Una singularitat de doble tall
Elisenda Pifarré Estrada i Rita Marzoa Font
Les Terres de l’Ebre son un territori d’una bellesa impressionant, amb gran part ocupada per un parc natural envejable. Però això també li configura una peculiaritat geogràfica que no facilita la mobilitat, i molt menys en transport públic. Orfes d’un organisme que els hagi representat fins ara, esperen que la nova ATM de les Terres de l’Ebre -que s’acaba d’anunciar quan tanquem la redacció d’aquest debat- defensi la seva singularitat i els permeti avançar en temes que fins ara estaven encallats.
Des de MobiliCat, hem volgut parlar amb l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs i Roiget, l’alcaldessa de Sant Jaume d’Enveja, Maria Teresa Solsona Beltri, l’alcalde de Flix, Francesc Barbero Escrivà, i el tinent d’alcaldia de Deltebre, Andreu Curto, per conèixer de primera mà quines són les necessitats de les Terres de l’Ebre en matèria de mobilitat.
El 60% de les persones que es mouen per Terres de l’Ebre, ho fa en vehicle privat i només el 3% utilitza el transport públic. El principal motiu (40%) adduït per no utilitzar el transport públic és que no hi ha una bona oferta, segons l’última enquesta de mobilitat quotidiana a Terres de l’Ebre (Desembre 2019) realitzada per la Generalitat.
Els sorprenen aquestes dades?
Andreu Curto (AC): Em sorprèn que sigui només un 60%, que utilitzi el vehicle privat. Trobo que encara és poc. Jo crec que cap de nosaltres, quan hem fet algun desplaçament a l’interior de les Terres de l’Ebre, i cap a l’exterior ja ni en parlem, ens plantegem anar en transport públic. Perquè no hi ha l’oferta suficient per cobrir les necessitats del territori.
I com ho podem revertir?
AC: D’una banda, caldria fer la pedagogia necessària per fer entendre que el transport públic és una alternativa. Però també, oferint les línies necessàries per poder utilitzar-lo. Una de les propostes que defensem és la de crear pols de transport. Per exemple, el Delta de l’Ebre necessita una estació de busos intermodal que et permeti anar dels Muntells o de Sant Jaume d’Enveja fins a un punt central, com seria Deltebre, i que d’aquí puguem anar a Tortosa, Saragossa, Barcelona o Tarragona. Cal repensar la mobilitat a les Terres de l’Ebre, i que un trajecte que pots fer en cotxe amb 20 minuts no triguis 2 hores en bus.
M. Teresa Solsona (MTS) : No pot ser que, per exemple, una persona que acaba de treballar a les tres de la tarda a Tortosa, arribi a casa a les cinc de la tarda perquè el bus fa quaranta mil parades abans no arriba a lloc. Així, acabes agafant el cotxe. Als estudiants els passa el mateix, sempre arriben tard perquè el bus ha de fer moltes parades. De fet, ja tenim un estudi demanat a Transports de Tarragona, per tal que es pugui fer un punt de partida per a tots els estudiantsi que l’autobús no hagi de fer quaranta mil parades per sortir de Sant Jaume d’Enveja o de Deltebre. D’autobusos en veus passar, però van buits perquè fan molta volta abans no arriba a la seva destinació.
Adam Tomàs (AT) : Tenim un transport públic que pateix la singularitat de les Terres de l’Ebre. Especialment la Ribera de Terra Alta, Baix Ebre i Montsià són molt singulars. Això es pot solucionar analitzant millor quines son les necessitats de transport. I em consta que s’està fent. Ara, per exemple, s’ha fet una bonificació tarifària que, per 1 euro, qualsevol persona de Terres de l’Ebre es pot moure en bus, i per anar fins a Barcelona costa 4,50 €. Em consta també que la Generalitat està fent un estudi de viabilitat del tram de Terres de l’Ebre, que aniria des de Roquetes, passant per Tortosa, Amposta i cap a La Ràpita. Al final, és estructurar millor el transport a les Terres de l’Ebre.
Andreu Curto: «Cal repensar la mobilitat a les Terres de l’Ebre, i que un trajecte que pots fer en cotxe amb 20 minuts no triguis 2 hores en bus. Una de les propostes que defensem és la de crear pols de transport»
Tenint en compte aquesta singularitat, com s’hauria de planificar la mobilitat?
Francesc Barbero (FB) : Som un territori dispers, molt gran i molt poblat. I també tenim aquest afegit de multipolaritat, és a dir, no hi ha un centre clar a partir del qual hi hagi una oferta potent. Crec que hem d’incorporar una mirada de solucions alternatives. I hi estem treballant, i em consta que el Govern també hi està treballant, amb busos a demanda per exemple. A Flix, ara hem començat a oferir un servei de carsharing amb vehicle elèctric, que és un solució molt urbana. I potser a algú li sobta, perquè som un municipi molt rural. Però hem detectat que als municipis hi ha més carnets que vehicles, i en un mateix nucli familiar dues persones poden necessitar el vehicle al mateix temps. Per tant, crec que també hem de veure com adaptem solucions urbanes a l’entorn rural.
AT: A Amposta, com a municipi amb més de 20.000 habitants, tenim transport urbà, però també tenim busos on a vegades hi van dues persones, malgrat que el preu del bus no és elevat (0,50 €). Aquest any finalitzarem la concessió que tenim de transport urbà, i ara en els plecs de licitació una de les coses que volem incorporar és la possibilitat d’anar a demanda i fomentar més el transport públic. A més, també tenim, a través de l’empresa Som Mobilitat, un vehicle elèctric a disposició de la ciutadania, però té un ús relativament baix.
MTS: A Sant Jaume d’Enveja tenim un problema: i és que tenim molt pocs serveis al municipi. Tenim un CAP que té un horari molt limitat i, per tant, per a qualsevol cosa hem d’anar a Amposta o a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, o fins i tot molts dies ens toca anar a Deltebre. Necessitem un transport, però els horaris no coincideixen. Una altra cosa seria que poguéssim donar més serveis al poble, i que no ens calgués sortir tant. I també ens estem trobant que venen a viure al poble persones jubilades que estaven acostumades a viure a Barcelona, on no necessitaven tenir un vehicle i, per tant, no tenen cotxe. I es veuen obligats a demanar que els portin en vehicle privat perquè el servei no és prou àgil perquè el puguin fer servir. I aquest és un mal endèmic que tenim des de fa molts anys.
Adam Tomàs: «Veiem com ens trinxen el territori amb infraestructures que passen de llarg. Ara, amb l’ATM de Terres de l’Ebre tindrem una figura que defensarà la nostra singularitat»
I el transport a demanda podria ser una solució?
AC: Sí, però aquesta és una solució complementària. La ciutadania necessita una estructura fixa, que li doni una confiança, i que quan hagis de fer ús d’aquest servei, el tinguis. En el nostre cas, al ser un municipi d’11.000 habitants, no tenim una xarxa de transport urbà, però la gent està més acostumada a moure’s en bicicleta, que és el que s’ha fet sempre. Tot i que als 16 anys ja agafen la moto; i a partir dels 18, el cotxe…
AT: A Terres de l’Ebre tenim una mentalitat molt centrada en l’ús del vehicle privat. Jo, que he viscut a Reus i Barcelona, trajectes que allà faria caminant, aquí els faig en cotxe.
La gent no està conscienciada en l’ús del transport públic?
AT: Aquí, una persona que depèn del transport públic té menys oportunitats que una persona que depèn del vehicle privat. I per això ja no es valora aquesta possibilitat.
FB: Falta oferta i falta harmonitzar-la a la demanda.. A vegades una part de l’oferta és subsidiària d’altres recorreguts, especialment la que va cap a fora del territori. Perquè també hi ha una necessitat de desplaçament cap a Tarragona o cap a Barcelona, i en el cas de la Ribera d’Ebre cap a Lleida. I aquesta seria bastant més senzilla d’harmonitzar que no la d’interior de Terres de l’Ebre, perquè tenim municipis molt dispersos que costa connectar entre ells. A Flix, malgrat ser un poble de 1.500 habitants, tenim un autobús urbà que fa un recorregut senzill, però els usos són baixos. I nosaltres no podem agafar la bicicleta perquè som un municipi molt costerut. Però també és veritat que l’oferta genera demanda. I això a vegades no ho tenim prou clar.
La Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre ha iniciat els treballs per a la redacció del Pla Director de mobilitat de les Terres de l’Ebre 2021-2026. Què n’esperen?
AC: Si funciona com totes les taules que s’han creat fins ara, l’esperança és baixa. De moment, el que falten son recursos i apostar-hi. A l’Ebre el que necessitem és que, mirat amb perspectiva de país, qualsevol persona tingui les mateixes oportunitats de serveis, sense patir un greuge. A la ciutat de Barcelona tens els serveis hospitalaris més a prop. Aquí som perifèria, som poca població en un territori molt extens, i en patim les conseqüències.
AT: Sobre la Taula de Mobilitat, jo diria que, potser sí que no ha funcionat, però es va fer per donar sortida al que en el seu dia no teníem, que és l’Autoritat Territorial de Mobilitat de les Terres de l’Ebre. Perquè, fins ara nosaltres depeníem de Tarragona.
La creació de l’ATM de les Terres de l’Ebre contribuirà a millorar les connexions en transport públic?
FB: Segurament. És més efectiu planificar des del territori, que no des de fora, que és la sensació que teníem fins ara. Tot i que a Flix, per exemple, la mobilitat que més necessitem millorar és cap a la nostra ciutat de referència comercial i educativa: Lleida. Fins i tot, en l’anterior mandat vam explorar amb l’Ajuntament de Lleida d’incloure Flix a l’ATM de Lleida. Per tant, les ATMs poden ser útils, però sempre que no siguin caixes tancades.
I no seria millor tenir un única integració tarifària a tot el país?
AT: Amb l’ATM de Terres de l’Ebre tindrem una figura que defensarà la nostra singularitat, perquè la realitat de Tarragona com a àrea metropolitana és absolutament diferent de la de Terres de l’Ebre. Pel que fa als trens, per exemple, veiem com ens trinxen el territori, com per aquí passen un munt d’infraestructures, de les quals no gaudim, perquè passen de llarg. Això no exclou que després hi pugui haver una integració tarifària a tot Catalunya.
MTS: Nosaltres ens vam reunir al mes de setembre amb Transports de Tarragona, per demanar més freqüència d’autobusos per alsestudiants que van a la Universitat d’Amposta. Doncs ha passat un trimestre, i encara no tenim resposta. Per tant, la figura de l’ATM de les Terres de l’Ebre creiem que ens permetrà agilitzar les coses.
AC: Al final, la ciutadania necessita agilitat i solucionar problemes, es digui ATM o Taula de Mobilitat. Som un territori de cruïlla i és evident que no podem estar aïllats.
Les connexions ferroviàries son bones?
FB: A Terres de l’Ebre hi ha dues línies : l’R16, que és la del sud i arriba fins a Ulldecona; i la del
nord, l’R15, que és la que va per Reus i Casp, i passa per Móra la Nova. En el cas de la Ribera d’Ebre, una de les demandes que tenim per a l’R15 és establir trens semidirectes. Ara el trajecte fins a Barcelona és de més de 3 hores. I l’única manera d’escurçar el temps de trajecte és que no pari a tot arreu, perquè ara tenim trens que en principi son Regionals però que estan funcionant com a Rodalies per a d’altres territoris. Esperem que, si acaba gestant-se la nova Rodalies, tinguem facilitat per canalitzar demandes com aquesta. I en el cas de la Ribera d’Ebre, l’estació central del Camp de Tarragona ens ha de permetre un accés directe tant al Corredor Mediterrani com als desplaçaments que es generen al Camp de Tarragona. Però ens falta interlocució i capacitat d’incidir.
AC: La gent cada vegada va més amb bus perquè és més directe per anar a Barcelona. Lamostra és que cada diumenge veus l’estació d’autobusos de l’Aldea plena.
Per què a la carretera que enllaça la Ràpita amb Poble Nou del Delta, li diuen “la carretera de la vergonya”?
AT: Realment és un camí, però que acabarem convertint en carretera. Estem pendents del tràmit ambiental de la Generalitat. És de de titularitat municipal, d’Amposta i la Ràpita, però es va incorporar al pla zonal de la Diputació, i s’ha d’adequar tota, sobretot pel que fa a l’amplada. Perquè ara és molt estreta però té doble carril, i hi passen molts ciclistes, turistes, fins i tot caravanes, i també transport públic. Té molta afluència de trànsit, sobretot a l’estiu. Per això es diu la carretera de la vergonya.
MTS: Nosaltres també tenim una carretera que està denominada com a camí, que és el que va de Sant Jaume d’Enveja a la desembocadura de l’Ebre. I també ens falta la part mediambiental. El problema que tenim és que, com que hi ha el Parc Natural, qualsevol obra requereix molts permisos de moltes administracions diferents: Generalitat, Parc Natural, govern espanyol, Costes….
AC: El que passa és que hauríem d’aprofitar les infraestructures que han de tenir una vocació turística per donar un servei a la ciutadania, i que també tinguin una vocació social. I un exemple n’és la carretera de la Ràpita a Poble Nou del Delta, per on passen autobusos, però que es podria aprofitar com a via cicloturística. I això, a més, va en la línia del turisme sostenible que volem a Terres de l’Ebre. Però el fet de tenir tantes figures de protecció, i que hi hagi tants organismes que ens hagin de donar permisos, fa que les coses no siguin àgils. Al final, el que volem és que ens diguin com hem de fer les coses, no com no podem fer-les.
Maria Teresa Solsona: «L’estació de l’AVE clama al cel. O t’hi porten amb vehicle privat o no hi ha manera d’anar-hi. I la persona que t’hi porta ha de fer quatre viatges, dos d’anada i dos de tornada»
Quines altres connexions viàries necessiten una millora?
FB: Aquí a la Ribera d’Ebre estem esperançats amb el desdoblament en 2+1 de la C-12, que és un eix vertebrador també a les Terres de l’Ebre, des de Lleida fins a Amposta. Ara la C-12 és una carretera convencional que té massa trànsit per la calçada que té, i per tant acumula accidents i és una via lenta. Els territoris d’interior necessitem que com a mínim hi hagi una via estructural, una via ràpida que ens permeti arribar a certs pobles. Perquè si anem a l’interior, ens trobem amb moltes carreteres “de la vergonya”.
MTS: Nosaltres també tenim una carretera de la vergonya, la que comunica Sant Jaume d’Enveja amb Muntells. Aquesta carretera està molt malament i l’hem d’arreglar nosaltres. Però en els pressupostos del 2023 no l’hem poguda posar perquè costa molts diners.
AC: El problema és que municipis petits com Sant Jaume han de fer front a infraestructures que són bàsiques per a ells, però que se’ls menja pràcticament tot el pressupost. I això també és una reclamació de finançament dels ens locals. Certes infraestructures que són bàsiques haurien de tenir també el finançament d’altres administracions.
Francesc Barbero: «Aquí tenim trens que en principi són Regionals, però que estan funcionant com a Rodalies per d’altres territoris. Calen semidirectes i escurçar els temps de trajecte»
L’aixecament de peatges de l’AP-2 i AP-7 ha estat positiu?
FB: Sí, el que passa és que ara va molt saturada, sobretot de camions. Per això és important desplaçar camions cap al corredor ferroviari. És l’única manera de descongestionar l’AP-7. I també
falta un tercer carril, perquè aquí només n’hi ha dos. I sobretot necessitem tenir més accessos a l’AP-7 i a l’AP-2, perquè abans potser formava part d’una mobilitat més ocasional, però ara és més recurrent. Una reivindicació del territori és una nova sortida de l’AP-7 al Montsià, per donar més permeabilitat a la part sud d’aquesta comarca, que ha de fer molts desplaçaments interns per accedir a l’AP-7. I des de la Ribera d’Ebre hi ha una connexió a Cerós que també reclamem.
Amb una central nuclear com Ascó al territori, la falta de connexions també afecta a la seguretat?
FB: Si hi ha una infraestructura viària eternament pendent a Ascó , i que es va planificar dins dels plans d’emergència i evacuació, és la carretera de Riba-roja a Almatret. Es va construir un pont sobre l’Ebre, de Riba-roja a l’altra riba, però que desemboca en un camí de terra. I 30 anys després d’entrada en funcionament de les nuclears,seguim sense tenir la carretera fins a Almatret, falten 8 quilòmetres. I és una infraestructura que està dins d’un pla d’evacuació nuclear. Garantir alternatives de mobilitat en cas que hi hagi accidents nuclears, passa de ser una necessitat a ser una obligació.
En què us ha beneficiat la creació de l’aeroport de Reus?
FB: Quan hi havia una companyia molt coneguda de low cost, era de facto l’aeroport de referència i aquí l’utilitzàvem preferentment per davant del de Barcelona. Ara ha anat una mica de baixa, perquè ha reduït la seva oferta. Però encara és una porta d’entrada importantíssima de turisme a la Costa Daurada i també a Terres de l’Ebre. És una infraestructura que ens ha beneficiat econòmicament.
S’hi pot arribar en transport públic?
FB: S’havia planificat una estació intermodal a la cruïlla de l’R15 amb el corredor mediterrani, i que està a dos quilòmetres de l’aeroport de Reus. Esperem que sigui una realitat, per tal d’arribar en transport públic a l’aeroport, que és una de les demandes que també fem.
I per anar a l’estació de l’AVE al Camp de Tarragona, quines connexions hi ha?
MTS: Lo de l’AVE “clama al cel”. O t’hi porten amb vehicle privat, o no hi ha manera d’anar-hi. I la persona que t’hi porta ha de fer quatre viatges: dos d’anada, i dos de tornada.
AC: Això és el que passa quan es fan infraestructures amb un criteri més polític que no pas tècnic, i sense tenir en compte les necessitats del territori. Si fas una estació d’AVE al Camp de Tarragona, l’has de fer a Tarragona o a Reus, no la pots fer allà enmig del no-res…
AT: És que fins i tot per anar-hi amb vehicle privat és complicat, perquè no està gens senyalitzat…
FB: Hem reclamat que posin trens de llarg recorregut, com l’Euromed, i que tinguin parada a Terres de l’Ebre. Perquè l’Estat va deixar de proveir la parada dels Euromed Barcelona-València a l’estació de l’Aldea, i que et permetia fer connexions cap a l’estació de l’AVE. A Ribera d’Ebre, l’estació que fem servir és la de Lleida, que està més a prop i més ben connectada.
MTS: Jo sempre dic que si el Delta de l’Ebre estigués a prop de Barcelona, tindria de tot.
