ELISENDA PIFARRÉ

Va ser a l’any 2002 quan Amilcar va entrar a la Société de transport de Montréal (STM), on va ascendir fins a convertir-se en la primera dona directora de manteniment d’autobusos. Posteriorment, el 2014 es va convertir en directora executiva del Servei d’Autobusos de l’STM, on va dirigir la transformació de la xarxa d’autobusos elèctrics, fins que al 2021 va entrar a l’OC Transpo.

Ha rebut el premi Mercuriades (2018) a la millor dona en el lideratge de la Fédération des chambres de commerce du Québec. També va ser la primera dona que va ocupar la presidència del Comitè d’Autobús de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP). 

El passat mes de juny, en el marc del congrés UITP Global Public Transport Summit, celebrat a Barcelona, va ser escollida presidenta d’aquesta entitat. En els 138 anys d’història de la UITP, mai abans una dona havia ocupat aquest càrrec.

Quins són els objectius que es marca com a nova presidenta de la UITP?

En primer lloc voldria destacar que estic molt contenta d’assumir la presidència de la UITP perquè és una associació que aprecio. I també m’estimo molt el transport públic, i la UITP justament engloba tots els tipus de transport públic. Pel que fa als objectius concrets, m’agradaria que totes les entitats del món treballessin conjuntament en aquest escenari postcovid, perquè hi ha molts països on encara no s’ha recuperat l’ocupació del transport públic que hi havia abans de la pandèmia, com per exemple a Amèrica del Nord. I el fet que hi hagi ocupació en el transport públic també significaria la recuperació d’una font d’ingressos que ara no hi ha. S’ha de treballar el tema del finançament i cal treballar conjuntament amb els equips per centrar-nos i fer front a aquesta situació de crisi. També vull continuar treballant perquè el transport públic sigui un transport més net, així com en l’àmbit de l’electrificació o de l’hidrogen, i aconseguir que el transport públic sigui més sostenible i més connectat a tot el món.

I com a dona, d’origen haitià, racialitzada, canadenca, empoderada  i feminista que accedeix a aquest càrrec, com es planteja el futur de la UITP i quin és el llegat que li agradaria deixar?  

Per a mi, ser la primera dona que presideix la UITP mostra que aquesta és una associació d’avantguarda. Perquè la UITP ha dit diverses vegades que volia més dones que fossin conductores de bus, que hi hagués més dones al sector del transport públic, perquè les dones també són passatgeres i, per tant, usuàries d’aquest transport. I per a mi, que jo hagi estat escollida presidenta de la UITP demostra que és possible que hi hagi més dones en el sector del transport públic. És veritat que hi ha menys dones que homes en aquest sector, però penso que jo sóc la prova que això és possible, i que és possible canviar. I que no sempre els percentatges, és a dir, el fet que hi hagi menys dones que homes, hagin de ser un impediment. 

Soc canadenca, vaig néixer a Haití, estic casada amb un francès i també tinc la nacionalitat francesa, per tant jo represento molt bé aquest valor de la UITP de ser internacional, d’estar a tot arreu i, sobretot, de fomentar la diversitat i la inclusió. 

D’altra banda, quan acabi el meu mandat a la UITP voldria que hi hagués més col·laboració, que la transparència fos encara més present, i que sobretot l’objectiu comú fos que treballéssim tots junts. Les situacions segurament seran diferents en un país o en un altre, però el que voldria és que tothom treballés pels mateixos objectius, encara que els resultats siguin diferents. Aquest, per a mi, seria el llegat més bonic que podria deixar.

Quins seran els ítems que creu que marcaran el desenvolupament del transport públic en els propers anys?

És una molt bona pregunta. De la mobilitat fa molts anys que en parlem i en continuem parlant més que mai, sobretot veient els problemes que tenim de trànsit, de contaminació, o el repte climàtic i, per tant, més que mai el transport públic és la resposta del futur. Però per això cal reinventar el transport públic per fer front a aquestes crisis. I hem de continuar treballant amb altres socis, en partenariat, perquè el transport públic tot sol no ho podrà assolir. Per tant, hem de treballar conjuntament amb d’altres socis per assolir aquest objectiu comú , que és fer front a la crisi climàtica i tenir un transport públic que sigui sostenible i que continuï donant un servei excel·lent als clients.

I aquesta reinvenció del transport públic, en quin sentit s’ha de produir? Hi ha d’haver canvis en el sector?

Avui dia, el transport públic és un transport de masses. I el que observem és que hi ha un pic al matí i un pic a la tarda. Però d’ençà de la pandèmia veiem que la gent es desplaça d’una manera una mica diferent, i fins i tot a hores que abans no es desplaçaven, com per exemple a la meitat del dia, ja que potser algunes persones treballen a casa i, per tant, la mobilitat ha canviat. Això ho hem vist arran de la Covid, i aquest hàbit de desplaçament s’ha anat mantenint. Per tant, cal planificar els serveis per respondre a aquestes necessitats dels usuaris. També hi ha noves tendències: per exemple, cal augmentar el nombre de serveis en aquestes hores on he dit que havien augmentat els desplaçaments, i també al cap de setmana. Perquè, tot i que no s’ha recuperat l’ocupació prepandèmica, sí que hem vist que la gent es desplaça molt més. Per tant, caldrà adequar-se a això. I també fer front a la crisi de mà d’obra que tenim, perquè els treballadors volen millors condicions de feina, volen una conciliació familiar i laboral, i caldrà trobar els incentius per retenir aquestes persones perquè continuïn treballant. I això haurem de veure com ho fem per poder adaptar-nos, insisteixo, en aquest nou model de desplaçament que hi ha. També és molt important l’enfocament de “les persones, primer”. És a dir, escoltar les persones, veure què volen, i després adaptar-nos a aquestes necessitats. 

El transport públic ja fa temps que ha començat a treballar amb la intel·ligència artificial. Creus que l’ús de l’IA pot ser positiva per al transport públic? 

Jo crec que sí que pot ajudar al transport públic, per exemple en aquesta crisi de mà d’obra que comentava. També en la captura de dades, perquè en el transport públic es generen moltes dades i la IA artificial ens pot ajudar a extreure-les i en podem treure moltes lliçons. Hi ha moltes coses que la persona humana no pot fer i la IA, sí. Per tant, pot ser una font prolífica en aquest sentit.  Però per a mi, la persona humana és molt important. I les persones humanes que són els nostres clients necessiten connectar amb d’altres persones humanes. La IA no substiuirà aquesta presència humana diària en el transport públic i tampoc penso que la IA s’hagi de comunicar amb els nostres clients, sinó que els nostres clients volen comunicar-se amb una persona humana per continuar mantenint aquesta sensibilitat i aquesta empatia que hi ha d’haver en el sector del transport públic. I també per poder retenir aquests clients o usuaris i donar-los servei. Per tant, sí, crec en la IA  però fent-ne un ús controlat i sempre tenint molt present que la persona és el centre. 

Precisament, una de les aplicacions de la IA al transport públic és la dels busos autònoms. Fa uns anys, abans de la pandèmia, es van començar a fer algunes proves, aquí a Catalunya també en vam fer amb l’ÈRICA, però ara aquest tema sembla una mica estancat. Creu aque els busos autònoms encara trigaran a ser una realitat?

Ja fa una mica de temps que s’està treballant en el tema dels busos autònoms i, de fet, al congrés hem pogut veure que hi havia alguns models. Aquesta tecnologia s’ha anat desenvolupant, però encara falta molt perquè un robot pugui substituir una persona, ja que al capdavall al robot se l’ha de programar perquè faci la feina que ha de fer. Pel que fa als busos autònoms, jo crec que si aquest bus autònom pot, en part, alliberar el conductor per tal que pugui dedicar-se a fer les tasques d’acollida al viatger, per tal de conservar aquest aspecte humà dins el transport públic, i que aquest conductor pugui fer una acollida necessària als usuaris perquè se sentin benvinguts al transport públic i ben acompanyats, penso que sí que és una bona cosa. Però, insisteixo, penso que encara falta fer moltes i moltes proves per evitar que es produeixin tragèdies, perquè continuarà havent-hi molts cotxes a la carretera, molt de trànsit i, per tant, cal haver fet moltes proves abans de poder-ho aplicar.  I no oblidem que en el transport públic hi viatgen moltes persones, i per tant si hi hagués un accident estaríem parlant que hi haurien molts morts, que es produís una tragèdia. Per tant, soc prudent i penso que s’han de continuar fent proves per tal que la UITP com a organització puguem fer una recomanació final. Però, definitivament, està clar que és un tema que ens interessa i és un tema de futur.