S’espera que la petita mobilitat tingui un impacte significatiu als centres urbans, i la tendència del futur apunta cap a formes més sostenibles i eficients de transport. Entre les formes emergents de petita mobilitat, els vehicles elèctrics, les bicicletes i els patinets compartits estan guanyant popularitat.
Aquests mitjans de transport més lleugers i ecològics són vistos com a solucions per alleujar la congestió del trànsit, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i millorar la mobilitat en àrees urbanes densament poblades.
Pel que fa a la gestió d’aparcaments i càrregues associades amb aquesta mobilitat a la ciutat, s’espera una transició cap a models més intel·ligents i tecnològics. Els sistemes d’aparcament intel·ligent, que utilitzen tecnologies com sensors i aplicacions mòbils per dirigir els conductors cap a espais disponibles, podrien facilitar la gestió de la demanda d’aparcament.
A més, amb l’augment de l’adopció de vehicles elèctrics, es preveu una expansió en la infraestructura de càrrega. Les ciutats estan treballant per implementar estacions de càrrega accessibles i convenients per fomentar l’adopció de vehicles elèctrics i garantir la disponibilitat d’energia per a la petita mobilitat.
En aquesta línia, entre d’altres constructors de mobilitat, CÀTEDRA SEAT UPC va dur a terme un projecte de disseny d’estacions de recàrrega elèctrica per a la micromobilitat urbana. Els professors de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) Ana Puig-Pey, Joan Lluís Zamora, Joan Moreno i Beatriz Amante, juntament amb Mireia Gilibert i Héctor Rallo, experts, respectivament, en mobilitat urbana i bateries de segona vida de SEAT S.A., han realitzat aquesta proposta sobre punts de càrrega intel·ligents per a Barcelona. A més, en aquesta proposta va participar-hi un grup de quatre estudiants de Grau, que van aportar idees fresques de disseny al projecte:
D’altra banda, la integració de sistemes de gestió d’energia podria ajudar a equilibrar la càrrega a la xarxa elèctrica i optimitzar el subministrament d’energia per a aquests vehicles.
Per tant, per aconseguir una integració reeixida de la petita mobilitat als centres urbans, cal implementar sistemes tecnològics avançats de gestió energètica eficient, aparcaments intel·ligents i infraestructura de càrrega. Això contribuirà a impulsar la transició cap a formes de transport més eficients i respectuoses amb el medi ambient.
La micromobilitat
La micromobilitat és un concepte relativament nou que considera una àmplia diversitat de modes de transport, des de patinets elèctrics fins a bicicletes de taxi, i inclou nova tecnologia robòtica per a serveis urbans. Els mitjans de transport vinculats a la micromobilitat es caracteritzen per tenir un baix impacte ambiental (Rusul, 2021; Sun, 2023), la majoria d’ells impulsats per tracció humana o elèctrica, i un baix impacte espacial en entorns urbans perquè utilitzen la infraestructura urbana existent.
Per a la inserció de la petita mobilitat de manera adequada als centres urbans, s’hauria de tenir en compte l’espai públic, que és la suma d’activitats i serveis i inclou l’accessibilitat peatonal, la connectivitat, l’ús mixt i la diversitat, el disseny urbà, el transport intel·ligent, la sostenibilitat i la qualitat de vida. Autors com Carmona, M. 2021, assenyalen la idea del disseny urbà com un procés continu de donar forma a llocs, modelats a la vegada per canviants contextos globals, locals i de poder.
Es important la disciplina de planificació i disseny urbà que hauria de considerar la integració de aquesta petita mobilitat i els seus procediments operatius en l’espai públic urbà (Bibri, 2020).
En els següents treballs analitzats (Rueda, 2012; Cugurullo, 2020; Tiddi, 2020; Macrorie, 2021; Rosenthal-von del Pütten 2020) s’inicien els criteris d’un model de ciutat sostenible i els requisits del nou transport de mobilitat urbana. L’urbanisme ecològic (Rueda, 2012) proposa un conjunt d’indicadors per verificar la sostenibilitat de les ciutats: l’ocupació del sòl, la quantitat i qualitat de l’espai públic, la mobilitat, la diversitat d’usos i funcions urbanes, la biodiversitat, el metabolisme i la cohesió social de la ciutat.
En els últims anys, els treballs que resolen els reptes de la introducció d’una nova mobilitat a les ciutats, incloses les solucions de micromobilitat com bicicletes i patinets elèctrics, podrien considerar-se com un acte preliminar per als futurs serveis urbans molt més complexos i en els quals veurem també la integració de la tecnologia robòtica en l’espai públic urbà.
Bona part de les competències necessàries per afrontar els nous reptes que ens planteja la mobilitat futur i la indústria de l’automòbil es poden adquirir a través de propostes com el màster Electricitat i Electrònica de l’Automòbil. ELTICA que arrancarà el febrer de 2024 al Campus FPCAT-UPC de la Mobilitat Sostenible (Martorell). Un programa formatiu de la mà de professionals en actiu altament especialitzats i amb la col·laboració d’empreses punteres com SEAT, Ficosa i Bertrandt.
Beatriz Amante García
– Doctora en Telecomunicacions per L’Ecole Nationale de Telecommunications de París i de París VI
– Secretaria acadèmica del Centre d’Investigació INTEXTER
– Investigadora i professora agregada de la UPC del Departament d’Enginyeria de Projectes i de la Construcció
– Coordinadora del màster ‘Electricitat i Electrònica de l’Automòbil. ELTICA’ del Campus FPCAT-UPC de la Mobilitat Sostenible (Martorell1)
Referències
[2] Rusul L. Abduljabbar, Sohani Liyanage, Hussein Dia, (2021). The role of micro-mobility in shaping sustainable cities: A systematic literature review, Transportation Research Part D: Transport and Environment, 92, 102734. https://doi.org/10.1016/j.trd.2021.102734
[3] Sun, SH; Wang, ZQ; Wang, WC. (2023). Can free-floating electric bike sharing promote more sustainable urban mobility? Evidence from a life cycle environmental impact assessment. Journal of cleaner production, 415, 137862.
[4] Carmona, M. (2021). Public Places Urban Spaces: The Dimensions of Urban Design. eBook Routledge https://doi.org/10.4324/9781315158457
[5] Bibri, S.E.; Krogstie, J. and Kärrholm, M. (2020). Compact city planning and development: Emerging practices and strategies for achieving the goals of sustainability, Developments in the Built Environment 4, 100021.
[6]Rueda, S.; Cuchí, A.; De Cáceres, R. and Brau, Ll. (2012). El Urbanismo Ecológico. Agència d’Ecología Urbana de Barcelona. Diputació de Barcelona.
[7] Cugurullo, F.; Acheampong, RA.; Gueriau, M. and Dusparic, I. (2020). The transition to autonomous cars, the redesign of cities and the future of urban sustainability. UrbanGeography 42:6, 833-859.
[8] Tiddi, I.; Bastianelli, E.; Daga, E.; d’Aquin, M. and Motta, E. (2020). Robot–City Interaction: Mapping the Research Landscape—A Survey of the Interactions Between Robots and Modern Cities. International Journal of Social Robotics, 12, 299–324.
[9] Macrorie, R.; Marvin, S. & While, A. (2021). Robotics and automation in the city: a research agenda. Urban Geography, 42(2), 197-217.
[10] Rosenthal-von der Pütten, A. et al. (2020). The forgotten in HRI: Incidental encounters with robots in public spaces. HRI ’20: ACM/IEEE International Conference on Human-Robot Interaction. (p. 656-657).
