En el treball “Free public transport: Objectives and alternatives” expliques que l’aplicació de la gratuïtat del transport públic té grans implicacions. A què fas referència i quines implicacions destacaries?
El transport públic gratuït té una única direcció, és a dir, una vegada aplicada la gratuïtat és molt difícil d’abandonar per motius polítics. Per tant, les seves conseqüències s’han de pensar amb cura i, sobretot, s’ha de poder assegurar el finançament alternatiu del servei de transport públic a llarg termini, cosa que sovint no es fa, ni de bon tros. Això crea el risc d’una xarxa poc finançada que, amb el temps, haurà de reduir l’abast i la qualitat del servei. Tot el contrari d’allò que volem.
El transport públic gratuït ens permet afavorir la inclusió social i l’accessibilitat econòmica? Ajudaria a incrementar el seu ús, i en conseqüència afavorir un menor impacte medi ambiental?
És cert que el transport públic de tarifa gratuïta crea un impuls (inicial) a l’afluència de passatgers, però els anàlisis mostren que això passa principalment en viatges molt curts fets per usuaris que abans anaven a peu o en bicicleta, i no per persones que hagin deixat el cotxe per anar en transport públic.
Això vol dir que el transport públic gratuït no converteix els usuaris del cotxe en usuaris del transport públic i, per tant, no té un impacte significatiu en la contaminació o la congestió.
Quines són, aleshores, les millors alternatives al transport públic gratuït per ajudar a potenciar l’ús del transport públic?
Molts estudis sobre les expectatives dels clients han demostrat que el principal obstacle per a l’ús del transport públic és la qualitat insuficient d’aquest. Per tant, és molt més eficient gastar fons addicionals per millorar la qualitat de la xarxa de línies proposada i la densitat i amplitud de l’horari, en lloc de fer gratuït el transport públic.
A vegades també és important modernitzar la flota i treballar els sistemes d’informació i regulació dels viatges per tal d’aconseguir una millor puntualitat.
La inclusió social i l’accessibilitat econòmica s’han d’abordar amb tarifes socials específiques i ajudes socials directes per permetre que tothom pugui utilitzar el transport públic.
