Consellera Capella, amb el traspàs de Rodalies, quedarà resolt el drama de les rodalies de Catalunya?
EC: Seria imprudent per part meva dir que, el dia que el Govern de la Generalitat assumeixi el traspàs de Rodalies, tots els problemes quedaran resolts. Imprudent i poc rigorós, perquè això no se soluciona en un any, ni en dos ni en tres. Parlem d’una desinversió històrica. Invertir i millorar la xarxa ferroviària, millorar els trens, tenir més freqüències, requereix una inversió constant en el temps. Aquest dèficit és fruit de les moltes esmenes parlamentàries al Congrés i sobretot pressupostos aprovats i no executats. Aquesta desinversió, posar partides al pressupost que després no s’executen, té efectes directes en el funcionament de les infraestructures, i en aquest cas a Rodalies. La desinversió ha comportat aquest col·lapse o aquest caos que tenim dia sí, dia també a Rodalies. De cada 10 dies, 8 amb incidències, que majoritàriament són greus. Una incidència a Rodalies és una afectació a les milers de persones que l’utilitzen a diari, més de 400 mil persones. L’afectació té una relació directa a la salut de les persones i
l’economia del país. La Cambra ha quantificat aquesta afectació a l’economia en 13 milions d’euros els primers quatre mesos de 2023. Segur que hi ha més afectacions, i per això és tan important que la Generalitat de Catalunya vulgui assumir la responsabilitat sobre els trens i tot el que passa damunt les vies ferroviàries del país.
Quina és la salut del sistema ferroviari. En quin estat es troba el ferro i les vies de Rodalies?
Jo no puc fer la diagnosi, perquè nosaltres no hi hem estat. Quan es va fer suposadament el primer traspàs, i es va parlar sobre poder triar si s’ampliaven o no horaris i serveis, la primera dificultat va ser que quan no pots decidir sobre tot el que passa damunt les vies, no pots decidir ni tant sols això. Com tampoc pots decidir sobre personal, horaris, ampliació de serveis. Per això era tan important assumir la integralitat del traspàs. Sense por. Els qui volem governar el país, i el volem un estat independent, volem assumir la gestió de tot allò que hi passa. Perquè falla estrepitosament Rodalies a Catalunya? La diagnosi és clara: a causa de la desinversió. A Rodalies ens passa com a casa. Si tu no hi ets, no ets al damunt, no fas les millores que toca, el dia que ho facis haurà de ser a l’engròs. El que ens passa als governs no deixa de ser el que passa a qualsevol ciutadà a casa seva.
En el moment que tinguem la responsabilitat, que la hi tindrem, generarem un organisme, a banda de l’empresa mixta Estat-Generalitat, per saber quines són les necessitats, com haurà d’evolucionar Rodalies a Catalunya; en aquest model integral, intermodal, que haurà de donar cobertura no només al sistema ferroviari sinó a tots els altres modes de transport de persones, haurem de donar cobertura al país sencer. Hem de garantir l’equitat, la igualtat efectiva. Qualsevol ciutadà del país, visqui a una zona poc poblada, o a la ciutat de Barcelona, pugui satisfer les seves necessitats de mobilitat.
«La desinversió ha comportat aquest col·lapse o aquest caos que tenim dia sí, dia també a Rodalies»
Com ho farem això?
Bé, és un sistema integral. Has de barrejar sistema ferroviari, la xarxa de busos en les seves diverses modalitats, el TAD… mirem el país sencer i articulem un sistema que respongui a les necessitats reals del país. Fins ara això s’ha fet de forma seccionada, amb tot d’administracions. Tenim molta feina a fer.
Quin haurà de ser en aquest model el paper de les ATMs?
Bé, la idea que jo defenso, i que ha verbalitzat també el president, és que a principis de 2025 tindrem una integració tarifària a tot el país. Això voldrà dir que pensem la mobilitat del país amb un sistema únic. Ens ha costat arribar-hi però ho farem.
«L’afectació té una relació directa a la salut de les persones i l’economia del país. Per això és tan important que la Generalitat vulgui assumir la responsabilitat»
Un dia també ens haurem de plantejar, i com més aviat millor, un debat sobre el finançament del transport públic, que avui no es paga amb l’import del bitllet, ja que només representa una quarta part del cost del transport. A l’Estat li toca fer allò que pertoca a un estat, mentre en sigui. Actualment les aportacions que fa l’Estat, per exemple, a l’ATM de Barcelona són inferiors a les del 2010. Si hi ha hagut una aportació extraordinària darrerament, ha estat per una esmena del grup republicà al Congrés, d’uns 159 milions d’euros. El que cal que hi hagi és l’aportació que toca. Jo sempre reclamo lleialtat institucional quan es fan afirmacions parlamentàries. Cal donar l’aportació necessària quan fas afirmacions al plenari, i acompanyar d’aportació pressupostària la promesa política.
Les partides aprovades a pressupostos de l’Estat només s’executen en un 30 per cent. Nosaltres volem totes les competències. Volem decidir sobre tot allò que passa al nostre país. I que l’estat sigui lleial. I que quan arribem a acords, es compleixin. Un acord no és aconseguir tot allò que un voldria, sinó que també hi ha part de renúncia. Per tant, en el moment que s’arriba a l’acord, aquest acord s’ha de complir.
«Les partides aprovades a pressupostos de l’Estat només s’executen en un 30 per cent. Nosaltres volem totes les competències. Volem decidir sobre tot allò que passa al nostre país. I que l’estat sigui lleial. I que quan arribem a acords, es compleixin»
Tornem a Rodalies. Vostè sempre parla de traspàs integral i progressiu. Dibuixi’ns aquests conceptes.
És un traspàs integral, i l’acord ho recull així a l’article primer, i diu “per traspassar i ampliar els serveis ferroviaris a Catalunya”. I immediatament després hi diu que les primeres línies que s’han de traspassar són l’R1, l’R2 sud i l’R3, que és on hi ha més densitat de transport. També diu que després s’analitzaran diferents altres trams ferroviaris, sense excloure res. Diu també que es prioritzaran els sòls per al transport de passatgers. I això és important. L’acord també diu que es garantiran les inversions i els que prendran les decisions seran els qui tenen les responsabilitats en Rodalies, per això es constitueix l’empresa mixta, en què la Generalitat tindrà la majoria, i la proposta de la presidència serà a proposta de la Generalitat sense poder ser vetada. El president tindrà vot de qualitat al consell d’administració.
De l’1 al 10 com n’està de satisfeta d’aquest acord?
Bé, jo soc molt positiva i no soc segurament el millor termòmetre. Qualsevol punt de llum em fixa una sortida, i vaig cap allà. Quan tu vols assumir totes les competències del que passa al país, t’adones que t’acostes a l’objectiu. Per a mi és un bon acord, estic moderadament satisfeta; hi posarem tot l’entusiasme, i si estem parlant d’un 7, voldrem arribar al 10.
Jo soc de les que defensa que l’autogovern fa que el país continuï existint, i que tinguem la possibilitat algun dia d’arribar allà on vulguem arribar. Aquells que ho neguen, que m’expliquin quina és l‘alternativa. Jo no en conec d’altre.
Els lectors de la nostra revista, els nostres socis, els nostres partners al sector, els ocupa i preocupa aquest horitzó 2028 en matèria de transport de persones per carretera, i volen saber on som, com està la feina que cal fer per a generar aquesta nova disposició que definirà el model de transport per carretera amb aquest horitzó.
S’està treballant, amb una comissió d’experts. El 2028 és una data d’una llei estatal, condicionada també per una directiva europea, que ens fa plantejar aquest transport per carretera amb unes normes determinades. Estem tots obligats i estem treballant perquè l’objectiu no pot ser altre que la prestació d’un servei públic de qualitat. En això estem tots interpel·lats i obligats per tal que a la prestació d’un servei públic que surt a concurs, aquells interessats a participar-hi, hagin de complir unes condicions determinades. És evident que l’administració pública acompanyarà. Els objectius són la millora del servei, la descarbonització i, per tant, al final hem de fer-ho per la vida de les persones.
Els operadors són col·laboradors necessaris per garantir la qualitat del servei públic. Estan també suplint el desgavell de Rodalies. Estem destinant, com a Departament, més del 62 per cent del nostre pressupost, 1760 M€. Aquest any hem afegit 2 M€ més, hem afegit 15 línies més, per assistir aquest sistema intermodal que passa per busos ràpids, TAD, i per reforçar aquest sistema. Anem augmentant i suplint les rodalies. Això representa un increment del cost, i reforços dels serveis. L’aposta pel transport públic per carretera és evident, l’hem incrementat, i seguirem vetllant per la seva qualitat. Amb noves parades, estacions… hi ha inversions importants. Ara fa uns dies érem a Juneda, on hi hem invertit 500 mil euros; Falset, amb 647 mil euros, amb parades amb informació, horaris, destinacions, un espai que acull el ciutadà mentre espera, ben il·luminat i amb plaques fotovoltaiques… A Tàrrega, 3,5 M€ ; i la gran estació intermodal de Lleida, amb 40 M€. Ho anem a compassant, hem aprofitat fons Next Generation, que hem anat acomodant. Al final són necessitats reals, que acompanyem i acompanyarem.
Queda poc temps i espai, però telegràficament sí que li voldria demanar diverses coses a la consellera, de les quals encara no hem parlat. Model aeroportuari català.
Parlar del sistema aeroportuari català, vol dir no pensar en un únic aeroport. Tenim 2 grans peces que s’han d’interconnectar al país, que són Reus i Girona, amb l’alta velocitat. La Seu o Alguaire també són importants en transport de passatgers, però també en innovació o investigació. Per exemple, proves d’enlairament de coets, satèl·lits, formació de pilots a les escoles de vol, la generació de nous combustibles per a l’aviació… I evidentment el gran aeroport del país, el d’El Prat, amb una clara voluntat que tingui vols intercontinentals, un fet que té una relació directa amb el model de governança. Tenim un acord amb el nou titular del ministeri, que hauria de preveure poder posar en marxa la comissió tècnica que avaluï les situacions i possibilitats en aquesta governança.
Quant al Port…
Ports! Tenim dos grans ports, Barcelona i Tarragona, que triangulen amb l’aeroport del Prat. Ens interpel·la en transformació de pols econòmics importantíssims com és l’Ebre, amb un gran desplegament. Calen aquí connexions ferroviàries de mercaderies, amb l’Ebre i també amb la zona de Lleida. Hi ha moltes coses a fer, molta feina a fer amb altres àmbits de la governabilitat del país, per avançar.
Per acabar, el que voldria subratllar és que quan parlem de la voluntat de millorar el servei públic de transport, parlem de la voluntat de garantir drets, pensant en l’equilibri territorial, per tal que els ciutadans de les zones poc poblades tinguin els mateixos drets. És aquell matís entre igualtat i equitat. No podem fer el mateix per a tothom. Hem d’afavorir l’equitat. Viure en aquest Departament fa que tinguis el país al cap, endrecis i pensis en allò que cal fer a cada lloc, no fer el mateix arreu. Pensant en el país els pròxims 20, 40 o 60 anys. Preservant el mar, la costa, la muntanya. Garantir drets, desenvolupar normativament causes que permetin donar a tothom les eines que necessitin. Tenim una llei del 93 que haurem de canviar… Moure’t et dona llibertat, i l’habitatge és fonamental per garantir qualsevol altre dret. Són necessitats vitals. I això vol dir moltes coses. I en això estem!
Ester Capella i Farré, és consellera de Territori des del juny de 2023. Ha estat consellera de Justícia, diputada, senadora, delegada del Govern a Madrid i regidora a l’Ajuntament de Barcelona. Nascuda a La Seu d’Urgell un 3 d’abril, Capella és Llicenciada en dret a la UB, i ara governa un dels departaments més grans de l’administració pública catalana, amb dos grans reptes per garantir els drets de tots els catalans: el dret a l’habitatge, i el dret a la mobilitat.
