L’entesa imprescindible

RITA MARZO

La Intel·ligència artificial (IA), com no podia ser d’altra manera, està revolucionant també el món de la mobilitat. Però segurament el primer que hauríem de fer és definir què és IA i què no. Ens atrevim a destacar alguns àmbits en què creiem que IA i mobilitat s’han creuat, algun dels quals ja hem viscut a
l’AMTU en primera persona.

Per exemple, en l’autonomia dels vehicles, ara fa uns anys, passejàvem el bus autònom Èrica. En cotxes privats o en vehicles per al transport públic de petit format, la IA està aplicant-se a aquesta mena de vehicles sense conductora, ni conductor. Uns vehicles que detecten i eviten obstacles, que circulen per rutes preestablertes, i prenen decisions bàsiques sense la intervenció humana. Una experiència, i un àmbit, en què encara qued molt per aplicar.

L’objectiu que pretén és reduir la sinistralitat, el consum de combustible i estalviar temps per
carretera. Però aquesta IA també hem de poder-la utilitzar, i de fet la utilitzem segurament de fa anys de manera primitiva, en optimitzar la planificació i el funcionament en el transpor públic de busos i trens.

És d’això del que hem volgut parlar, en el marc del gran aparador que és la UITP (la Unió Internacional del Transport Públic), amb tres experts en la matèria, com són Marta Miralpeix (MM), cap de desenvolupament de l’empresa RailWay; Xavier Arrufat (XA), cofundador i CEO de l’empresa Awaait; i Josep M Ganyet (JMG), enginyer informàtic, comunicador i divulgador expert també en IA.

Quin plaer tenir-vos amb nosaltres, moltes gràcies per voler participar d’aquesta conversa.

Què és la Intel·ligència artificial?

JMG: Aquest és un gran debat, i els experts encara no s’han posat d’acord. La IA és molt difícil de definir. Intel·ligència és una paraula molt connotada. No hi ha una definició clara d’intel·ligència. El coeficient intel·lectual és una mesura lineal de la mateixa, i que no mesura tota la nostra intel·ligència. Quan parlem d’intel·ligència artificial no parlem d’això. No té res a veure amb la intel·ligència natural. Són processos diferents. És intentar volar com ho feia Leonardo Davinci, construint unes ales d’ocell i llançant-se al buit, o buscar una manera tecnològicament diferent, i aconseguir volar amb un jumbo. La definició canònica seria dotar les màquines amb el coneixement que tenim els éssers humans. Però dir això i no dir res és el mateix. No tenim una definició clara. 

El famós xat GPT, per exemple, ens ha dut a un debat fals: hem de deixar la IA per a més endavant, pot acabar amb la civilització. Aquests auguris catastrofistes estan basats en fum. Hi ha interessos d’empreses que atien el debat per afavorir els seus interessos en futures legislacions. 

D’altra banda, dir que l’artificial superarà la humana és una estupidesa, la cosa va per altres vies. Hem d’emmarcar bé el debat. El que sí que és important és veure els reptes i oportunitats actuals que ens presenta la IA. Quan hi ha qui ens diu que la IA acabarà amb la civilització, obvien que aquests sistemes estan produïts amb dades que tenen propietari, que estan esbiaixades, perpetuen estereotips i biaixos. Per tant, el debat l’hem de tenir ara. Un dels experts, en Yann LeCun, diu que preocupar-nos ara que la IA acabarà amb la civilització, és com si els germans Wright s’haguessin preocupat dels accidents de trànsit al 1903 quan van fer el seu primer vol. 

El que hem de fer és parlar-ne i aprofitar les oportunitats que ens dona. 

Com la regulem, administrem i utilitzem de manera hàbil, respectant les llibertats?

JMG: Si ens preocupem per l’impacte social que té la tecnologia, la informació o la manipulació de la informació, no cal que mirem al futur, les xarxes socials ja ho han fet. Els mòbils no són gaire Intel·ligents i ja ens dominen, aquestes màquines estúpides. Ja és una preocupació que tenim i que està bé que es regulin, aquestes xarxes socials, que ja han fet prou estrip a la societat. 

Dit això, estem anant en el camí que hem seguit amb les XXSS, concentració de coneixement a Silicon Valley. I aquesta gent pot marcar l’opinió pública mundial. Algú dubta que si Mark Zuckerberg algun dia vol ser president dels Estats Units no pot generar algoritmes de manipulació de l’opinió pública al seu país per aconseguir-ho? De fet Facebook ja va fer un experiment al 2012 en aquest sentit. Per tant, és evident que s’ha de regular. Regular és costós, però el cost de no fer-ho és encara molt més gran.

La IA és un espai treballat també en l’àmbit de la mobilitat. La venim implementant de fa molts anys. En el cas de RailWay, com s’implementa?

MM: Recentment he començat a treballar en una empresa de manteniment ferroviari, venia del món de la sensòrica, i m’he trobat que l’oferta que fem ara no és tant d’aplicar la IA sinó de procedimentar i automatitzar processos manuals que, cognitivament, les persones que formen part dels equips de treball no són capaces de fer. El matching learning que fem és millorar o automatitzar persones que, davant un Excel on s’apunten dades, creen i les fan servir per a millorar l’experiència. Tenim un departament de data scientist molt potent que fa coses estupendes, però en determinats sectors és molt més rellevant i necessari automatitzar -que es consumeixen una quantitat de recursos- que no pas aplicar en IA: Hem d’optimitzar recursos en el món ferroviari, guanyar market share. El que hem de fer és augmentar la qualitat del servei públic, rendibilitzar la inversió, i no sempre augmentar la IA. Hem volgut regular els accidents de trànsit abans de tenir un servei de línies regulars que funcionin correctament. 

Quan parlo amb operadors, es queixen de temes més d’automatització de software, prevenció, prediccions, datascience, que són molt més necessaris que la pròpia IA. Hi ha aspectes més mecànics que fins que no s’automatitzin correctament, poca cosa podrà fer la IA.

Com aplica Awaait la IA al seu àmbit?

XA: El món de la mobilitat és molt conservador.  I qualsevol nova tecnologia costa d’adaptar. Només com a referència: jo soc a la UITP des del 2017, i el mes passat va ser el primer cop que vaig aconseguir col·locar una presentació sobre IA en un comitè d’informàtica. N’havia fet abans, però presentacions molt a les beceroles. 

Al món de la mobilitat la IA hi ha entrat en aspectes molt preventius, d’avançar-se a quan “petaran” les coses, perquè es considera que és millor mantenir que no pas reparar.

Ara el que s’està fent, la gran punta de llança de la IA al món del transport és en 2 àmbits: la seguretat -que en anglès distingeix entre security i safety, és a dir la seguretat del passatger i la seguretat del grup o la màquina- ; i la fluïdesa del transport, comoditat, velocitat de la transferència -que no vagis apretat- o la predictibilitat – que puguis preveure quan arriba el bus que estàs esperant. Tots aquests tipus de desafiaments es resolen amb persones en un centre de control, amb fonts de dades limitades, i mirant de canviar aquests procediments per observadors automàtics, intel·ligents. El primer esforç ha estat utilitzar càmeres, que és el que millor replica el que entenem per intel·ligència (la visual en aquest cas). A partir de la visió, podem antropomorfitzar la màquina i dir que és intel·ligent. Les màquines són excepcionalment bones a l’hora d’analitzar les imatges, que és el que fem nosaltres. Una màquina la fa consistent en el temps i en 1 minut. Una persona es cansa al cap de 20 minuts, comet errors més sovint, a part de l’esforç de pesadesa que suposa estar mirant una pantalla durant hores.

Les nostres aplicacions enfoquen aquests camps, i descarreguen al TP d’aquestes feines tedioses i poc precises que fan persones. 

Sobre si això elimina llocs de treball, justament he pogut participar en una conferència aquí a la UITP, en què responsables de transport de ciutats europees denunciaven la manca de treballadors qualificats. No falta feina, al TP hi ha feines difícilment substituibles per les màquines o IA. Però caldrà adequar les necessitats professionals, i aprofitar-nos de tot allò que la IA pot ajudar a fer. 

JMG: És interessant escoltar el que comenteu sobre l’automatització de feines tedioses. Ens hem de plantejar que aquest mantra que diu que la IA ens prendrà la feina és fals. Ens prendrà feina que és tediosa, de poc valor afegit, repetitiva, sotmesa a errors, i que en el cas del transport pot ser fatal, i això és bo. Que els robots facin la feina de robots és el que toca. El que és inadmissible és que les persones facin feina de robot, quan el seu cervell seria molt més útil i feliç fent altres feines de més valor afegit. Les treballadores se sentiran més valorades, satisfetes, donaran més valor a l’empresa i el seu ego es veurà molt millorat. Hauríem de començar a pensar que les feines poc i molt qualificades no han de respondre al que hem estudiat o no. Hem de passar a parlar de feines repetitives i feines adaptatives. El que tampoc podem fer és treure l’ésser humà de l’equació. Les màquines són útils, no intel·ligents. No tenen objectius, voluntat ni agència. La verificació final l’ha de fer un humà. 

XA: Parlant de la substitució de feines, les feines manuals no es perden, les de més qualitat s’hauran de requalificar. Abans nosaltres dèiem que una persona intel·ligent era aquella que estructura el seu pensament, parla i escriu bé. Era una bona definició. Bona part de la gent que jo selecciono a l’empresa busco que s’expressin oralment i per escrit de manera fluïda i correcta. El xat GPT és coherent, no sé si intel·ligent. El que sí que és cert és que la versió 4.0, per exemple, del xat GPT escriu molt millor que el 90 per cent de la gent d’aquest país. I això, que pot i hauria de millorar, tampoc no és dolent. Ajuda a poder, per exemple, redactar documents per als quals potser jo no estic preparat, però aquesta IA m’ajuda.

JMG:  Vigilem això, però, perquè sempre al final de la cadena cal una visió humana experta per a contrastar i confirmar. 

Tornant a la mobilitat, Microsoft ens diu que al 2025 tots els cotxes nous estaran connectats; i que al 2030 el 15 per cent seran autònoms i enviaran un gran nombre de dades que ens permetran moure’ns sense conductor. Com ens canviarà la vida la IA, en matèria de mobilitat. 

MM: Jo soc de confiar en els meus procediments, i soc la més jove en aquesta conversa. Penso que la generació de dades automàtiques serà útil a les grans empreses privades que posaran en venda serveis i productes relacionats amb allò que s’emmagatzemi, i augmentaran les vendes. També servirà a les administracions publiques per fer una millor planificació. Podrem oferir una millor experiència d’usuari. Però qui liderarà, serà el sector privat. A mi, allò que em preocupa és que el sector públic cada cop sigui a més distància que el privat en la utilització de les dades. I això em fa patir. 

XA: Jo tinc el biaix de l’enginyer, i penso que la IA ha d’ajudar  molt al TP. En seguretat de l’individu, com per exemple ara l’augment de suïcidis al TP. Les eines que jo proposo permeten atacar amb detecció aquests fets, permetran salvar una vida, i no haver d’interrompre el servei. Qualsevol element de seguretat resol molts aspectes, que afecten tota la població. 

La IA pot arribar a detectar conductors de vehicles diversos de transport de persones, que puguin tenir problemes físics o mentals que posin en risc la seguretat del passatger?

XA: Ja hi ha empreses xineses molt bones en crear un tipus de software que fa un reconeixement de l’actitud del conductor, per exemple en autobusos, i poden predir si aquella persona s’està adormint, o no està amb la capacitat física de garantir un viatge segur, o si mira massa sovint el mòbil. També existeixen sistemes interessants per als vehicles privats, amb càmeres que t’avisen si no pares atenció o t’estàs adormint. 

JMG: Podem tenir en compte moltes dades disponibles, dedicar recursos que amb mètodes predictius ens ajudin a millorar circumstàncies. Per exemple, existeix una empresa a Barcelona que ajuda a la distribució de productes i que, en funció de si hi ha previsió d’esdeveniments esportius, culturals, el clima, previsions meteorològiques, i coneixement d’estocs, facilita la millor distribució de productes a la ciutat. Fa una previsió intel·ligent d’estocs i repartiment. Això estalvia temps i diners. Prevec més investigació i aplicació, per millorar i ser més eficients, en plena crisi climàtica, de refugiats, que de manera més ètica i amb coneixement, ens ha d’ajudar a millorar el nostre dia a dia. Per a mi l’ètica és fonamental, i regular amb valors, imprescindible. Avui sabem per exemple que Tesla té cartografiats demogràficament molts llocs del planeta. Què farà el seu propietari amb aquesta informació, amb aquestes dades? Cal regular de manera ètica l’ús que se’n fa. Se’n pot fer un molt mal ús. 

Avui ja no podem parlar de cotxes, parlem de robots amb càmeres, sensors, actuadors que poden modificar l’entorn, amb desenes d’ordinadors a bord… serà inevitable que els cotxes siguin autònoms, però en podrem guanyar tots en seguretat, amb menys accidents, en millora del medi ambient, amb menys contaminació…

Podrem aparcar el vehicle privat, i fomentar el TP? Estem preparats?

XA: Sí, ens queda molt per millorar, però hem de fer-ho. Tenim la imatge de la ciutat futurista, amb una mobilitat més sostenible, racional, però ens queda molta feina per fer.

MM: Jo sempre he estat usuària del TP i seria la meva il·lusió. Hem d’avançar molt. Però respecte d’altres països europeus estem molt millor. Es fa una feina important en planejament, a nivell científic, a les universitats. Em consta que políticament hi ha voluntats com la del tramvia a Barcelona per a fer-lo possible… Ens hem de treure els cotxes de sobre, i cal aconseguir un transport més pacificat i sostenible. 

JMG: Jo tinc una relació d’amor-odi amb el TP perquè visc al Maresme, i he perdut moltes hores al tren amb RENFE, fins que em vaig comprar un cotxe elèctric que carrego amb plaques solars, i ara ja no tinc problema per entrar a la ciutat. Però segur que no contribueixo a una millor mobilitat. 

D’altra banda m’encanta viatjar en tren, veus la vida, veus la gent, pots llegir, escoltar música, dormir… és molt més amable que anar en cotxe. Cal que s’inverteixi en la millora del TP, de debò, per poder gaudir d’aquesta experiència en mobilitat. 

Si haguéssim de dibuixar un somni parlant de TP al futur de Catalunya, què dibuixaríeu?

XA: Un sistema que em permeti anar d’A a B, que em pagui el viatge d’una sola vegada, i arribi a l’hora prevista. 

MM: La descentralització del transport ferroviari cap a Barcelona. Que pugui anar del Vallés al Maresme sense passar per Barcelona.

JMG: Veure un servei realment intel·ligent, que em garanteixi horaris, que pugui asseure’m… per això cal una IA predictiva, per tal de posar  o treure vagons als trens, en funció de la previsió d’ocupació.

I una Catalunya amb una xarxa ferroviària diferent, reticular, i amb una última milla activa.