Desembre sol ser un mes sinònim de festivitats i de més activitat dels consumidors. Tot això incrementa la pressió sobre les empreses de logística i infraestructura urbana. La pandèmia de la Covid-19 va suposar un boom per al comerç electrònic europeu el 2020. El sector va assolir els 718 mil milions d’euros el 2021 amb una taxa de creixement del 13% i un 11% addicional el 2022. Aquest increment del comerç electrònic ha plantejat un desafiament important per a la logística d’últim quilòmetre als entorns urbans.
Segons dades del World Economic Forum, les ciutats es veuran afectades en tres dimensions fonamentals, si no fem res per evitar-ho. En primer lloc, el nombre de vehicles de repartiment a les carreteres augmentarà un 36% per al 2030 a les 100 principals ciutats del món. En segon lloc, aquests vehicles emetran 6 milions de tones de CO2, fet que exercirà una pressió addicional sobre els objectius de descarbonització. I, finalment, les ciutats patiran encara més embussos. Segons estudis recents, el temps mitjà dels desplaçaments diaris podria augmentar en un 21% a causa dels lliuraments d’últim quilòmetre, cosa que equival a 11 minuts diaris addicionals per cada passatger al 2030.
Tanmateix, dins d’aquests desafiaments hi ha un espai per a la innovació que conté la clau per transformar la manera com les mercaderies es reparteixen a les nostres ciutats.
L’arribada dels drons de repartiment continua sent una idea molt qüestionada pels ciutadans i, segons un estudi recent que fem sobre mobilitat aèria, no esdevindrà una realitat en un futur proper. De fet, només el 29% dels experts consultats per a aquest estudi preveuen un paper significatiu de les aplicacions de mobilitat aèria urbana als lliuraments del comerç electrònic. D’altra banda, les bicicletes, els serveis de repartiment descentralitzats, les vies fluvials i la utilització de les xarxes de metro per al repartiment, presenten alternatives prometedores.
Tot i això, una barrera important per a la implementació d’iniciatives prometedores és la manca de cooperació de les parts interessades. Tancar aquesta bretxa requereix un esforç de col·laboració. Organitzacions com l’EIT Urban Mobility tenen un paper fonamental a l’hora de fomentar aquesta col·laboració. En reunir autoritats locals, institucions acadèmiques i de recerca i entitats privades, aquestes plataformes de col·laboració poden impulsar els canvis necessaris en les operacions d’últim quilòmetre.
Un component fonamental d’aquest viatge transformador és la integració duna capa sòlida de dades.
Un intercanvi millorat de dades sobre fluxos, horaris, capacitat, restriccions d’accés i disponibilitat de clients/conductors és crucial per optimitzar les operacions. Aprofitar les noves tecnologies per agilitzar la logística permet reduir els riscos dels lliuraments i implementar una estratègia de gestió de devolucions que permeti manejar la logística inversa de manera eficient.
El debat adquireix més urgència perquè considera l’impacte de la febre de les compres de Nadal. Per exemple, durant les rebaixes del Black Friday, el nombre de paquets entregats diàriament a París va augmentar més de 10 vegades fins a assolir els 2,5 milions de lliuraments, davant la mitjana de la resta de l’any, que ronda els 200.000 diaris. Les conseqüències mediambientals del lliurament d’últim quilòmetre, sobretot en relació amb les emissions de CO2, posen en relleu la urgència de trobar solucions sostenibles. L’embalatge excessiu i les altes taxes de devolucions contribueixen encara més a la congestió del trànsit i al malbaratament innecessari, cosa que emfatitza la necessitat d’alternatives ecològiques.
A l’hora de buscar l’eficiència i la sostenibilitat, hi ha diverses solucions innovadores
La innovació en la logística urbana no es limita a discussions teòriques, sinó que, ara com ara, es veu reflectida en solucions pràctiques. Hi ha una sèrie d’iniciatives pilot a tota Europa que mostren esforços tangibles per superar aquests reptes. Una d’aquestes iniciatives és Smart Point, una empresa espanyola que vol contribuir a fomentar la sostenibilitat del lliurament sota demanda a la ciutat de Madrid. Aquesta start-up ha implementat taquilles universals per a paquets de mida reduïda, ubicats estratègicament per tota la ciutat, sumades a una flota de repartiment 100% elèctrica. Gràcies a aquest enfocament, es minimitzen els viatges dels camions de repartiment i s’eviten les parades en doble fila als carrers congestionats. Un altre exemple és la start-up Bruntor a Riga, Letònia, que ha arribat a un acord amb l’oficina nacional de correus per introduir scooters de repartiment. Tot i transportar menys mercaderia que una camioneta gran, aquests scooters han demostrat ser igualment eficients en el lliurament de paquets a la ciutat, ja que no perden temps aparcant en carrers d’alta ocupació.
L’èxit i l’escalabilitat d’aquestes solucions són un exemple de l’impacte positiu de la innovació a la mobilitat urbana. Un panorama cada cop més dinàmic per a les solucions de lliurament d’últim quilòmetre, sumat a un autèntic esforç de col·laboració, promet un futur més sostenible i eficient per a la mobilitat dins de les ciutats.
