Mercè Sala va presidir Renfe en el període 1991-95. Hi va deixar petja: una ordenació dels serveis de Rodalies que va fer possible una gran captació de demanda. En els deu anys posteriors al seu mandat, quan les mesures organitzatives i les inversions que havia planificat es varen anar desenvolupant, Renfe va assolir un augment del 50% dels usuaris del sistema. 

Dissortadament, amb el tombant de segle, les prioritats varen canviar. La política ferroviària es va dirigir, de forma abassegadora, cap a la construcció d’aquella xarxa d’alta velocitat (AV) que “permetria relligar totes les capitals provincials amb Madrid en menys de 4 hores”. El ferrocarril convencional, el que transporta mercaderies i el que facilita la mobilitat de les persones en l’àmbit urbà, suburbà i regional, va ser menystingut. Ho certifica un informe de l’AIREF, fet públic l’any 2000. Explica que, malgrat la importància dels serveis de rodalies i de mitja distància, que transporten deu vegades més passatgers que no pas els TAV, només s’hi estava esmerçant un percentatge ridícul dels recursos destinats al ferrocarril: l’any 2014, l’AV va disposar del 89% del pressupost (2192,1 M€) i la xarxa convencional, només un exigu 11% (273,9 M€).

« El Pla de Rodalies de Catalunya 2020-30 articula una planificació a deu anys vista que inclou les actuacions necessàries per a recuperar el temps perdut i tornar a posar al dia la xarxa ferroviària.»

La descapitalització del sistema era brutal: unes infraestructures amb deficient manteniment, un parc mòbil obsolet i una creixent manca de recursos humans. Segons dades del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Espanya és l’únic país d’Europa que des del 2007 fins el 2019 no va adquirir cap tren destinat als serveis de Rodalies o de Regionals.

Quan, el 2018, el nou executiu estatal va decidir modificar la política ferroviària retornant el protagonisme al ferrocarril social (rodalies i regionals) i al logístic (mercaderies), es va impulsar una nova generació de plans de Rodalies i es varen reprendre les actuacions als corredors Mediterrani i Atlàntic. 

El Pla de Rodalies de Catalunya 2020-30 articula una planificació a deu anys vista que inclou les actuacions necessàries per a recuperar el temps perdut i tornar a posar al dia la xarxa ferroviària. Una programació acurada del primer quinquenni, en correspondència amb els contractes-programa  subscrits entre l’Estat, Adif i Renfe, assegura els recursos econòmics per a les actuacions a executar. Aquest programa d’actuacions immediates pretén mobilitzar (contractar) durant el període 2020-2025, més de 5.000 M€, i executar al llarg de la seva vigència la xifra de 6.345 M. L’obsessió del Pla era assolir un alt nivell de compliment.

Els precedents anteriors no invitaven a ser gens optimistes. El Pla 2008-2015, només havia aconseguit, en 12 anys de vigència, executar un baixíssim percentatge d’execució: el 14%. Sortosament, ara, quan estem a punt de celebrar els 4 anys de vigència del nou Pla, les xifres resulten prou satisfactòries: Ja s’han adjudicat 3.700 M€ i s’han executat actuacions per un valor proper als 1.750 M. A tota la xarxa catalana hi ha una munió d’obres ferroviàries. Es pot afirmar que, en l’actualitat, el problema ja no és la manca d’inversió, sinó tot el contrari: l’acumulació d’intervencions a la xarxa, amb la conseqüència de moltes afectacions al servei provocades per les inevitables restriccions que comporten les obres.

« En l’actualitat, el problema ja no és la manca d’inversió, sinó tot el contrari: l’acumulació d’intervencions a la xarxa, amb la conseqüència de moltes afectacions al servei provocades per les inevitables restriccions que comporten les obres.»

Havent assolit aquest bon ritme inversor, cal considerar, de cara a la millora del servei, quina hauria de ser la governança del sistema. Una gestió de proximitat en constitueix la resposta. Tal i com els grans estats europeus estan fent, s’ha de governar tot allò que es pugui des de les institucions regionals. A Catalunya, la qüestió va trobar una resposta adient en l’acord polític sobre el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, que contempla la intervenció del govern català tant en l’operació del servei com en l’administració de les infraestructures.

Un any després d’aquell acord, s’està treballant en la conformació d’una empresa operadora presidida per un representant de la Generalitat i amb un consell paritari entre les administracions estatal i catalana. I, per altra banda, s’impulsa el traspàs de les infraestructures, començant per aquelles que poden ser excloses de la xarxa d’interès general, amb la línia del Maresme com a prioritat.

L’objectiu torna a ser ambiciós, a mig termini (2030) cal un segon augment del 50% d’usuaris, en línia amb els Plans de Mobilitat de les ATM. Un bon ritme d’inversions i una nova governança ho han de garantir…