Blai Aparici Dupasquier, responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, ha rebut el premi Impuls a la Mobilitat Local que ha atorgat aquest any, per primera vegada, el jurat dels Premis MobiliCat. Un reconeixement a la gran tasca que duen a terme aquelles persones que treballen en l’àmbit municipal per tal de millorar la xarxa de transport públic i impulsar una mobilitat més eficient i sostenible.

Per començar, m’agradaria preguntar-li què ha suposat per a vostè rebre aquest reconeixement. 

Ha estat molt gratificant, perquè a més m’arriba en el moment de culminar la meva carrera professional amb la jubilació. Això és un reconeixement a la meva trajectòria, un final molt feliç. 

Quins moments clau destacaria de la seva trajectòria?

Destacaria dos moments. Primer, l’any 2005 quan entren els primers vehicles del servei de Transports de Lliçà d’Amunt (TLA), els de classe 1. Tot i que ara tenim vehicles molt més grans, aquest va ser el moment on es va donar una estructura al servei purament urbà. A partir d’aquí, ja vam anar creixent.

I després, el juliol del 2010 amb l’arrancada del 777, el primer bus exprés de Catalunya, que actualment es denomina e7 i ja té gairebé 60 expedicions/dia. Amb aquest projecte es va veure que amb l’autobús es podien fer moltes més coses, i que el que faltava era posar-lo en valor. Per molt que vulguem ser sostenibles, si no ofereixes un material, un gènere que competeixi directament amb el cotxe, és a dir, on l’oferta sigui temptadora, la gent no fa el canvi. 

Com creu que ha impactat el seu treball en el sector? 

Doncs demostrant que amb l’autobús es poden fer moltes coses importants. També, he volgut demostrar el dret de via, que és el que té el tren i no té l’autobús.

Aquí és on s’hauria de continuar treballant, perquè és un tema que es demana molt però des de les administracions territorials es perd aquest fil. No hi ha una aposta seriosa per prioritzar l’autobús. 

En el nostre cas, hem donat prioritat semafòrica tant al bus exprés com a la nostra xarxa urbana. Aquest crec que ha estat un dels grans èxits, perquè estàs empoderant l’autobús. 

El transport urbà de Lliça d’Amunt ha celebrat el seu 25è aniversari. TLA ha demostrat que viure en nuclis de baixa densitat no és incompatible amb disposar d’una bona xarxa de transport públic. Què destacaria de TLA i què creu que el diferència? 

Una de les nostres apostes va ser la pedagogia a les escoles. I, ara també en fem per a la gent gran. Això ens ha permès apropar el transport a la gent, i alhora fer marca i donar prestigi a TLA. Ara quan vas a una escola els alumnes et pinten l’autobús de color taronja. 

També, hem de tenir present que hi ha moltes coses al voltant de l’autobús, per exemple els conductors. És important donar reconeixement i implicar-hi les persones que hi treballen. Que sentin que formen part d’una cosa important. Ara hem fet els 25 anys i ho hem celebrat. Tothom se sent orgullós del projecte. 

A més, també es gasten molts diners en transport públic a Lliçà d’Amunt, tot és molt car si es vol fer bé, però al final l’important són els resultats. Actualment, som el 5è municipi de l’àrea metropolitana amb més bons resultats de viatges per habitant. Aquest any acabarem per sobre dels 25 viatges per habitant i any. 

«Es gasten molts diners en transport públic a Lliçà d’Amunt, tot és molt car si es vol fer bé, però al final l’important són els resultats»

Quin creu que és el proper repte per TLA i cap a quina direcció ha d’anar? 

El que tenim més imminent és la sincronització de les dues línies que connecten amb Granollers, l’A5 i l’A7. Farem una reestructuració dels recorreguts. 

Després, mantenir el servei. Les necessitats són molt canviants i el passatge continua creixent. Vam començar amb una furgoneta de 16 places i fèiem 3.600 validacions/any.  Aquest any ja passarem de les 440.000 validacions/any. 

Com s’està promovent la intermodalitat en municipis més petits?

A les nostres línies el 90% de la gent ha de fer transbordaments. Així doncs, fem recorreguts ràpids, eficients i amb transbordaments òptims que et permeten anar cap a Granollers, cap als centres mèdics, cap als polígons industrials o cap a Barcelona que és el denominador comú que tenim a la Vall del Tenes.

Una altra cosa nova que s’està posant en marxa, aquí a Lliçà, un “park&ride” a la sortida del municipi. Serà dels primers que connecta el cotxe amb l’autobús, ja que normalment són entre el cotxe i el tren. 

Com podríem reduir el temps en els viatges i fer que l’autobús fos més eficient?

Actualment tenim la T-mobilitat, i em sembla molt bé. Tanmateix, jo hauria posat a una persona embarcada en les línies més potents per ajudar i assistir el conductor. Tothom veu molt normal que el conductor faci de tot, alhora que condueix per una via en la que no hi té dret de via. És a dir, li pot sortir una persona, creuar un animal, qualsevol cosa. No ens imaginem que això ho faci un conductor de tren ni un pilot d’aviació, i en canvi, un conductor d’autobús sí. 

En aquest sentit, un assistent ens permetria obrir portes, carregar, descarregar, no hi hauria frau, entre d’altres. És a dir, un informador de micromobilitat. Generaríem llocs de treball i seríem més eficients. 

El 25% del trajecte el passem aturats a les parades. Per tant, la pèrdua més gran de temps la tenim a les parades, i mentre més gent carreguem, més lents anirem, més empitjora aquest percentatge, no guanyem.

«Vam començar amb una furgoneta de 16 places i fèiem 3.600 validacions/any. Aquest any ja passarem de les 440.000 validacions/any»

A nivell de mobilitat i transport públic encara queda molt camí per recórrer. Quins aspectes creu que necessiten millorar urgentment? 

En general, el dret de via. És un dels temes en què jo he estat treballant. Penso, que per part dels ajuntaments també hi hauria d’haver més implicació. Per exemple, vigilant amb el disseny i no posant obstacles, una senzilla paperera a vegades obliga a controlar molt el gir d’un autobús. També, que les parades estiguin en condicions. S’ha de donar valor al transport públic, fer que la gent se’l senti seu. 

Malgrat ser un municipi petit, Lliçà d’Amunt és municipi constituent de l’AMTU. Per què un municipi com aquest va veure la necessitat de formar part de l’AMTU i com va viure els inicis d’aquesta associació?

El fet d’entrar a formar part d’una associació com és l’AMTU ens va permetre apropar-nos a parlar, per exemple, amb l’ATM de Barcelona. Jo sempre he tingut una visió de futur, sempre he pensat que havíem de créixer. L’autobús no és només posar un vehicle rodant pels carrers. I entrar a formar part de l’AMTU ens va permetre poder arribar més enllà. Vam demostrar que no era necessari ser un municipi gran per associar-se i que, al final, teníem més marge per créixer.