Segons dades de l’Observatori de la Mobilitat, al 2016 el vehicle privat s’utilitzava en el 40% dels desplaçaments, mentre que al 2023 s’ha utilitzat en el 32,5%. Si seguim amb la mateixa tendència, potser en 30 anys l’automòbil i la motocicleta ocuparien un espai molt marginal en la mobilitat.
També veiem que molts municipis de Catalunya estan implantant plans de mobilitat urbana que protegeixen la mobilitat activa i pacificant carrers, tot reduint l’espai a l’automòbil i les motocicletes. Mesures com la implantació de les zones de baixes emissions ajudaran al canvi modal ja que no tots els usuaris podran o voldran fer una substitució dels seus vehicles per uns de menys contaminants.
Cal afegir que les noves generacions tenen uns valors que no estan tan associats amb aquesta cultura de l’automòbil, i pels quals aquest deixa de tenir un valor d’estatus social. L’aparició de l’ús i la tinença compartida de vehicles, dibuixen un futur molt diferent de com ens relacionarem amb els vehicles.
Tot això podria indicar-nos que anem cap a un futur sense automòbils excepte per als professionals de la logística i de la mobilitat. Però, aquesta percepció que s’extreu de l’anàlisi superficial de les dades i de les polítiques de mobilitat que s’estan implantant, és certa?
A la taula 1 podem veure el volum total de desplaçaments diaris que es fan a la demarcació de Barcelona i la seva evolució en els darrers 8 anys. I podem veure que sí, la mobilitat activa ha crescut clarament. Però també podem observar que els desplaçaments en vehicles privats motoritzats en nombres absoluts no ha baixat mai per sota dels 6 milions de desplaçaments diaris (a excepció del 2020 a causa del confinament).
Taula 1. Font: Observatori de la Mobilitat
Necessitem saber qui són les persones que utilitzen el vehicle privat i els motius pels quals es desplacen. La Taula 2 recull el pes del vehicle privat en els desplaçaments realitzats a la demarcació de Barcelona, repartit per gènere, pels principals motius de desplaçament i per zona de residència.
Taula 2. Cada cel·la representa el percentatge d’ús del vehicle privat per a cada tipus d’usuari i el motiu de desplaçaments. Per exemple, els homes que resideixen a la primera corona que fan desplaçaments amb motiu d’oci, utilitzen el vehicle privat un 25,9% de vegades i un 74,1% de vegades utilitzaran altres modes. Font: Enquesta de Mobilitat en dia Feiner 2022
Analitzant el lloc de residència i el gènere, veiem que l’ús del vehicle privat és minoritari per als ciutadans de Barcelona ciutat i de la primera corona, i també veiem que hi ha una certa preferència més gran dels homes que de les dones per utilitzar el vehicle privat.
Acompanyar infants i anar a la feina és una mobilitat on hi ha poca llibertat d’elecció del punt de destinació i són les activitats on el transport en vehicle privat té més pes. Mentrestant en aquelles activitats on podem escollir el destí, com passejar o el lloc on fem les compres habituals, el vehicle privat té menys pes.
Qui és desplaça en automòbil o motocicleta? Principalment qui no té una bona xarxa de transport públic quan realitza algun tipus de mobilitat sense gaire marge d’elecció del lloc de destinació. Quan tenim més llibertat d’elecció del destí cerquem opcions amb transport públic o accessibles a peu, o quan tenim bones opcions de transport públic deixem el cotxe i la moto a un costat.
Hi ha una part d’ús de l’automòbil per part dels homes més que les dones que podria reduir-se amb certs canvis culturals de fons, però fins a un cert punt. Sense una bona cobertura i servei de transport públic fora de la primera corona, no podrem esperar un descens més gran de la mobilitat en vehicle privat. I encara molt menys, a la resta del territori català que encara té pitjor xarxa de transport públic.
Si volem apostar per aquest canvi modal, cal una aposta pel transport públic més forta. Hi ha hagut millores en aquests darrers anys, com la implantació de transport públic a demanda per part de les entitats locals i de la Generalitat o l’increment de serveis de bus ràpids interurbans. Ara bé, cal una major inversió en millorar i estendre la cobertura, les freqüències i la qualitat de servei de la xarxa ferroviària d’FGC, Regionals i Rodalies, amb una visió que vagi molt més enllà de la primera corona metropolitana i de la xarxa radial centralitzada a Barcelona.
Cal també una aposta per a millorar la mobilitat amb modes sostenibles als polígons industrials. Aquí la mobilitat a demanda i la creació dels Plans de Desplaçaments d’Empresa pot facilitar-ho, creant sistemes de mobilitat col·lectiva consorciada entre empreses del mateix polígon.
El futur de la mobilitat passa per un increment de la mobilitat activa, però per si mateixa no podrà reduir l’ús del vehicle privat. Mentre no fem que el transport públic sigui un dret cada cop més general i no només per “als ciutadans dels nuclis urbans, encara dependrem i molt de l’automòbil.
