Som a les portes d’unes eleccions municipals, i la nostra associació mostra maduresa, en un moment de fer balanç i mirar al futur. L’AMTU és una associació de municipis que treballa per aconseguir la millor mobilitat i el millor transport públic per als ciutadans dels ajuntaments associats, així com per garantir drets en aquestes matèries a les desenes de milers de catalans representats, i assegurar que la veu del municipalisme és una veu tinguda en compte quan es dissenyen polítiques de transport, mediambientals, que garanteixin drets socials, laborals, que contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic i vetllin per un desenvolupament econòmic equilibrat territorialment. Per parlar de tot això, hem reunit a Granollers, a la Sala Tarafa on ara fa 22 anys es va constituir l’associació, la presidenta de l’AMTU Aurora Carbonell (AC), i els 4 vicepresidents: Alba Barnusell (AB), Jordi Xena (JX), José Antonio Montero (JAM) i Miquel Vives (MV). Alcaldes i regidor, tots ells de diferents formacions polítiques, que coincideixen a alçar la veu dels ajuntaments per defensar el seu paper en el disseny de polítiques públiques de mobilitat i transport.
L’AMTU neix el 2001, de la mà de 16 ajuntaments de la segona corona metropolitana de Barcelona, per fer sentir la veu de la perifèria, en una Catalunya metropolitana que construïa la seva mobilitat en funció de qui havia d’entrar, sortir i moure’s per la ciutat de Barcelona. Era la gran ciutat i la seva àrea metropolitana les qui concentraven la gran majoria de les inversions, justificant demogràficament el pes i l’interès.
Vint-i-dos anys més tard ja són 138 els ajuntaments i consells comarcals associats a l’AMTU, una realitat territorial i demogràfica que clama per fer sentir encara més la seva veu, defensant un model territorial complet, sostenible i eficient, que representi i defensi els interessos de mobilitat de tots els ciutadans i ciutadanes del país.
Hi ha a Catalunya una bona política de transport públic que representi els interessos del territori? Dels pobles i ciutats?
Aurora Carbonell (AC): L’AMTU treballa per la mobilitat als municipis, per tal que els municipis sentin el suport de l’associació, i cada cop haurem de parar més atenció a aquesta mobilitat. Avui en dia cap poble o ciutat es planteja polítiques públiques sense pensar en la mobilitat com un nou dret de la ciutadania. I el país no es pot permetre no tenir en compte el conjunt del territori a l’hora de definir polítiques públiques en matèria de mobilitat. Si a això li afegim l’emergència climàtica i les necessitats econòmiques, hem de poder fer sentir la nostra veu amb la potència que els nostres associats es mereixen.
Jordi Xena(JX): La societat evoluciona, les necessitats canvien, i ens cal una mobilitat més sostenible. I aquesta és la gran prioritat del moment. Però després ens tocarà fer reflexions com el fet que trobem a faltar un transport públic més eficient, fiable i adequat a les necessitats de les persones. I en aquest sentit, cal reforçar la visió des del municipalisme. Històricament s’ha treballat la mobilitat del país des de la fortalesa lògica, de poder econòmic i demogràfic, que representa l’àrea metropolitana de Barcelona. L’AMB i TMB han estat dos grans espais necessaris, però que han condicionat des del seu punt de vista les polítiques de mobilitat i transport públic a Catalunya. L’AMTU durant aquests anys ha mostrat veu pròpia. Les necessitats dels catalans avui no són les mateixes que les de fa 20 anys. Jo sóc alcalde de Santa Maria de Palautordera, i allà només hi tenim una línia d’autobusos, quan els meus conciutadans es belluguen per molts indrets, ja sigui per realitzar activitats econòmiques, de lleure, de vacances… La mobilitat és un dret. La mobilitat sostenible només es pot dibuixar amb el territori complet al cap, escoltant la veu de la gran capital i de la resta del país.
José Antonio Montero (JAM): I en aquest dibuix és molt important el gran desplegament d’un nou model ferroviari eficient, que és el que el territori necessita. Aquí al Vallès, tenim les línies R2 i R3 de Renfe però ni les freqüències, i molts cops ni tan sols algunes parades, responen a les necessitats reals de la nostra activitat econòmica o de mobilitat dels nostres ciutadans. I la xarxa d’autobusos també és del tot insuficient. Cal un reforç del transport públic, i no només per donar resposta a la necessitat ciutadana, sinó per donar resposta a la necessitat de millorar la qualitat de l’aire, en aquest moment d’aplicació de les ZBE.
Alba Barnusell (AB): En aquest sentit, la planificació estratègica és indispensable. I els ajuntaments estem preparats per a això. Els municipis, però, no ho podem fer sols. Com tampoc no es poden dictar polítiques sense tenir en compte els ajuntaments. A l’AMTU, el fet de poder trenar la xarxa municipalista ha ajudat molts consistoris, per no dir tots, a l’hora de planificar. Hem de posar en valor l’AMTU, la seva capacitat de connectar interessos i territoris. I quan planifiquem línies d’autobús, hem de poder fer planificacions interurbanes, perquè la nostra gent no es mou només per la nostra ciutat, es belluga d’un municipi al del costat i a l’inrevés. Vivim una mobilitat d’ocupació, no només de lleure, que cal que rebi una resposta organitzada per part de totes les administracions competents.
Pel que fa a les ZBE, no podem dibuixar de manera local ni individualitzada models normatius diversos, perquè per exemple a Granollers compartim alguns carrers amb ciutats veïnes. Què hem de dir als granollerins? Que no podran anar amb el seu cotxe a Canovelles? O a la gent de Canovelles? Que no pot venir al mercat dels dijous en el seu cotxe o furgoneta? L’aire, com l’aigua, no té fronteres. I si per fer polítiques hídriques hem aconseguit crear instruments com l’ACA, hem de pensar que per gestionar aquestes ZBE de manera eficient hem de facilitar interlocucions i interaccions entre les diverses administracions competents en matèria de mobilitat. I l’AMTU és una peça clau en aquest sentit.
I com ho podem fer tot això?
Miquel Vives (MV): Quan ara fa 22 anys fundàvem l’AMTU, no disposàvem de moltes de les eines tecnològiques que ara, avui, sí que tenim al nostre abast. Tenim grans reptes, com comentaven els meus col·legues, com la interurbanitat, la mobilitat en ZBE… Segurament l’AMTU, pel que ha suposat històricament també en propostes pilot de molts nous models de mobilitat, també ha de poder posar al capdamunt de la seva cadena de valors aquesta tecnologia al servei de noves modalitats. I posar-les als servei d’una estratègia de país.
AC: Recollint el que comentava l’alcaldessa Barnusell, l’AMTU ha de ser l’eina necessària que posi al servei de les polítiques públiques de mobilitat i transport la veu dels municipis i els seus coneixements. I també, per aconseguir una descongestió eficient que desintoxiqui l’aire de la gran àrea metropolitana, equilibrant el territori en matèria de mobilitat. I en matèria de qualitat de l’aire, hauríem de posar damunt la taula les veritables necessitats de transport públic del país i dels seus ciutadans, abans de començar a posar barems i normes. I no a l’inrevés. Si no tenim un bon transport públic i unes bones connexions, no podem tancar o limitar les possibilitats de mobilitat de les persones en el seu dia a dia laboral o d’oci. Si no ho fem així, estarem generant més problemes que no pas solucions. I estarem ofegant l’economia del país.
Té força l’AMTU per a dir “al país li cal la nostra interlocució”?
MV: Li posaré un exemple del perquè l’AMTU és imprescindible per fomentar el transport públic al país i fer-lo veritablement eficient. Estem essent facilitadors de la implementació de la T-mobilitat al territori. Fins que l’AMTU no s’ha posat al servei dels ciutadans i amb els seus recursos, coordinats amb els operadors, no hem començat a veure com avançava tot. Haguessin passat molts anys abans no s’hagués harmonitzat el transport públic. Sense la coordinació, i per tant la feina en equip, de l’àrea metropolitana i els representants dels ajuntaments del país en matèria de mobilitat, no hauríem pogut harmonitzar una feina que ha costat molts anys de tirar endavant. Queda molta feina a fer, i molta connexió necessària. Però sense la nostra força, el nostre arrelament al territori i el creixement de l’associació els darrers anys, avui no estaríem parlant d’un avenç real de la implementació d’aquesta eina de transport tant potent. Sense l’AMTU no s’haurien pogut introduir els títols propis dels ajuntaments, els títols socials.. L’impuls de l’AMTU ha estat determinant. I gràcies a aquest paper, reflectim la diversitat de necessitats del país.
JMM: L’AMTU ha posat també de manifest que és possible un model de transport públic alternatiu que faci disminuir l’ús del cotxe privat. Hem estat proposant revolucions que no són menors, com ara el TAD compartit, el transport flexible, i hem evidenciat que hi ha maneres de transitar cap a aquest canvi. L’AMTU ha ofert respostes per al “mentrestant”, i això ho hem de posar en valor.
L’AMTU ha estat un actor de transformació, d’innovació… Com haurien de ser les relacions de l’AMTU en un futur amb d’altres autoritats del transport i la mobilitat del país?
JX: Aquí tenim un gran repte de futur. En aquests 20 anys hem viscut una gran transformació. Hem aconseguit que se’ns conegui i se’ns reconegui. I ara tenim un gran repte. Hem de fer un pas més. Un pas més, per exemple, dins l’ATM de Barcelona, on ara som al seu Consell d’administració amb veu i sense vot. Hem de ser-hi de manera completa dins del consorci. Aquesta és una qüestió de debat profund. Els ajuntaments de l’AMTU posem molts diners en el transport públic del país. Com a ajuntaments podríem dir que, en total, hi invertim milions d’euros. Potser ens hauríem de plantejar, enlloc de pagar directament als operadors, vehicular aquests pagaments a través de l’ATM. Potser caldria una sola ATM a nivell de país i assumir el protagonisme que mereixem.
AC: Comparteixo aquesta necessitat d’empoderament de l’AMTU en aquests espais, i reivindico també la feina feta els darrers anys en aquest sentit, amb acords i convenis de col·laboració amb ens com Localret, la FMC, l’ACM, l’Associació de Micropobles de Catalunya, la mateixa PIMEC… I hem situat l’AMTU en la referència municipal en matèria de mobilitat. D’aquesta manera, quan anem a interlocutar amb actors més potents que nosaltres en matèria de transport públic, aquesta fortalesa ens basteix d’arguments. Però és cert que cal donar aquest pas estratègic per convertir l’AMTU en actor imprescindible per al disseny de la mobilitat i el transport públic del país en els pròxims anys.
És evident que les necessitats de Barcelona i la seva àrea metropolitana són molt diferents a la de territoris més despoblats del país. Però entendre això ens ha de fer treballar per un model més eficient per als drets i necessitats de tots els ciutadans de Catalunya. Conèixer les diverses realitats – i l’AMTU coneix moltes realitat desconegudes per l’àrea metropolitana – enforteix el model de mobilitat nacional.
AB: És exactament això. L’AMTU és, l’AMTU som. Quin és el nostre pes territorial? I demogràfic? Si volem ser un país sostenible hem de crear un model que ara no contempla aquesta realitat de la millor manera. La sostenibilitat passa per generar xarxa amb sentit estratègic. Qualsevol ciutadà del país té el dret de poder-se moure en transport públic, de poder transitar pel país amb els mateixos avantatges que qualsevol ciutadà de l’àrea més densa, demogràficament parlant. Hi ha ciutats com Igualada, Sabadell, Sitges o Granollers que poden estructurar altres territoris, i no necessàriament han de passar per Barcelona. Eficiència i sostenibilitat també ha de tenir a veure amb això.
Si ara haguessin de parlar amb els màxims responsables de la mobilitat del país, des de l’AMTU què els proposarien?
JMM: Volem poder discutir el model, amb qui decideix el model. Volem ser un actor . Som i hem estat grans impulsors de la transformació del model de mobilitat d’aquest país els últims 20 anys, com a associació, des dels nostres ajuntaments. La veu de l’AMTU ha de ser la veu de les ciutats i els pobles en aquesta matèria. Per poder garantir un país equilibrat pel que fa a les oportunitats econòmiques, laborals i d’oci de les persones.
AC: Una veu que condicionarà el futur del país. Si defensem un país equilibrat, sense zones fosques, sense desertitzacions ni abandonament del territori, cal donar veu i protagonisme als municipis.
AB: Òbviament aquí hi ha una qüestió que té a veure amb el finançament d’aquesta mobilitat i transport públic que haurem d’afrontar entre tots, on totes les administracions que hi tinguem competències puguem debatre el model i gestionar-ne els recursos.
AC: Els ajuntaments cogestionem i cofinancem el transport públic, la mobilitat. Si la volem reconèixer com un dret ciutadà – com ho són la sanitat o l’educació – , hem de poder plantejar-nos una gestió de la mobilitat on totes les administracions amb competències en siguem corresponsables.
Hem parlat de l’AMTU cap enfora, però l’AMTU és també una associació municipalista amb associats a tot el país, i una estructura tècnica que facilita moltíssimes coses als seus associats. Des de la creació de plans de mobilitat; elaboració de plecs tècnics per a serveis diversos; gestió del transport a demanda; la innovadora i eficient eina del transport flexible que es va implementant cada cop a més pobles i ciutats; proves pilot en matèria de mobilitat compartida per a l’anomenat transport d’últim quilòmetre; plans de zones de baixes emissions; o darrerament, la creació d’una central de compres que permeti la compra agregada de productes i eviti els feixucs processos administratius als ajuntaments a l’hora d’adquirir aquests béns de manera individual…
JX: L’AMTU va néixer com a lobby de pressió i ens hem convertit en una entitat prestadora de serveis. Vam néixer com una associació amb voluntat de ser referent en matèria de mobilitat, cosa que sens dubte hem aconseguit. Tenim serveis d’assessorament i gestió, i això és un aspecte que ha revitalitzat l’associació. Ser referents al país del sistema de Transport Flexible és el millor exemple de la voluntat de potenciar a nivell territorial un nou model de transport més sostenible i adequat a les necessitats reals de mobilitat. Penso que ens hem convertit en un clar referent d’associació de serveis – TAD, Flexitransport, Central de Compres…- i de generació de discurs en matèria de model de transport – jornades de mobilitat, organització d’un congrés internacional…
AC: Com a associació, en els darrers anys hem crescut en nombre d’associats, hem canviat de seu, estem prenent una major rellevància, tenim més presència als mitjans, som un referent mediàtic a tenir present quan es demana opinió sobre temes de mobilitat. Però segur que en aquest creixement hem de començar a veure quines són les nostres pròpies diferències com a associats, per donar-hi una resposta adequada. Tenim associats que són ciutats amb més de 100 mil habitants, al costat de pobles de menys de 15 mil, o micropobles. En la mesura que creixem, hem d’anar prenent consciència de la diversitat dels nostres associats, per poder-los donar una resposta adequada.
I sobre la central de compres, dir també que és una eina fonamental per al futur de l’AMTU. És aquella aposta que ens ha de permetre créixer també en ingressos que ens ajudaran a enfortir els nostres serveis, les nostres propostes innovadores, les nostres apostes també a nivell de proves pilot. I amb la pràctica de l’assaig-error-encert poder oferir solucions de mobilitat, com deia, adequades al perfil de cadascuna de les nostres realitats.
Arribats aquí, si haguessin de visualitzar apostes de futur per a l’entitat, per on passarien?
MV: En aquest mandat s’ha engegat una eina molt important, com és aquesta central de compres. Una eina que ha de facilitar el dia a dia dels ajuntaments, alliberant-los de processos feixucs a l’hora d’adquirir béns necessaris per a la mobilitat. I a la vegada enfortirà la solvència financera de l’associació.
També és molt important seguir treballant en aquesta feina de fer de lobby per als nostres associats, dels qui hem de ser facilitadors i defensors dels seus interessos.
JX: És fonamental estar en igualtat de condicions dins l’ATM de Barcelona. Seria interessant que les autoritats del país apostessin per una ATM única, i que l’AMTU hi pogués participar com a membre de ple dret d’aquest consorci. Això té la cara B de la corresponsabilitat, i ens cal aquesta voluntat de convertir l’AMTU en una associació, ja amb més de 22 anys, adulta.
L’altra línia és la de mantenir aquesta voluntat i esperit de servei als associats. Encara podem créixer molt al territori, i aquesta riquesa ens fa poderosos quant a matisos de coneixement de la realitat i les necessitats del país.
AC: Estar també amatents i presents en el futur immediat de finalització dels contractes de gestió de les línies d’autobusos a Catalunya. Poder mostrar la veu dels ajuntaments i quines són les noves necessitats. Poder dir la nostra en el nou model de ZBE al país. I participar, com ho estem fent, en les ponències i en el disseny de la nova llei espanyola de mobilitat sostenible, per fer sentir la veu dels ajuntaments. Hem de ser allà on es parli de mobilitat i es prenguin decisions.
AB: En aquesta línia afegiria que hem de poder seure a la mateixa taula, i poder parlar de tu a tu, amb el govern de la Generalitat, no només per planificar sinó també per executar. Podem i hem de ser propositius en totes les decisions que afectin la mobilitat del país, perquè som la veu i representem els ajuntaments. Coneixem quines són les prioritats i les necessitats.JMM: Internament ha estat un mandat estrany, travessat per la pandèmia de la COVID. Sovint ens ha costat coordinar la governança, per les necessitats de cadascun de nosaltres als nostres municipis. I a la vegada hem viscut de manera natural la coordinació de representants municipals de ben diverses formacions polítiques. La potencialitat i força d’aquest model és enorme. I de cara a pròximes legislatures m’agradaria potenciar aquesta coordinació, participació, espais de debat, amb trobades més periòdiques, que ens permetin dibuixar estratègies que enforteixin encara més la nostra veu davant dels grans actors de la mobilitat del país. I traslladar als partits que cadascun de nosaltres representem, en espais com el Parlament o el govern, la nostra veu comuna en defensa d’un model de mobilitat de país. Volem que la nostra gent es mogui amb llibertat i eficiència, volem seguretat al voltant de les nostres escoles, i que els nostres ciutadans es puguin bellugar de la mateixa manera per accedir a serveis essencials. La clau serà vincular el projecte, oferint serveis i acompanyant els ajuntaments. Identificar models, necessitats dels municipis. I aconseguir generar polítiques comunes.
