El transport públic és una peça central del sistema de mobilitat i, alhora, un espai on es poden fer visibles desigualtats i violències que travessen el conjunt de la societat. A Catalunya, el 60% de les persones usuàries del transport públic són dones i, segons l’enquesta sobre l’assetjament sexual al transport públic (ATM–TER, 2020), més de la meitat de les dones usuàries habituals asseguren haver estat assetjades sexualment almenys una vegada.

En aquest context, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona han impulsat el Protocol unitari i integral per a la prevenció i l’abordatge de les violències sexuals al transport públic de Catalunya. L’objectiu és disposar d’un marc comú per a tot el sistema de transport públic que permeti prevenir, detectar i abordar aquestes situacions de manera coordinada, amb criteris compartits i circuits d’actuació clars.

El protocol s’emmarca en un compromís institucional per avançar cap a un transport públic més segur, respectuós i igualitari. El seu abast és ampli: s’adreça a tots els operadors de transport públic de Catalunya —ferroviaris i per carretera, serveis urbans i interurbans— i inclou tant els vehicles com les andanes, les estacions, les parades i els entorns vinculats al servei.

Així, es vol assegurar una resposta homogènia, coordinada i eficaç davant les violències masclistes a tot el sistema de transport públic; disposar de circuits d’actuació clars i adaptats a les característiques dels diferents operadors; i implantar un mecanisme d’actuació funcional, acordat amb tots els actors, que en garanteixi una aplicació efectiva i territorialment coherent.

El nucli del protocol són els circuits d’actuació davant situacions d’assetjament o violència sexual al transport públic. S’hi concreten els rols del personal de conducció, del personal d’estacions i taquilles, dels serveis de seguretat, dels centres de control i dels cossos policials. També s’hi defineixen canals i seqüències d’actuació comunes (ús d’intèrfon, botons SOS, trucada al 112, derivació al centre de control, etc.), amb adaptacions específiques per a cada mode de transport en funció de la seva operativa.

Aquests circuits operatius són l’eina que ha de permetre que una situació d’assetjament o agressió sexual es gestioni de manera ràpida, ordenada i coherent, independentment del servei o operador on es produeixi. El protocol preveu l’activació d’un grup tècnic de seguiment, liderat pel Departament i l’ATM, amb la participació dels cossos de seguretat, operadores, les administracions titulars dels serveis de transport públic i altres agents implicats. Aquest grup serà l’espai de coordinació per al desplegament de mesures complementàries, com la formació al personal de les operadores i la campanya de difusió a la ciutadania.

En la redacció del protocol també hi han participat gran part de les empreses operadores de transport públic ferroviari i per carretera, el Departament de Feminismes i els Mossos d’Esquadra. Els treballs han comptat amb el finançament dels fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere de l’Estat.