L’autobús i l’autocar és l’únic mode de transport públic capaç de connectar tot el territori
Avui dia no es pot concebre el procés integral de gestió d’un servei d’autobús, des de la ideació fins a la implementació, sense concedir el protagonisme a la persona usuària. Des d’una visió tàctica, i tenint en compte que la societat cada vegada té més veu, les empreses operadores de transport de viatgers per carretera de Catalunya, si més no les associades a FECAV, enfoquen la seva estratègia posant al centre del seu model de negoci la persona usuària: la clau per disposar d’una oferta de serveis de transport públic més inclusius i atractius per a la ciutadania.
Aquesta manera de treballar ha facilitat que el transport de viatgers per carretera hagi experimentat un creixement remarcable en els darrers anys. Si ens situem a l’any 2001, el servei de transport regular interurbà va registrar 34 milions de viatgers, dades que van anar en augment fins a l’any 2019, quan el transport en autobús va assolir xifres de demanda històriques, apuntant més de 84 milions de passatgers. Aquesta tendència, però, es va veure significativament afectada per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Així, l’any 2020 el nombre de viatgers es va reduir gairebé a la meitat respecte de l’any anterior. Posteriorment, s’han anat recuperant viatgers fins assolir gairebé 80 milions de passatgers l’any 2022 i es preveu registrar un nou rècord el 2023, arribant als 92 milions de viatgers, com a resultat del reforç en la prestació d’uns serveis fiables i de qualitat, que operen les empreses associades a FECAV arreu del territori.
En aquest sentit, les darreres dades publicades de l’ATM constaten que la xarxa de bus interurbà ha estat el mode de transport que ha registrat el major augment de validacions comparat amb el 2019 (+14,54%), mentre que altres modes de transport han registrat increments del 6%. Això és un clar símptoma del bon funcionament d’aquest mode de transport.
Val a dir que les polítiques de gratuïtats, bonificacions i sistemes d’ajudes han afavorit un traspàs de persones usuàries del transport privat al públic. Per aquest motiu, si els objectius de la mobilitat sostenible passen per descongestionar ciutats i apostar per la neutralitat climàtica, cal articular un sistema continuista al voltant de les polítiques tarifàries, que alhora sostenen la convivència en un temps convuls, derivat de les múltiples crisis -d’àmbit bèl·lic, climàtic i energètic- que estem patint i amb un greu impacte sobre l’economia global.
Tanmateix, els sistemes de gestió dels organismes que administren les polítiques públiques en matèria de bonificacions, subvencions i ajuts requereixen d’una millora en els procediments per agilitzar la integració de totes les regions del territori en un mateix sistema tarifari i, al mateix temps, el pagament a les empreses operadores, ja que actualment suporten un elevat cost financer pel fet de patir una àmplia demora en el cobrament de les assignacions. A més, la dotació pressupostària per garantir la viabilitat d’aquestes polítiques cal equiparar-les a la qualitat del servei i l’increment de l’oferta que assumeixen les empreses operadores per tal de garantir els desplaçaments de les persones usuàries.
L’autobús ha suposat la solució adequada per a moltes persones usuàries del transport públic, tenint en compte l’eficiència d’aquest mode de transport en termes d’incidències, puntualitat i la constant millora del servei. Per aquest motiu, operadors i administracions treballem plegats per oferir a la ciutadania un servei de transport públic reforçat, eficient i inclusiu.
D’aquesta manera, les línies de bus arriben a tot el territori, per la qual cosa destaca la capil·laritat del servei, prestat per empreses familiars tradicionalment arrelades al territori i fermament compromeses amb la ciutadania.
Per això, cal fer una aposta sòlida en relació a les infraestructures, habilitant intercanviadors amables que permetin al viatger passar d’un mode de transport a un altre de manera àgil i ràpida. Això també exigeix una fluïda interacció entre els modes de transport, en termes de gestió i coordinació. El s. XXI està sent el període en què més recerca i progrés s’està produint en l’àmbit tecnològic, per la qual cosa no es pot concebre un estancament en la gestió d’infraestructures, ja que l’experiència de la persona usuària està supeditada a l’eficiència de la intermodalitat.
El transport de viatgers per carretera de Catalunya es troba sotmès a una etapa de transformació
La sostenibilitat és l’eix vertebral en termes de mobilitat, posant l’accent en la necessitat d’implementar una transició energètica per contribuir en el canvi climàtic. Tot i això, l’enfocament de la sostenibilitat està força enfilat amb l’impacte mediambiental, sense acabar de contemplar la sostenibilitat des d’una mirada més àmplia, en què d’altres factors, a vegades condicionants, com l’economia, la qualitat i la inclusió en formen part.
El transport de viatgers per carretera és un element imprescindible en el procés de descarbonització de la mobilitat i un catalitzador essencial per a la qualitat de vida de la ciutadania. Per això, cal tenir en compte la situació actual en termes de producció, infraestructures i necessitats de les empreses prestadores, a l’hora de definir fórmules que permetin encabir un servei de transport públic competitiu i, al mateix temps, implementar-lo sota una estratègia alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, en el marc de l’agenda 2030.
Així doncs, si posem la mirada en l’operativa de les empreses de transport de viatgers per carretera, es fa palès que cal estudiar la manera de dissenyar infraestructures que proveeixin d’abastiment tota la indústria de forma equitativa, si l’objectiu és realment que el servei de transport de les empreses prestadores sigui eficient i inclusiu. Per tant, la transició energètica, posant l’accent en la qualitat i la sostenibilitat, serà molt més efectiva i, sobretot, realista si es desenvolupa progressivament d’acord amb l’evolució de les infraestructures; la producció de matèria prima; la col·laboració multisectorial; el finançament públic i la capacitat d’abastiment. No és només una qüestió tècnica, sinó també econòmica i política.
El compromís global per una Mobilitat sostenible ja és una realitat, però convé analitzar si una mateixa solució per a tots els agents implicats en el Transport i la Mobilitat és realment funcional. Per exemple, un mode de transport pot necessitar una solució diametralment diferent respecte a un altre mode de transport. Encara que l’objectiu únic sigui zero emissions, assolir-lo pot resultar més fàcil amb una solució concreta i diferent per a cada situació, definint un full de ruta amb punts de partida i d’arribada calculats, i redissenyar aquest traçat quan ja s’hagi assolit un objectiu realista i tangible.
