Els avenços assolits recentment en el camp de la Ciència de les Ciutats permeten albirar oportunitats de modelització i millora substancial dels sistemes de transport i mobilitat urbana que facilitin l’assoliment dels exigents objectius de desenvolupament sostenible. Els principals reptes en el camp de la mobilitat inclouen la provisió de serveis de transport públic de qualitat arreu d’un territori, garantir l’accessibilitat als serveis bàsics, i estructurar un sistema eficient de transport global de mercaderies per via terrestre, ferroviària, marítima, i aeroportuària. Alhora, les respectives agències de transport es proposen assolir aitals objectius mentre contribueixen a transformar d’arrel el model energètic per tal de permetre apropar-se a la neutralitat energètica, aspirant a mitigar l’impacte de les externalitats negatives derivades de l’acció humana en el clima: a tall d’exemple, el govern dels Estats Units s’ha proposat reduir les emissions entre 2021-2030 en un 50%, i aspira a reduir les emissions netes de CO² entre 2012-50 de 6 GT a tan sols 1 GT de gasos responsables de l’efecte hivernacle. Factors com les greus desigualtats territorials pel que fa a infraestructures i la tecnologia, la feble interoperabilitat, la baixa eficiència observada arreu en la gestió d’actius i la manca d’integració de sistemes d’informació, impossibiliten d’assolir els objectius en les condicions actuals.
La Ciència de les Ciutats ens permetrà dur a terme avenços estructurals en tres grans àmbits relatius a la mobilitat:
Aplicacions de la Ciència de les Ciutats en la mobilitat urbana
La modelització tridimensional i amb sèries temporals dels sistemes de mobilitat permet il·luminar els reptes del transport urbà i concebre les solucions de software que combinen dades empíriques amb teoria de xarxes i permeten descriure les relacions de causa-efecte en la mobilitat. Algunes millores afecten la relació urbanisme-mobilitat: cada cop que doblem la densitat de població d’una ciutat, s’observa un 19% de reducció de les distàncies, del cost i temps de transport. Així mateix, cada cop que doblem la fractalitat o qualitat del disseny morfològic d’una ciutat, observem un 31% de reducció de costos i temps de transport, i un percentatge encara superior de reducció d’emissions contaminants. A tall d’exemple, les solucions de software amb aplicacions d’IA estan essent essencials per tal de dur a terme amb èxit les proves pilot de vehicles autònoms que es duen a terme regularment a Pittsburgh, Phoenix, Miami i Boston. Els models de vehicles autònoms poden permetre reduir dràsticament el nombre d’incidents de trànsit, salvant milers de vides arreu del planeta (prop de 120,000 persones anualment a Europa). Així mateix, els models d’IA centrats en l’impuls dels vehicles elèctrics permetran orientar com distribuir geoespacialment la xarxa de recàrrega de bateries, el dimensionament de flota dels vehicles de transport públic, garantir l’autonomia dels vehicles, i eventualment saltar de l’1% de penetració de mercat a un mínim del 35% els propers anys. Finalment, els models d’intel·ligència artificial permetran disparar l’efectivitat de les solucions de carsharing i bikesharing, a l’ensems contribuint a reduir notablement les redundàncies inherents al sistema actual.
Les aplicacions de la Ciència de les Ciutats en la logística intermodal permetran materialitzar una reducció de prop del 50% de camions i furgonetes que distribueixen paqueteria a les ciutats i pobles, assolir reduccions de temps de transport i d’augment de la puntualitat dels serveis, particularment pel que fa als pics de primera hora del matí. La consolidació de mercaderies modelitzada mercès a la ciència de dades por permetre reduir en un 45% l’espai dels vehicles de transport de mercaderies, que actualment circulen sovint mig buits durant bona part del dia. Finalment, l’optimització de rutes, integrada amb la consolidació de mercaderies, permetrà una millora de prop del 25-30% en la reducció de temps de transport i costos associats.
Les aplicacions de la Ciència de les Ciutats en la gestió de Ports, Ferrocarril i Aeroports permeten de completar la transició de models d’operacions i manteniment tradicionals, a models d’asset condition-based maintenance inspirats per principis de gestió d’actius coneguts internacionalment com whole life cycle management. La monitorització de l’estat, ús i rendiment dels actius infraestructurals de port, ferrocarrils i aeroports permetrà reduir la gestió d’actius en un 12% pel que fa a les despeses d’Opex, un 18% pel que fa al Capex, i un 25% de reducció de costos mercès a millores en el disseny. Pel que fa a l’eficiència de rendiment i qualitat del servei per als ciutadans, els projectes d’èxit assoleixen augments del 90%, prop del 98% d’eficiència, i un 70% de reducció d’accidents a mig termini, elevant a l’ensems l’experiència subjectiva dels usuaris de les respectives infraestructures.
En síntesi, l’avenç de la Ciència de les Ciutats obre grans perspectives pel que fa a la millora dels models de mobilitat i logística intermodal, i si hi contribuïm de manera articulada, amb el suport de l’administració, el sector privat i l’acadèmia, podem llaurar entre tots un futur on els nous estàndards de presa de decisions en la mobilitat elevin la qualitat de vida dels ciutadans i permetin l’establiment de bones praxis per tal d’assolir un model de desenvolupament sostenible.
