La bicicleta s’ha consolidat com una peça clau en el canvi cap a una mobilitat més sostenible a Barcelona i als seus accessos. Tot i això, la integració de la bicicleta en la mobilitat diària encara presenta reptes significatius, especialment pel que fa a seguretat viària, a la infraestructura i a la convivència amb altres usuaris de la via pública. Aquests aspectes es reflecteixen en el 6è baròmetre RACC de la mobilitat ciclista a Barcelona i als seus accessos, presentat públicament a finals del passat mes de setembre.

Un dels principals reptes és la percepció de seguretat entre els ciclistes i la seva accidentalitat. Tot i que els accidents amb bicicletes han disminuït – un 9,5% menys el 2023 respecte al 2022, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona -, els ciclistes segueixen sentint-se vulnerables i la ciutat ha registrat un increment de les lesions greus. 

El RACC demana millorar la infraestructura de la xarxa ciclista actual 

És per això que cal insistir en la necessitat de millorar la infraestructura ciclista actual, ja que el mateix baròmetre recull que, dels ciclistes que declaren haver tingut un accident, el 41% diu que l’han tingut ells sols, de manera que fins a un 71% dels accidents sense contrari es podrien haver evitat amb un millor manteniment en les infraestructures ciclables: mal estat del paviment, objectes o escombraries a la infraestructura, relliscades amb la pintura etc..

Una de les novetats d’aquest 6è baròmetre del RACC és la valoració que fan els ciclistes sobre com haurien de ser tractades les seves infraccions de circulació. En aquest cas, el 57% dels ciclistes enquestats creu que haurien de ser tractats amb la mateixa flexibilitat que els vianants, mentre que el 43% restant creu que se’ls hauria de tractar amb la mateixa rigidesa que un cotxe.

La convivència amb altres usuaris a l’espai públic és una de les principals queixes dels usuaris de la bicicleta, que diuen sentir-se molt exposats, especialment a les cruïlles. Amb tot, els usuaris ciclistes també declaren que, quan no poden fer tot el seu recorregut habitual per la xarxa ciclable, un 18% d’ells acaba circulant per voreres estretes de menys de 5 metres d’amplada, tot i que està prohibit.

L’equilibri entre l’espai i l’ús 

Com a conseqüència, un altre punt de discussió és l’equilibri entre la distribució de l’espai i l’ús que se’n fa. Aquest baròmetre ha permès estimar que, en els trams estudiats, els carrils bici segregats representen un 16% de l’espai viari, mentre que acullen el 8% dels usuaris totals de vehicles. En aquests punts, el vehicle privat disposa del 49% de l’espai per circular i concentra el 55% dels usuaris. Pel que fa al transport públic, disposa d’un espai reservat del 35% i fa servei al 37% dels usuaris. 

Una primera lectura d’aquestes xifres porta a pensar que l’oferta de carrils bici segregats ha crescut més ràpidament que la demanda dels usuaris ciclistes, i que la realitat de la situació de la mobilitat a la ciutat de Barcelona demana més millora que ampliació de la xarxa de carrils bici segregats, i també un creixement dels espais ciclables compartits. 

És innegable que la bicicleta té un gran potencial com a mode que contribueix a la sostenibilitat i la qualitat de vida a les ciutats, però cal que les administracions públiques facin una aposta per la bicicleta no només ampliant la infraestructura, sinó també millorant-ne la seva qualitat i promovent la seguretat i integració amb altres modes de transport, així com campanyes de sensibilització tant per als usuaris de la bicicleta com per a la resta d’usuaris.

Monogràfic edició 30: La intel·ligència artificial aplicada a la mobilitat