Aquest any TV3 i Catalunya Ràdio fem 40 anys. Més enllà de la celebració, el record històric i el debat de cap a on s’han d’orientar els mitjans públics, ens ha vingut de gust, aprofitant la invitació de MobiliCAT a escriure, buscar lligams entre aquesta xifra: 40 i el transport públic i la mobilitat.
..i comencem per una mesura molt rellevant: La T-Jove a 40 euros. Per primera vegada hi ha un bitllet integrat que serveix per a tot el país amb una tarifa única per a tot Catalunya i que amb les bonificacions actuals surt a 40 euros. Abans el preu es movia dels 40 als 111 euros segons el nombre de zones. Ara es pot viatjar de punta a punta (sis zones) al preu d’una. Una mesura vinculada al desplegament de la T-Mobilitat.
I precisament per l’ampliació de la T-Mobilitat, ara fa un any, 40 línies d’autobús interurbà de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental s’incorporaven al nou sistema de bitllets de transport. També vinculat a l’autobús, dades de l’AMTU revelaven que l’ús dels busos urbans el primer any de la pandèmia havia caigut més d’un 40 per cent en relació a l’any anterior.
Els 40 i les infraestructures: L’acord per a la construcció de la B-40 entre Sabadell i Terrassa ha acabat sent moneda de canvi entre el govern i el PSC per aprovar els pressupostos de la Generalitat. La Generalitat inverteix 40 milions en la nova estació d’autobusos de Lleida. I 40 més, per eixamplar la C-16 al seu pas per Terrassa, per als ramals de connexió de l’enllaç d’aquesta via amb la futura B-40.
Els 40 han anat aquest any molt associats al tren. El Tren Granota dels anys 40 de Ferrocarrils de la Generalitat ha tornat a circular com a tren històric a la línia del Vallès. El Transcantàbric ha fet 40 anys. Va ser el primer tren turístic de luxe a l’estat. I Renfe ha permès viatjar en alguns AVE amb gossos de fins a 40 quilos.
Una de freda i una de calenta, relacionada amb els 40 i amb TMB. La bona: al maig el metro va registrar 40,8 milions de validacions i va marcar un nou rècord històric. La dolenta: la vaga de busos de la companyia, al maig, per reclamar la jubilació dels conductors als 60 anys, va tenir només un 40 per cent de serveis mínims a l’hora punta. Hi va haver aglomeracions d’usuaris. És clar que, per protestes sonades, la més emblemàtica va ser la vaga de tramvies a Barcelona de 1951. Es va fer per un increment del preu del bitllet d’un 40 per cent i pel greuge comparatiu amb les tarifes a Madrid. Va ser de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.
Encetem un nou curs. Desitgem que l’acció política vagi ben orientada a fomentar tot allò que tingui a veure amb la mobilitat sostenible, elèctrica i compartida. Que es concretin projectes que avancin en la descarbonització. Que la intermodalitat es planifiqui bé. I que vagi endavant, des d’allò més gran a allò més petit: des de la nova estació de la Sagrera fins a la connexió a demanda amb el nucli poblacional més allunyat. En cas contrari, a les administracions els usuaris els haurem de cantar les quaranta!
