Ens movem…
El somni d’un nen fet realitat
Com diu el títol us explicarem la història d’Ivan Mera.
La mobilitat des de sempre ha estat necessària per poder transportar-nos. Des d’aquell nen fa molts anys que anava damunt dels braços de la seva mare amb autobusos Pegaso, fins a l’època actual, on aquell nen ara és el que transporta la mobilitat a Terrassa.
Actualment, trobem autobusos amb unes tecnologies elèctriques i hibrides que han canviat molt la mobilitat d’abans, ja que ara trobem autobusos adaptats, de pis baix i amb una comoditat absoluta. En resum, necessitem que el somni d’aquell nen segueixi evolucionant amb més millores i aconseguir, poc a poc, més freqüència i confort.
A més, portem cada dia persones que qui sap, potser també tenen el meu somni.
Ens movem…
És un greu error prohibir els VMP al transport públic
Des del passat mes de febrer que patim la prohibició de pujar VMP al transport públic. Treballadors i estudiants tenien una oportunitat molt bona per arribar a les seves destinacions fent servir la multimodalitat, amb una eficiència incomparable i taxes d’emissions més baixes que qualsevol altre mitjà de transport privat.
Nou mesos després, què fem amb els nostres patinets i monocicles? Anys de canvi modal llençats a les escombraries.
Necessitem mesures per millorar la seguretat, però no podem prendre mesures que afecten a milers de ciutadans. Què fem?
Ens movem…
El tren hauria de ser una prioritat
Soc usuària de l’R3 i no entenc com s’ha deixat deteriorar tant aquesta línia. Ara han arribat les obres i les estem patint, però espero que serveixin per fer una línia competitiva que permeti treballar a Barcelona i viure en qualsevol punt per on passa l’R3.
Només s’entén aquesta deixadesa si els qui prenen decisions sobre les comunicacions i les infraestructures no en fan ús.
La connexió ferroviària hauria de ser una prioritat aquí i arreu.
Ens movem…
« El que més satisfacció dona és la gratitud de la gent»
La veritat és que després de 13 anys com a conductor del TAD el que més satisfacció dona és la gratitud de la gent. Per l’usuari, saber que tindrà transport a l’hora concertada per poder fer les seves gestions, és tenir una seguretat que no farà tard.
Que la gent que portes amunt i avall t’acabi considerant com de la família, t’anima a pensar que potser fas bé la teva feina.
Per tant, seguiré amb la mateixa empenta per seguir portant a la gent d’aquí cap allà i espero continuar tenint la mateixa satisfacció.
Ens movem…
«ha sigut un error igualar la velocitat d’utilitaris amb camions, camions de gran tonatge i busos»
La meva experiència, com a usuari de l’AP7 des de Vilafranca del Penedès fins a Granollers, amb la nova limitació de 100 km/h per a tots els vehicles, és que ha sigut un error igualar la velocitat d’utilitaris amb camions, camions de gran tonatge i busos. A més, a això cal afegir-hi les distraccions ocasionades pels aparells electrònics.
Et trobes que hi ha cotxes que van entre 80 i 90 km/h per por a les multes i fan que els camions hagin d’envair carrils, frenar de manera brusca (amb el que costa tornar a agafar velocitat amb 10, 12 o 15 tones carregades), i aleshores l’efecte acordió de frenada fa que hi hagi més embussos. Està bé la prohibició de circular camions des de divendres a diumenge, però amb el gran dèficit ferroviari en transport que patim, és impossible.
També cal dir que conduïm malament.
Conduïm molt egoistament, esperem a última hora per agafar les sortides que hem d’agafar, molestem als que van al carril del mig, i llavors es formen les cues.
