Elisenda Pifarré i Marta Ribot

Carles Conill Vergés, director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, ha rebut el premi a la Trajectòria Municipal 2024 que ha atorgat aquest any el jurat dels Premis MobiliCat. Un reconeixement a la gran tasca que ha realitzat, impulsant i endegant noves polítiques, actuacions i serveis de mobilitat sostenible, que en molts casos han estat un referent a Catalunya, Espanya i Europa.

En primer lloc, enhorabona pel reconeixement. Com definiria la seva trajectòria a l’AMB?

Em fa molta il·lusió, perquè rebo aquest premi i el considero un reconeixement per a l’equip. I he de mencionar els dos caps que he tingut: l’Antonio Poveda, polític, i el Joan Maria Bigas, el director. Aquestes dues persones van impulsar la mobilitat sostenible i, d’alguna manera, van ser qui ens van acompanyar i ens van permetre que un equip reduït, però format per gent amb molt de talent, molt treballadora i també un xic atrevida, encapçalades per el Marc Iglesias i la Maite Pérez, aconseguíssim transformar la mobilitat sostenible a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Quan vaig arribar, hi havia molt per fer, però en aquests 8 o 9 anys en vam convertir en referents europeus en mobilitat sostenible. No ho vam fer sols, ho vam fer amb els ajuntaments, treballant molt colze a colze amb els regidors i tècnics municipals, i el resultat em fa sentir molt satisfet. 

De tots els projectes que ha liderat, quin recorda amb més satisfacció o quin destacaria?

Vull destacar la implantació de les zones de baixes emissions (ZBE), perquè va ser un projecte al qual ens vam llançar de cap l’any 2017. I ho vam fer, quan encara no existia la llei, que és de l’any 2021.

No va ser un projecte gens fàcil, perquè una zona de baixes emissions implica reconèixer que els cotxes contaminen i que, per tant, la qualitat de l’aire empitjora, i això pot afectar la salut de la ciutadania. Es tractava de revertir aquesta situació. I de la mà dels ajuntaments, vam aconseguir implantar la ZBE Rondes de Barcelona. Ara ja hi ha 15 municipis dins del que és l’àrea metropolitana de Barcelona, i ATM i la Generalitat de Catalunya impulsen el model per tota Catalunya.

“La bicicleta s’ha consolidat com a mitjà de transport, i això ha implicat un canvi de mentalitat superant la idea que el cotxe és imprescindible”

Vostè també ha impulsat projectes com la xarxa Bicivia, el Bicibox i el servei AMBici. Quina importància creu que té fomentar l’ús de la bicicleta en l’estratègia de mobilitat metropolitana?

Nosaltres hem vist a Europa, que és el nostre referent, que l’ús de la bicicleta és una manera habitual de moure’s. I em refereixo a l’ús quotidià de la bicicleta, com a mitjà de transport diari: és saludable, efectiva, pot arribar a ser ràpida i, a més, molt beneficiosa per a la qualitat de l’aire, perquè no contamina. Per això, ens vam implicar a fons en aquesta política i en aquestes mesures.

La Bicivia va ser un projecte molt bonic. Es tractava de coordinar tots els ajuntaments i posar-nos d’acord sobre per on havien de passar els carrils bici, especialment aquells que connecten un municipi amb un altre. Els ajuntaments ho van veure amb bons ulls i van participar en les nostres convocatòries de subvencions. Va ser un projecte molt compartit. I avui hi ha implicats els 36 municipis de l’àrea metropolitana, és a dir, tots.

I  l’AMBici, la bicicleta pública compartida metropolitana, que són 2.600 bicicletes, totes elèctriques, en 236 estacions, i que funcionen a 15 municipis metropolitans, avui té uns 17.000 usuaris. I això ha suposat un canvi cultural important, una revolució, com ho va ser el Bicing a Barcelona ciutat fa 15 anys. 

La bicicleta s’ha consolidat com a mitjà de transport, i això ha implicat un canvi de mentalitat, superant la idea que el cotxe és imprescindible. Però també ha estat un repte adaptar-se a la convivència amb nous modes de transport, com els patinets. I ara cal garantir una convivència respectuosa entre tots els usuaris de l’espai públic.

Una altra iniciativa clau ha estat la Plataforma d’aparcament metropolità. Com va sorgir la necessitat d’unificar i digitalitzar les polítiques d’aparcament a nivell metropolità?

L’objectiu que teníem nosaltres era que l’eina que utilitzes per aparcar al teu carrer sigui la mateixa que fas servir a Barcelona o quan vas a Castelldefels. Ara hi ha una quinzena de municipis que utilitzen la mateixa aplicació.

Això ha significat fer més comuna la regulació de l’aparcament i també la regulació de la càrrega i descàrrega a tota la ciutat metropolitana. Aquest és l’esforç que s’ha fet des de l’Àrea Metropolitana. Perquè us feu una idea, en un mes, l’aplicació de càrrega i descàrrega fa un milió d’operacions.

Per tant, hem aconseguit aquest doble objectiu: gestionar de manera intel·ligent l’espai públic i, alhora, fer més homogeni el funcionament de la mobilitat a la ciutat metropolitana.

“Quan vaig arribar, hi havia molt per fer, però ho vam aconseguir en aquests 8 o 9 anys, convertint-nos en referents europeus en mobilitat sostenible”

La infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb el servei d’electrolineres, també ha crescut notablement. Com veu el futur de la mobilitat elèctrica?

A Europa ja s’ha decidit que la mobilitat acabarà sent elèctrica, tot i que encara no se sap si serà el 2035 o el 2050. Aquesta transició és imprescindible, especialment si es vol fer amb energies renovables. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ha fet un gran esforç: s’ha passat de 10 a 70 estacions públiques de càrrega, i n’hi acabarà havent-hi 100. I també l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat punts de càrrega en superfície i en aparcaments públics. Ara bé, per continuar avançant calen més mesures, especialment ajuts econòmics per a la compra de vehicles elèctrics, fins i tot bonificar l’IVA, i models més assequibles. A tall d’exemple, Portugal, amb una xarxa similar a la nostra, té molta més mobilitat elèctrica gràcies a uns ajuts més potents.

La regulació de la moto elèctrica compartida és un altre exemple de com s’ha anticipat l’AMB a les noves tendències de mobilitat. Com valora la integració d’aquestes noves formes de desplaçament?

Aquí va ser important la posició de l’Ajuntament de Barcelona. La regidora Rosa Alarcón, en el seu moment, i ara Laia Bonet, han impulsat que Barcelona ciutat delegui les seves competències a l’Àrea Metropolitana perquè aquest servei sigui metropolità. Perquè les motos no només es mouen per Barcelona; ara poden anar a L’Hospitalet, Badalona, Sant Adrià… I espero que d’aquí a 3 o 4 anys, quan acabi el contracte del Bicing, també tinguem un AMBici metropolità que inclogui Barcelona.