El 26 i 27 d’octubre de 2023 es va celebrar el tercer Congrés de la Qualitat de l’Aire a Sabadell, una trobada biennal per reflexionar sobre les polítiques que han de permetre uns bons nivells de qualitat de l’aire a l’entorn urbà. L’acte es va celebrar dos dies després que 9 municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona presentessin una Zona de Baixes Emissions més flexible que la que s’aplica a Barcelona. Tota una declaració d’intencions!
Una de les conferències que va passar per alt a la majoria d’assistents portava com a títol “La mobilitat urbana-rural a la Regió Metropolitana de Barcelona: un model basat en el cotxe?”, i en la qual es van debatre possibles solucions per reduir la dependència del cotxe en els veïns de les àrees de baixa densitat.
Mentre que a la gran ciutat, les solucions possibles per promoure un behaviour change cap a un major ús dels mitjans més sostenibles, saludables i accessibles -el transport públic, caminar i la bicicleta- disposen d’un fort consens internacional, a l’entorn rural encara hi ha bastant desconeixement de les alternatives de mobilitat, i per això és important donar-los visibilitat.
Al Moianès, comarca de 14.428 habitants repartits en 10 municipis, també tenim iniciatives exitoses per explicar, però pocs espais on fer-ho. És paradigmàtica la línia d’autobús Moià – Universitat Autònoma de Barcelona, que amb només tres anys de servei ja ha mort d’èxit, ja que des del setembre passat hi ha expedicions en què l’autobús circula amb tots els seients ocupats. Fins a la seva inauguració, aquest trajecte funcionava mitjançant un servei de “transport informal”, és a dir, el jovent s’organitzava a través d’un grup de WhatsApp per compartir cotxe i pagava una tarifa al conductor. Les reivindicacions del mateix jovent de la comarca i el suport del Consell Comarcal del Moianès van permetre regularitzar aquest servei i posar en funcionament una línia d’autobús. Sap greu que no hagués estat gràcies a una bona planificació de la Direcció General de Transports i Mobilitat.
Aquest exemple il·lustra una manca de planificació que integri la pluralitat de necessitats de tot el territori català, i posa en evidència la dificultat que tenen els centres de decisió per incorporar la visió rural en les seves polítiques de transports. Tot i que també hi ha certa esperança, ja que la Generalitat de Catalunya ha aprovat recentment l’Agenda Rural de Catalunya, que sí que recull polítiques de mobilitat des d’aquesta perspectiva. Però ja començaria a ser el moment de desplegar-les i fer aflorar les reivindicacions de les comarques rurals.
I ja us avanço que tenim un llistat carregat de reclamacions, i és clar, que també contemplen la mobilitat sostenible. La més flagrant és la d’adaptar el títol de transport bonificat T-16, un bitllet que permet als menors de 4 als 16 anys viatjar dins la seva zona de residència a una tarifa molt reduïda (només s’ha d’abonar 4,5€ del suport T-Mobilitat), a la realitat rural. Les ciutats dels 15 minuts dels municipis menys poblats sovint traspassen les zones de transport i, per tant, en el cas del Moianès, els joves de més del 50% dels municipis no poden accedir a la seva capital – on realitzen extraescolars, socialitzen, etc.- a un preu bonificat, ja que pertanyen a diferents zones tarifàries. Probablement, el dia que es va prendre la decisió de crear aquest títol al Consell Executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità, tothom era de la metròpoli de Barcelona.
Penso que cal avançar cap a un compromís de rural proofing, és a dir, de revisar i examinar les normatives perquè no perjudiquin les àrees rurals, sinó més aviat permetre’n la flexibilització per incloure també aquesta realitat. Les dificultats que ens trobem en el dia a dia, que a poc a poc anem resolent, serien més àgils si s’avancés en aquesta direcció. La tasca ingent que ha calgut per utilitzar les línies regulars d’autobús com a transport escolar hauria estat més fàcil si ens haguéssim posat a treballar abans en aquesta línia.
Com molt bé va apuntar l’experta en mobilitat sostenible Núria Pérez, a la sessió esmentada del congrés de Qualitat de l’Aire, “encara hi ha massa poc debat i reflexió en aquest àmbit, però no per això ens hem de resignar a defensar polítiques que integrin l’òptica rural”.
