L’evolució de la micromobilitat a la regió metropolitana de Barcelona ha estat notable durant els últims 20 anys, revelant un canvi significatiu en la manera com els residents s’aproximen a aquests mitjans de transport. Aquest article explora les diverses dimensions d’aquesta transformació, des de l’increment en l’ús de la bicicleta i els patinets elèctrics com a mitjans de transport quotidians, fins al perfil de les persones usuàries i la interacció amb altres formes de mobilitat.
Aquest és un estudi elaborat per l’Institut Metròpoli, finançat per l’ATM de Barcelona en el marc de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022 i que porta per títol: La mobilitat en bicicleta i en patinet elèctric a la regió metropolitana de Barcelona. Evolució de l’ús, perfils socials i canvis d’hàbits en la micromobilitat a partir de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF).
En els darrers 20 anys s’observa com el volum de desplaçaments en mitjans de micromobiltat s’ha multiplicat per més de 7. El 2017 apareix el patinet elèctric com a categoria pròpia dins de l’EMEF, registrant-se 12.000 desplaçaments que en el 2022 havien augmentat a 132.000. Aquest creixement no només es reflecteix en les xifres sinó també en l’aparició de nous models de vehicles, alguns d’ells electrificats, que han canviat la imatge urbana de les nostres ciutats.
Gràfic 1. Evolució de l’ús de la bicicleta i del patinet elèctric a la regió metropolitana de Barcelona
Aquest augment dels desplaçaments amb bicicleta i patinet elèctric es veu a tota la regió metropolitana de Barcelona, amb una intensitat més forta a la ciutat de Barcelona, i també a la primera corona pel que fa als desplaçaments en patinet elèctric. En tot el territori, amb un dinamisme més intens a les zones denses de la regió metropolitana de Barcelona, aquest increment de la micromobilitat ha estat acompanyat de polítiques de foment de les infraestructures i de serveis de suport que han facilitat i donat seguretat a les persones usuàries per realitzar els seus desplaçaments.
Tot i això, malgrat aquesta expansió, la micromobilitat amaga una altra realitat, ja que representa una part menor del total de desplaçaments fets a la regió metropolitana de Barcelona, inferior al 3%. A més, mentre que l’ús del patinet elèctric ha crescut, la bicicleta ha vist estancada la seva quota modal des de 2017.
De manera similar al que s’ha observat amb la quota modal, el nombre de persones usuàries dels mitjans de micromobilitat és bastant limitat en comparació amb el nombre de persones que es desplacen a peu, en transport públic o en cotxe. I si la bicicleta sembla ser un objecte que va entrar a les cases de les persones residents de la regió metropolitana de Barcelona, ja que més del 50% dels residents de la regió tenen almenys una bicicleta a casa seva (EMEF 2018), avui en dia una gran majoria dels habitants manifesten no ser usuaris de cap d’aquests mitjans de transport de manera habitual o esporàdica.
A més a més de representar poques persones residents de la regió metropolitana de Barcelona, el perfil de les persones usuàries de la bicicleta o del patinet elèctric mostra una divergència respecte a la població general de la metròpoli. Predominantment joves i masculins, els usuaris de la micromobilitat tendeixen a concentrar-se a Barcelona ciutat, i en relació amb el patinet elèctric es nota una sobrerepresentació a la primera corona de la regió metropolitana de Barcelona. Addicionalment, el perfil de les persones usuàries de la bicicleta es distingeix també per una renda i un nivell d’estudis superiors, que és més alt que el de la població general.
Gràfic 2. Característiques sociodemogràfiques de les persones usuàries de les bicicletes i dels patinets elèctrics
Aquest estudi també subratlla la micromobilitat com una forma de mobilitat complementària. Ideal per a desplaçaments curts en distància i temps, també es pot combinar amb el transport públic per a viatges de més distància i cap a altres municipis, especialment per a les persones que no resideixen a Barcelona ciutat. Aquesta simbiosi permet superar les limitacions de distància de la micromobilitat i facilita l’accés a zones menys connectades i amb problemes d’accessibilitat en transport públic. No obstant això, les restriccions actuals, per temes de seguretat, dels vehicles de mobilitat personal (VMP) electrificats dins del transport públic plantegen nous reptes per a aquesta intermodalitat.
Així doncs, mentre que la micromobilitat a Barcelona i la seva regió metropolitana ha experimentat una transformació, que enfronta desafiaments significatius, el futur d’aquesta mobilitat en les metròpolis passa per una estratègia integral que inclogui adaptacions urbanes, promoció activa dels seus beneficis i un enfocament inclusiu que garanteixi l’accessibilitat per a tots els ciutadans. Només així, la micromobilitat podrà jugar un paper clau en la construcció d’un sistema de transport més sostenible, eficient i saludable per a les ciutats del segle XXI.
