i evitar impactes com l’augment de l’ús del vehicle privat.

Finançament i fiscalitat

El grup sobre finançament i fiscalitat de la mobilitat ha estat dinamitzat per Míriam Manrique. En aquest grup s’ha posat de manifest la necessitat de cooperació entre administracions, operadors i institucions, destacant que, tot i ser actors diversos, comparteixen objectius i preocupacions.

S’han identificat quatre grans reptes: la incertesa sobre el calendari i el desenvolupament reglamentari, el nou model de finançament (amb separació entre despesa operativa i inversió), la gestió de bonificacions i tresoreria, i els sistemes de justificació. La manca de concreció actual ha dificultat la planificació i ha generat dubtes sobre imports, criteris i mecanismes d’actualització.

També s’ha assenyalat que la separació entre OPEX i CAPEX ha pogut tenir impactes importants, així com la necessitat de garantir aportacions actualitzables i bestretes obligatòries per evitar problemes de tresoreria. Pel que fa a les inversions, s’ha valorat positivament el suport previst, però s’ha criticat la falta de claredat en convocatòries i criteris.

A més, s’han destacat incerteses sobre el finançament de les bonificacions i la tarifació social, i la necessitat d’un sistema de justificació més àgil. En l’àmbit fiscal, s’ha considerat limitada l’ambició de la llei, amb poques novetats més enllà de les taxes vinculades a zones de baixes emissions.

En conjunt, s’ha conclòs que per garantir l’èxit de la llei cal més certesa, regles clares, estabilitat financera i un marc de gestió pràctic i viable.

Sostenibilitat i dades

El grup sobre sostenibilitat i dades de la mobilitat ha estat dinamitzat per Mercè Rius. En aquest grup s’ha destacat que la nova llei de mobilitat exigirà més coordinació entre administracions, operadors i municipis per adaptar-se als canvis ambientals, tecnològics i socials, i que també representa una oportunitat per fer ciutats més habitables.

En sostenibilitat, la normativa obliga a implantar sistemes de gestió ambiental, calcular la petjada de carboni i impulsar l’electrificació, tot i que s’han detectat dificultats amb el subministrament elèctric i dubtes sobre alguns vehicles. També s’ha introduït certa flexibilitat amb ajudes a vehicles Euro 6.

Pel que fa a les dades, tot i que n’hi ha moltes, manca capacitat per explotar-les i preocupa la seva disponibilitat i actualització. Es reclama crear plataformes compartides i millorar la coordinació, així com resoldre el conflicte entre la necessitat de dades desagregades i la normativa de protecció de dades.

En conjunt, es destaca la importància de col·laborar i compartir informació per afrontar els reptes de la mobilitat.

Aquest format ha permès als assistents aprofundir en els àmbits que més els interessaven i fomentar el treball col·laboratiu, tot generant aportacions concretes sobre els principals reptes i oportunitats de la implementació de la norma.

Des de l’AMTU es valora molt positivament aquesta jornada, que ha esdevingut un espai de posada en comú entre professionals i institucions, i que ha permès revisar la nova llei des de múltiples punts de vista.