Els avenços en les noves tecnologies i l’aparició de les xarxes socials, juntament amb tot un seguit de canvis sociodemogràfics (Ortega Hortelano, et al., 2022), han propiciat l’aparició de nombrosos projectes i serveis de mobilitat compartida, especialment en zones urbanes i grans àrees metropolitanes, gràcies a una massa crítica que aporta usuaris potencials i que permet als agents privats rendibilitzar els costos d’explotació en el seu model de negoci, amb diferents tipus de vehicles per compartir: cotxes, motos, bicicletes i patinets elèctrics. Es tracta d’un nou model de servei enfocat en l’ús dels vehicles i no en la propietat dels mateixos, en què les persones usuàries en disposen  únicament quan els necessiten, facilitant un ús més racional i ajustat a la demanda, ja sigui puntual o regular. 

Tanmateix,  a les zones periurbanes, rurals o allunyades dels principals nuclis urbans, també han començat a aparèixer serveis de mobilitat compartida. En aquests casos, la tipologia de vehicles que s’ofereixen es redueixen als cotxes i a les motos, normalment de tipus elèctric. 

Es tracta d’un nou model de servei enfocat en l’ús dels vehicles i no en la propietat dels mateixos

Per tant, el model predominant en aquestes àrees de baixa densitat és el carsharing, un sistema de lloguer de vehicles per un període de temps curt i específic, generalment per hores. 

MODELS DE CARSHARING

Existeixen tres modalitats bàsiques de carsharing:

Peer-to-peer

• Els mateixos usuaris comparteixen els seus propis vehicles, a canvi d’una tarifa establerta per hora o per quilòmetre. L’única cosa que fa l’operador és posar en contacte els usuaris mitjançant alguna plataforma. Només cal retornar el vehicle al propietari un cop finalitzat l’ús. 

Point-to-point

• Free-Floating: Per desplaçament, d’un punt a un altre. En aquest cas, l’operador és qui ofereix el servei, posant a disposició dels usuaris una flota de vehicles distribuïts per una àrea geogràfica concreta. Els usuaris recullen el cotxe estacionat allà on se’ls indica, i el deixen al lloc de destí. 
• Station-based: També permet fer viatges d’un punt a un altre, però en aquest cas el vehicle s’agafa i es deixa en estacions habilitades. 

Road-Trip

• Es tracta de la modalitat més ben establerta comercialment (Le Vine, 2014). Els usuaris recullen el vehicle en una estació degudament senyalitzada i l’han de retornar al mateix punt d’origen.

La segona modalitat –Point to point –  presenta una gran flexibilitat d’ús per als usuaris, però cal comptar amb un fleet team (flota) per reubicar els vehicles en els seus punts d’origen establerts, per tal de garantir la màxima disponibilitat en les àrees de cobertura del servei, amb el cost addicional que això comporta per a l’operativa del sistema de mobilitat compartida. En zones de baixa densitat de població és difícil que els vehicles es mantinguin en constant moviment i distribuïts de manera “equitativa” entre les diferents zones de servei, per tant, això fa disminuir la disponibilitat de vehicles al llarg del territori. 

Els altres dos models, en canvi, si bé presenten una flexibilitat més baixa en el seu ús, garanteixen una millor distribució en l’espai de la flota de vehicles, ja que sempre cal retornar-los a la mateixa ubicació. No obstant, no es podrà garantir una distribució completa en el temps, ja que les hores amb disponibilitat de vehicles dependran de la demanda registrada.

EXEMPLES EUROPEUS

A Europa existeixen un gran nombre de serveis de carsharing. A continuació, mostrem les característiques principals d’alguns projectes que funcionen amb el model Road-Trip, a excepció del darrer cas (tipus Point to point i Station-based). 

Com es pot observar, la similitud entre els serveis és clara, sobretot pel que fa a les tarifes i a la ràtio de vehicles per habitant. 

LA COOPERATIVA SOM MOBILITAT

Un exemple de projecte de mobilitat compartida al territori català és la cooperativa Som Mobilitat, un servei de mobilitat elèctrica i compartida per a comunitats locals. Es tracta d’un model tipus Road-Trip constituït per a comunitats locals, en què les persones associades contribueixen amb la seva quota al finançament d’un o més vehicles elèctrics.

VIABILITAT DELS PROJECTES DE MOBILITAT COMPARTIDA NO METROPOLITANS

Una de les claus per a la implantació i, sobretot, per a la supervivència d’aquests projectes de mobilitat compartida, és la seva viabilitat econòmica per sostenir-se en el temps. Això dependrà, entre d’altres, dels següents factors:

• Grau de subvenció o aportació de l’administració pública titular del servei
• Nivell d’ús dels vehicles (rotació diària)
• Tipologia de model de servei; els tipus Point to point amb sistema free-floating o Station-based són els que presenten uns costos operatius més elevats, per la logística de reubicació dels vehicles

A banda dels factors econòmics, la viabilitat d’un projecte de mobilitat compartida també dependrà d’altres elements com: 

•  Acceptació i usuaris: L’acceptació i la demanda del servei per part dels usuaris són fonamentals. La comoditat i la confiança en el servei poden determinar la seva adopció a llarg termini.
• Sostenibilitat ambiental: Son més atractius si es presenten com una opció més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, la qual cosa pot influir en la preferència dels usuaris i en la seva acceptació per part de la comunitat.
• Planificació urbana: Aquests sistemes poden beneficiar-se d’una planificació urbana intel·ligent que inclogui la creació d’aparcaments específics, l’optimització dels punts de recàrrega i la millora de les infraestructures.
• Educació: La promoció d’una cultura de la mobilitat compartida i l’educació sobre els avantatges d’aquests serveis, poden canviar les actituds dels usuaris.

CONCLUSIONS

Els sistemes de mobilitat compartida són una resposta innovadora i transformadora en àrees on les opcions de transport públic són insuficients. Aquests sistemes poden emergir com una solució essencial en les necessitats de mobilitat de les comunitats rurals. D’aquesta manera, es poden establir nivells nous de cohesió social i accessibilitat que afavoreixin la qualitat de vida dels ciutadans.

En paral·lel, en àrees on el transport públic col·lectiu disposa d’una oferta suficient, els sistemes de mobilitat compartida poden esdevenir una alternativa o complement d’aquest. Es tracta d’un enfocament que s’ajusta a les diferents necessitats i preferències dels usuaris, oferint opcions més flexibles i personalitzades. 

La col·laboració publicoprivada emergeix com una peça clau que pot accelerar la implementació i adopció dels sistemes de mobilitat compartida.

Respecte a la viabilitat econòmica d’aquests projectes cal un estudi exhaustiu, cas a cas, en què és imperatiu conèixer els costos operatius, les taxes d’usos possibles i els ingressos potencials. Així mateix, el model de negoci o econòmic triat ha de ser robust i estar alineat amb les dinàmiques locals, per garantir la sostenibilitat financera a llarg termini. La col·laboració publicoprivada emergeix com una peça clau que pot accelerar la implementació i adopció dels sistemes de mobilitat compartida. 

En resum, els sistemes de mobilitat compartida tenen la capacitat de transformar la mobilitat tal com la coneixem, per tal d’aconseguir una mobilitat més accessible, flexible i sostenible, tot requerint un abordatge que integri consideracions econòmiques, socials i ambientals.

Nom del servei	Àrea	Població	Nombre de vehicles i tipus	Vehicles per habitant	Tarifa bàsica
FLUGS	Tirol, Àustria 2.000 km2	17.000 hab.	11 cotxes elèctrics	0,65 veh./1.000 hab.	4,50 – 5,50 €/h. + 0,25€ km.
SHARETOO	Est d’Àustria 1.500 km2	168.000 hab.	29 cotxes elèctrics	0,17 veh./1.000 hab.	3 €/h. + 0,20 €/km.
BARSHARE	Districte de Barnim, Alemanya 1.500 km2	192.000 hab.	45 vehicles. Cotxes i bicicletes elèctriques	0,23 veh./1.000 hab.	3 – 6,90 €/h. + 0,15 €/km.
MOBILITY	Suïssa (tot el país), també inclou zones urbanes	8.600.000 hab.	+ 1.500 cotxes i furgonetes de diferents tipus. Elèctrics i de gasolina.	0,17 veh. /1.000 hab.	2 – 4,5 €/h. + 0,60 – 1,10 €/km.
MOBICO*	Conca d’Òdena, Catalunya 51,8 km2 (Igualada, Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí)	71.205 hab.	8 cotxes i 12 motos	0,17 veh. /1.000 hab.	Cotxes: 0,30€/min. Motos: 0,25€/min.