RITA MARZOA FONT
Ens atrevim a dir que tots recordarem els estralls provocats en les persones i els territoris, com a conseqüència del pas de fenòmens com la Dana pel País Valencià, o dels greus incendis a l’estat nord-americà de Califòrnia. Són només dos fenòmens extrems, pròxims i llunyans, afavorits per la crisi climàtica, i que han provocat caos i dolor en societats de països desenvolupats. A MobiliCat ens hem volgut demanar com de preparat està el nostre país en cas que hagués d’afrontar situacions imprevisibles semblants, i hem traslladat els nostres dubtes als responsables dels Ferrocarrils de la Generalitat, del Servei Català del Trànsit, de Bombers de Catalunya i d’Emergències de la Generalitat. I tots ells ens han posat en situació.
Marta Cassany
Directora de Protecció Civil
Quines mesures s’han implementat recentment per afrontar les emergències climàtiques a Catalunya?
Des de la vessant de Protecció Civil fa anys que es treballa per l’adaptació al canvi climàtic amb la revisió dels plans d’emergència i amb el desenvolupament d’eines de gestió i anàlisi d’informació i de presa de decisions que permetin més capacitat d’afrontar emergències per riscos de component meteorològic inundacions, incendis forestals, onades de calor i altres – en el context de l’agreujament que provoca el canvi climàtic.
Un exemple n’és la revisió del pla INFOCAT el 2024 o el desenvolupament d’eines per anticipar les inundacions a partir de les dades de radars meteorològics.
Com es coordinen les diferents institucions i organismes en cas d’una emergència climàtica?
Els plans de protecció civil preveuen aquesta coordinació. Els plans són les eines de planificació de protecció civil que estableixen el funcionament i l’organització dels recursos humans i materials per respondre davant d’emergències o de risc greu. En aquests plans s’estableix l’estructura dels diferents grups d’actuació i la coordinació entre aquests i entre les diferents administracions. Aquesta coordinació es realitza a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), que és el centre superior de coordinació i informació de l’estructura de protecció civil de Catalunya. El CECAT treballa conjuntament amb ajuntaments, organismes i institucions estatals per garantir una resposta coordinada i eficaç.
« Des de Protecció Civil fa anys que es treballa per l’adaptació al canvi climàtic amb la revisió dels plans d’emergència. Un exemple n’és la revisió del pla INFOCAT el 2024 o el desenvolupament d’eines per anticipar les inundacions a partir de les dades de radars meteorològics.»
Quins són els principals riscos climàtics que Catalunya ha identificat i com s’estan abordant?
Són els que tenen component meteorològic i en el context de Catalunya cal destacar les inundacions i els incendis forestals com aquells que tenen la capacitat de produir situacions catastròfiques amb danys greus generalitzats. En aquest sentit, és essencial el treball de sistema per afrontar aquests riscos, desenvolupant les capacitats de la població, de les activitats de risc i vulnerables i del món local per poder adoptar decisions preventives davant episodis de risc que evitin danys greus, sota la coordinació de protecció civil de la Generalitat i complementat amb la intervenció dels serveis d’emergència pel rescat de persones que no s’hagin pogut preservar de l’impacte de l’emergència.
Quina és la capacitat actual de recursos i equips d’emergència per fer front a situacions extremes?
Catalunya compta amb un sistema robust de Protecció Civil que coordina la resposta transversal dels diferents serveis d’emergència i organismes en les actuacions davant de situacions d’emergència previstes als plans de protecció civil. Aquest sistema treballa, a més, per implementar nous equipaments tecnològics que ens ajudin en la gestió i la prevenció del risc per a una millor preparació davant de possibles situacions de risc.
Com es fa el seguiment i l’avaluació de les mesures adoptades per millorar la resiliència davant del canvi climàtic?
S’estudien les respostes a les emergències i es valora possibles millores. En tot cas, és essencial que la reconstrucció postemergència que facin les diferents administracions eviti que les afectacions greus es puguin repetir.
Quins són els principals reptes que tenim actualment en la gestió de les emergències climàtiques?
Les inundacions derivades de la DANA de València mostren com estem exposats a emergències de tipus catastròfic que superen la capacitat del sistema per protegir i rescatar tota la població, que pot quedar afectada greument i de forma simultània. Per això, el principal repte que afrontem des dels sistemes de protecció civil és adaptar els nostres protocols per poder fer front a aquestes situacions tot desenvolupant la capacitat d’aplicar mesures preventives per evitar que la població quedi afectada.
Ramon Lamiel
Director del Servei Català del Trànsit
Quins protocols preventius estan implementats per tal de minimitzar l’impacte del canvi climàtic a la xarxa viària de Catalunya?
Per a cadascuna de les incidències que conformen l’emergència climàtica com, per exemple, onades de calor, inundacions, incendis o contaminació de l’aire, hi ha estratègies definides liderades per Protecció Civil i que compten amb la participació del Servei Català de Trànsit. Al Pla de Seguretat Viària 2024- 2026, concretament, que compta entre els seus objectius generals la millora de la qualitat ambiental i mitigar l’impacte de l’emergència climàtica en la mobilitat, hi ha accions definides com la promoció de rutes de refugi climàtic. També en els últims anys, quan hi ha episodis de boira o episodis de temps violent, hem intervingut en la gestió del trànsit per evitar la sinistralitat associada a aquest tipus de fenomen.
Com s’assegura l’estabilitat d’infraestructures clau, com ara ponts i túnels, per fer front a fenòmens climàtics extrems?
La intervenció en una possible afectació de les infraestructures, en cas que es produeixin fenòmens climàtics extrems, correspon als titulars de les vies. El Servei Català de Trànsit, si és necessari, es posa a la seva disposició per executar qualsevol incidència en la gestió del trànsit.
S’han identificat carreteres o punts específics especialment vulnerables a riuades o incendis?
Tant en casos d’incendis com de riuades, Protecció Civil i el cos de Bombers marquen les directrius a executar a cada moment. L’SCT sí que assegura, en qualsevol cas, que ningú no entri en la zona d’afectació, tallant vies i oferint rutes alternatives.
« Al Pla de Seguretat Viària 2024-2026 hi ha accions definides com la promoció de rutes de refugi climàtic.»
Quines inversions s’estan fent en tecnologies per monitoritzar en temps real les condicions climàtiques i del trànsit?
Hi ha planificades en els propers anys, també com un dels principals eixos del Pla de Seguretat Viària 2024-2026, tota una sèrie d’intervencions a la xarxa viària d’alta capacitat i xarxa secundària (amb inversions per valor de 60 milions d’euros) per incorporar sistemes ITS, amb sensors de fenòmens meteorològics, per incrementar la seguretat viària i gestionar millor la mobilitat. La intel·ligència artificial també ens ajudarà en el reconeixement de patrons, en la simulació, en la predicció i en l’actuació de carretera també en condicions climàtiques adverses.
Existeix un pla d’actuació en cas de tancament massiu de carreteres a causa de riuades o incendis?
El Servei Català de Trànsit forma part de les diferents unitats que actuen en una emergència ja sigui per un incendi, una nevada, una inundació o altres. L’actuació del Servei Català de Trànsit consisteix sobretot en dirigir el flux de trànsit cap a vies segures informant, restringint la circulació de vehicles, limitant accessos i balancejant trànsit cap a la xarxa viària que no està afectada i és segura.
Quins mecanismes de comunicació s’utilitzen per informar ràpidament als conductors?
El Servei Català de Trànsit disposa com a eina prioritària de comunicació immediata amb la ciutadania del compte d’X @transit, amb més de 300.000 seguidors. També tenim un canal de distribució d’informació amb tots els mitjans de comunicació.
« La mobilitat segura i sostenible és un dels objectius prioritaris del Pla de Seguretat Viària 2024-2026. Per incentivar el transport públic i reduir les emissions, el pla també contempla nous carrils Bus Vao i una línia de subvencions en mobilitat segura i sostenible per als municipis de menys de 50.000 habitants.»
Es revisen regularment aquests plans de trànsit i emergència per adaptar-los al canvi climàtic?
La voluntat i necessitat de millora de qualsevol actuació en la gestió del trànsit és i ha de ser constant, també si es treballa en l’adaptació a l’emergència climàtica. Aquí, les eines de planificació com els plans de seguretat viària o documents estratègics com el Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible són els que ens aporten una mirada més estratègica.
Quins aprenentatges se n’han extret de situacions similars aquí o a d’altres parts del planeta, com poden ser catàstrofes recents com la Dana al País Valencià o els incendis a Califòrnia?
La conclusió genèrica és que mai no podem abaixar la guàrdia. Nosaltres hem tingut episodis de temps violent – pedregades sobtades – o episodis climàtics intensos – temporals i nevades amb els quals hem anat aprenent a millorar la gestió del trànsit i a donar seguretat viària en aquestes situacions meteorològiques adverses.
I ja per acabar, i pensant en atenuar les causes que poden provocar aquestes situacions extremes: S’estan implementant solucions de mobilitat sostenible per reduir l’impacte climàtic a la xarxa viària? Pensant en la necessitat d’implementar les ZBE i la tardança a la majoria de ciutats del país, com es veu aquesta situació des de la seva responsabilitat?
La mobilitat segura i sostenible és un dels objectius prioritaris del Pla de Seguretat Viària 2024-2026. El Pla estableix reduir la quota modal del trànsit privat a la regió metropolitana en un 10% l’any 2026, en relació al 2019. Per incentivar el transport públic i reduir les emissions, el pla també contempla nous carrils Bus Vao i una línia de subvencions en mobilitat segura i sostenible per als municipis de menys de 50.000 habitants.
Carles Ruiz
President de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
Quines mesures preventives s’estan implementant per protegir la infraestructura ferroviària de Catalunya de riuades, incendis o altres desastres climàtics?
A Ferrocarrils disposem d’un servei de vigilància meteorològica externa que ens permet preveure, amb la major anticipació i fiabilitat possible, els fenòmens meteorològics extrems. A més, hem desenvolupat procediments d’operació per adaptar el servei a aquestes condicions i estem incorporant noves solucions que ens permetin comptar amb una infraestructura més resilient. Per exemple, en els últims mesos hem dut a terme accions com la renovació de 6.500 travesses en diferents trams de la línia Llobregat-Anoia, amb l’objectiu de prevenir la dilatació de carrils durant episodis d’altes temperatures; o la substitució dels equips de compensació mecànica dels conductors de catenària simples per dobles a diversos trams de les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, que permeten incrementar la fiabilitat de la catenària davant diferències tèrmiques extremes.
S’han identificat trams de via fèrria especialment vulnerables al canvi climàtic, com ara zones propenses a inundacions o incendis forestals?
Veient l’evolució del canvi climàtic dels últims anys, hem identificat, arran de la informació facilitada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, els trams més vulnerables a aquests efectes climàtics, com pluges intenses i temperatures extremes, i hem establert uns trams prioritaris en funció de la naturalesa del fenomen. Un cop identificats, duem a terme actuacions per mitigarne els riscos, actuacions regulades en els nostres Plans d’Autoprotecció.
« A Ferrocarrils hem desenvolupat procediments d’operació per adaptar el servei a fenòmens meterològics extrems i estem incorporant noves solucions que ens permetin comptar amb una infraestructura més resilient »
Quins protocols de manteniment s’han reforçat per garantir la seguretat i la resiliència de la xarxa ferroviària davant possibles fenòmens extrems?
En el marc del manteniment preventiu, duem a terme diferents actuacions en les zones de proximitat a les vies com tales i podes d’arbrat i eliminació de vegetació, per evitar possibles incidències causades per incendis i vents forts. Altres actuacions preventives de la infraestructura se centren en l’estabilització de talussos i vessants, la neteja i les obres de millora dels drenatges de via, o la substitució de compensacions mecàniques de catenària, etc.
Es fan simulacres o existeixen plans específics per entrenar al personal ferroviari en situacions d’emergència climàtica?
Sí. Els Plans d’Entrenament Permanent (PEP) de Ferrocarrils contemplen, anualment, el recordatori a totes les treballadores i treballadors de la companyia que estan en contacte amb les persones usuàries d’FGC, i actualitzacions dels protocols d’actuació en cas d’emergències dirigits a tot el personal implicat: agents de circulació i d’estacions, agents del Centre de Comandament, etc..
A més, anualment realitzem simulacres d’evacuació que podrien ser originats per diferents causes, com situacions climàtiques extremes. Per exemple, s’han realitzat simulacres d’evacuació per intercepció de via en cas d’esllavissada – que sovint és conseqüència d’un episodi de pluges intenses – i en cas d’incendi.
Com es gestionen les interrupcions del servei ferroviari en cas de desastres?
En aquests casos, la nostra prioritat és evacuar les persones usuàries i desplaçar-les fora de les zones afectades, sempre amb les màximes garanties de seguretat. Gestionem el servei alternatiu per a la zona afectada i treballem per normalitzar el servei al més aviat possible.
A més, com a pilar fonamental en la gestió de les interrupcions de servei, assegurem la informació continuada a les persones usuàries en tot moment. El protocols específics d’actuació davant d’incidències climatològiques – neu, vent, pluges intenses i temperatures extremes – i altres incidents de gran envergadura – descarrilaments, incendis, accidents, afectacions a la infraestructura – estan recollits als Plans d’Autoprotecció.
Quins protocols existeixen per evacuar els passatgers de trens atrapats, per exemple?
La màxima prioritat quan cal evacuar passatge és assegurar que l’evacuació es realitzi de manera segura en el menor temps possible. En evacuacions en plena via, prioritàriament s’envia un tren de socors que es col·loca a la via paral·lela i es realitza l’evacuació de tren a tren amb unes passeres que porten a bord totes les unitats. En casos en què aquesta opció no és possible – traçats en via única -, els trens compten amb una escala d’evacuació per treure els passatgers en plena via. Una vegada fora del tren, el maquinista dirigeix els viatgers fins a l’estació més propera, o bé cap a un altre tren desplaçat a les proximitats per minimitzar els recorreguts a peu en plena via.
A les estacions, existeixen sortides d’emergència senyalitzades i s’activa el mode d’emergència de les estacions des del Centre de Comandament Integrat, que emet missatges de veu i text a les pantalles d’informació, desbloqueja les validadores i atura els ascensors i les escales mecàniques perquè l’evacuació es pugui realitzar de manera ràpida i segura.
En tot moment, FGC té desplaçat al lloc una persona que actua com a Cap d’Intervenció, per coordinar l’actuació en el terreny amb els serveis externs actuants.
« Ferrocarrils ha desenvolupat un Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Infraestructura Ferroviària per adaptar al canvi climàtic les infraestructures d’FGC, que sorgeix a partir d’una diagnosi de vulnerabilitat de les infraestructures vers al canvi climàtic. »
Feu auditories periòdiques per avaluar la vulnerabilitat de la xarxa ferroviària enfront de fenòmens climàtics extrems?
Ferrocarrils ha desenvolupat un Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Infraestructura Ferroviària per adaptar al canvi climàtic les infraestructures d’FGC, amb l’objectiu d’incrementar-ne la resiliència. El pla, que inclou actuacions a executar en el període 2022-2026, sorgeix a partir d’una diagnosi de vulnerabilitat de les infraestructures vers al canvi climàtic elaborada prèviament per Ferrocarrils; i defineix dues grans línies d’actuació que es complementen: la mitigació, orientada a reduir la progressió i intensitat del canvi climàtic; i l’adaptació, per minimitzar els efectes actuals i futurs del canvi climàtic.
Una de les actuacions d’acció climàtica prevista per a aquest any i el vinent és l’elaboració d’un nou Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic amb un abast més ampli que l’actual, centrat en la infraestructura ferroviària. Aquest pla, que també tindrà en compte el confort de les persones usuàries i les incidències en el servei, comptarà amb una nova diagnosi de la vulnerabilitat i am una anàlisi dels riscos financers associats al canvi climàtic per als propers anys.
N’heu tret aprenentatges de crisis recents com la Dana al País Valencià o la crisi dels incendis a Califòrnia?
Les recents crisis climàtiques ens reafirmen la necessitat de mantenir les reunions dels Comitès tècnics específics sobre inclemències meteorològiques liderades per la Direcció General mde Protecció Civil – INUNCAT, NEUCAT, etc. – per garantir una correcta coordinació entre tots els organismes implicats en la gestió i resolució de les incidències. També s’ha vist la importància de reforçar la informació a les persones usuàries amb tot allò que fa referència a les diferents situacions de les emergències, sobretot en la fase de prealertes des de Protecció Civil.
Per a l’abordatge d’inundacions, disposem d’un pla d’actuació en coordinació amb el PlaINUNCAT, a través del qual es modifiquen les condicions operatives en funció dels diversos trams de les línies i s’estableixen revisions preventives.
Esteu treballant en alguna mena d’avenços tecnològics per reforçar la seguretat i la sostenibilitat del sistema ferroviari?
A Ferrocarrils comptem amb un Centre de Comandament Alternatiu que ens permetria assegurar el servei en cas d’indisponibilitat del Centre de Comandament Integrat. A més, estem millorant i ampliant el Pla d’Accessos en els ramals industrials per facilitar l’accés als serveis externs d’emergència al punt concret de la incidència. Seguint el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de Xarxa Ferroviària d’FGC, estem duent a terme diverses actuacions com són la implementació d’un sistema de compensacions dobles en la catenària i de mesures per reforçar la resistència lateral de les vies en les corbes de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils, amb la
voluntat de mitigar els efectes de les temperatures extremes.
I finalment, penseu que el ferrocarril contribueix a mitigar el canvi climàtic?
Efectivament, el ferrocarril contribueix, amb caràcter general, a mitigar el canvi climàtic. El fet de ser un mitjà de transport de gran capacitat el fa singularment eficient, amb una ràtio d’emissió de CO2 per passatger -o tona transportada, en el cas de les mercaderies- significativament menor a la de vehicles o camions, especialment si aquests utilitzen combustibles fòssils.
Precisament també per la seva capacitat de transport, l’ús del tren disminueix potencialment el nombre d’automòbils circulant per les carreteres, i redueix la consegüent contaminació atmosfèrica. A més, el transport ferroviari també contribueix a reduir altres contaminants com els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules. Això el converteix en una opció clau per a una mobilitat més neta i sostenible.
En el cas concret d’FGC, a les Línies Metropolitanes els trens de viatgers són elèctrics i utilitzen energia de fonts renovables, de manera que la petjada de carboni és significativament menor. Tots aquests factors fan del ferrocarril un mitjà de transport net i eficient.
Tamara Garcia de la Calle
Directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS)
Quines mesures preventives s’han implementat a Catalunya per reduir el risc d’incendis forestals en un context de canvi climàtic?
En el context actual de canvi climàtic, s’esta implementant diverses mesures preventives per reduir el risc d’incendis forestals. Aquestes mesures estan centrades, per una banda, en el paisatge i l’estructura dels nostres boscos, per l’altra, en el coneixement dels nous escenaris d’incendis i, també, en la coordinació entre països amb risc d’incendis forestals.
Pel que fa al paisatge, s’estan centrant esforços perquè aquests siguin més resilients i menys vulnerables als grans incendis forestals. S’està invertint en gestió forestal per tal de disminuir la càrrega i la continuïtat de combustible acumulat en forma de biomassa al llarg del territori. També s’està fomentant la ramaderia extensiva per tal de mantenir els espais oberts i reduir el sotabosc. Des de Bombers s’està aplicant un pla de cremes prescrites com a actuacions de prevenció als incendis d’alta intensitat. En l’àmbit de planificació s’han identificat i s’estan dissenyant els Punts.
Estratègics de Gestió, que per la seva situació, són espais on si es creen estructures forestals que dificultin comportaments de foc d’alta intensitat, aquestes modifiquen el comportament de l’incendi i en faciliten l’extinció.
En referència al coneixement dels nous escenaris d’incendis amb un comportament extrem,
s’està treballant en conèixer millor la relació entre el foc, l’energia alliberada, i la seva dinàmica amb l’atmosfera, per poder entendre el que pot passar i prendre decisions amb menys incertesa. En aquest sentit, s’està participant en diversos projectes d’innovació per donar resposta a aquests nous escenaris.
Finalment, per fer front a aquests nous escenaris de grans incendis forestals, la col·laboració entre diferents territoris i organitzacions és essencial. Per aquest motiu s’estan fent intercanvis entre països per establir llaços,
conèixer i ajudar-se mútuament en cas que sigui necessari.
« En el context actual de canvi climàtic, s’estan implementant diverses mesures preventives per reduir el risc d’incendis forestals. »
Estem suficientment equipats per fer front a un augment en la freqüència i intensitat de fenòmens extrems com inundacions i tempestes, focs…?
La tendència a un augment en la freqüència i intensitat dels fenòmens naturals extrems és una realitat. En aquest cas, arriba un moment en què més equipaments i mitjans materials no són suficients per fer-hi front. Per aquest motiu són importants tota la feina prèvia d’implementació de mesures preventives, el seguiment i la consciència de la situació de l’escenari que s’espera, la capacitat d’anticipació i d’eliminar incerteses per així ajudar a la presa de decisions durant l’episodi i facilitar, així, la comunicació a la població i la coordinació entre els
diferents cossos que intervenen en la gestió de l’emergència.
Com es determina la prioritat d’intervenció en zones especialment vulnerables?
Partint del principi que les accions d’intervenció han d’anar destinades a protegir les persones,
els béns i el medi ambient (article 1 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya). Davant d’una emergència, el màxim comandament dels operatius presents al lloc estableix un pla d’acció per determinar les prioritats d’intervenció, que ve condicionat per la situació de risc i els recursos disponibles, entre altres factors.
Existeixen protocols per protegir infraestructures crítiques, com subministraments elèctrics o hospitals, en cas d’un desastre climàtic?
Des de Bombers de la Generalitat i en general des del Departament d’Interior i Seguretat Pública, es consider prioritari garantir la resiliència i la continuïtat dels anomenats serveis públics essencials. Tant la nova Directiva CER sobre resiliència com la Llei 8/2011 sobre protecció d’infraestructures crítiques, obliguen a identificar aquestes instal·lacions i a avaluar-ne de forma específica els riscos derivats del canvi climàtic.
En aquest sentit, des del DISP s’ha establert una estratègia de protecció que inclou protocols específics per assegurar en tot moment el subministrament elèctric, l’atenció sanitària i altres serveis essencials. Tot això, a través de la implementació de plans d’emergència i coordinació entre diferents administracions i agents socialsamb la finalitat de minimitzar l’impacte de fenòmens climàtics extrems.
Les diferents entitats crítiques, tant públiques com privades, s’estan dotant de plans de resiliència i continuïtat que recullen mesures específiques per prevenir, mitigar i respondre a incident disruptius. Tots ells s’integren i es coordinen tant en el sistema de planificació de protecció civil de Catalunya com el de Protecció d’Infraestructures crítiques que depèn del Ministeri de l’Interior. Sobretot, es prioritza la protecció de les infraestructures més vulnerables, com hospitals i xarxes energètiques, mitjançant la seva adaptació i reforç de seguretat. Els protocols també inclouen mecanismes d’alerta precoç i accions d’intervenció ràpida per part dels diferents cossos d’emergències (Bombers, Mossos d’Esquadra, SEM…). Aquest enfocament integrat afavoreix la sostenibilitat i seguretat del territori per fer front als reptes del canvi climàtic.
« Pel que fa al paisatge, s’estan centrant esforços perquè aquests siguin més resilients i menys vulnerables»
Quins recursos humans i materials té actualment Catalunya per a la prevenció i extinció d’incendis forestals? Són suficients per fer front a un escenari d’augment de risc?
El cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya és l’encarregat de la prevenció i extinció d’incendi forestals a Catalunya, excepte en el municipi de Barcelona. Compta amb bombers professionals i voluntaris i amb els Equips de Prevenció Activa Forestal.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya disposa dels Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals. En l’àmbit local, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), formades per voluntaris, també fan vigilància i prevenció i poden donar una primera resposta als inicis de l’incendi.
Durant l’estiu, en campanya d’incendis, el Departament d’Interior contracta temporalment a personal laboral, per donar suport tant al personal operatiu, com logístic, com a la coordinació. Els mitjans materials que disposa bombers són la flota de vehicles d’aigua, mitjans aeris i vehicles especials.
En resum, Catalunya està ben dotada de recursos humans i materials, però per molts recursos que es tinguin, en un escenari de risc extrem mai seran suficients per fer-hi front. El que fa falta és tota la feina prèvia de preparació del territori, per disminuir el risc, i tota la feina de preparació i protecció de la població un cop ja l’emergència és una realitat.
Disposem de prou mitjans aeris i terrestres per respondre a incendis simultanis en diverses zones del territori? Entenc que aquí caldria una coordinació amb altres cossos estatals?
En un escenari de simultaneïtat, mai es podrà donar resposta a tots els incendis amb tots els recursos desitjats. Per aquest motiu, a part d’una bona coordinació amb altres cossos estatals i la capacitat de poder rebre’ls i organitzar-los, és necessari establir una bona estratègia de priorització d’incendis.
El mes de juny de 2022 Catalunya va estar en un episodi de simultaneïtat d’incendis i, gràcies a la priorització, el sistema de resposta d’emergències no va col·lapsar. En aquestes situacions l’estratègia és assumir que a l’incendi que s’ha fet gran se li haurà de donar una resposta defensiva i de contenció en eixos de confinament, destinant recursos als nous incendis d’altres parts del territori, per evitar que es facin grans i tenir diversos grans incendis en diferents zones del territori als quals el sistema d’extinció d’incendis no tingui capacitat de donar-hi resposta.
Quines inversions s’estan fent per modernitzar l’equipament dels serveis d’emergències?
Des de l’any 2020 el Cos de Bombers està fent una important renovació de les eines, els vehicles i els materials, dins del projecte Bombers 2025. Així, s’han incorporat 92 vehicles tipus Bombes Rurals Pesants (BRP), el vehicle d’intervenció polivalent per actuacions urbanes, incendis forestals, inundacions i nevades. També s’està renovant la flota de vehicles de les unitats GRAF i el GRAE, i de la resta de parcs. Tots aquests vehicles venen amb nous materials i eines més avançades.
« S’estan fent intercanvis entre països per establir llaços, conèixer i ajudar-se mútuament en cas que sigui necessari.»
Com afecta l’escalfament global a la durada i la intensitat de la temporada d’incendis a Catalunya?
L’escalfament global està tenint un impacte directe en la durada i la intensitat de la temporada d’incendis a Catalunya. L’augment de les temperatures mitjanes i la disminució de les precipitacions han provocat una major sequera en els nostres boscos, fent-los més propensos a patir incendis. Aquesta situació ha allargat la temporada d’incendis, que ara s’estén més enllà dels mesos tradicionals d’estiu.
A més, els incendis actuals són més ràpids, intensos i devastadors. Aquest increment en la virulència es deu, en part, a les condicions climàtiques més extremes que estem experimentant. Per exemple, durant l’any 2019, en l’episodi d’incendis de la Torre de l’Espanyol, es van registrar temperatures rècord a les Terres de l’Ebre, arribant fins als 48 graus, i en zones d’incendi es van assolir els 51 graus. Aquestes condicions afavoreixen la propagació ràpida del foc i dificulten enormement les tasques d’extinció.
Es treballa amb altres regions o països per compartir experiències i millorar la gestió d’emergències climàtiques?
Aquests últims anys hem participat en ajudes i intercanvis amb bombers d’altres parts de l’Estat espanyol així com de la resta del món.
Actualment, hi ha bombers amb intercanvi a Xile; i durant l’últim any hem participat amb intercanvis, projectes o hem rebut i fet visites tant de països amb climes similars al nostre, com poden ser Grècia, Portugal i França; com de països més centreeuropeus, com són Alemanya i Països Baixos; així com de països nòrdics, com Noruega i Suècia; o països més tropicals, com Guatemala.
