El 16 de gener es va constituir la nova societat Rodalies Catalunya. Al meu parer, és una gran notícia i un primer pas per recuperar la confiança en un servei i unes infraestructures que necessiten, amb urgència, redreçar-se i modernitzar-se. 

La majoria d’articles que han acompanyat la creació de la nova empresa s’han centrat en la tasca titànica que ha d’afrontar per posar al dia un servei públic essencial que no funciona. Però, més enllà de les inversions anunciades, la ciutadania continua sense rebre una informació clara sobre què es vol fer i com es vol fer, i aquesta manca de claredat genera inquietud en milers de persones que depenen diàriament del servei.

A inicis de febrer un diari català va demanar a quatre experts que responguessin a la pregunta “I ara què cal fer”.  Tot el que opinaven era encertat, millor manteniment, nou material mòbil, infraestructures a reparar i construir, però en tot l’article ningú va proposar la necessitat d’un canvi radical en la manera d’informar i comunicar-se amb la ciutadania. 

Sens dubte en la situació actual, amb incidents greus, cal comunicar el que està succeint com també s’ha de fer arribar a la ciutadania quin és el full de ruta de futur per redreçar el servei. Ara bé, és sorprenent que, en ple 2026 i en una societat digitalitzada, encara no siguem capaços d’avisar de manera clara, senzilla i amb antelació quan un servei bàsic no funciona i quines opcions té la gent per reorganitzar-se.

A Catalunya, cada operador i cada administració té el seu propi canal d’informació. Però el transport públic funciona com una xarxa interconnectada: una incidència en un operador afecta la resta. Igual que es va integrar el sistema de validació amb l’ATM, ara el gran repte és integrar la informació i la comunicació d’una manera holística, posant realment el ciutadà al centre.

No és admissible que els usuaris hagin de crear plataformes, apps, canals de comunicació a les xarxes socials i que els diaris acabin publicant guies per sobreviure a rodalies i estratègies per arribar a la feina o a casa.

Quan hi ha una incidència, se n’ha d’informar els afectats tan bon punt es coneix perquè puguin reorganitzar el seu viatge, i per aconseguir-ho cal implementar una estratègia de comunicació solvent i fiable. La tecnologia digital permet avui en dia crear canals de comunicació a la carta, personalitzats i bidireccionals i les incidències i les alternatives de viatge es poden comunicar pels mateixos canals. 

En conclusió, reivindico que es situï la informació i comunicació com un element central de les actuacions a executar en el primer període de la nova empresa Rodalies de Catalunya. Reivindico que a les persones usuàries del transport públic se’ls proporcionin les eines que permetin organitzar bé el seu desplaçament i conèixer les alternatives davant de les incidències sense haver de recórrer a estratègies de supervivència.