La mobilitat és una capacitat fonamental en la vida de les persones i des de temps immemorials aquesta ha estat cabdal, ja que ens permet desplaçar-nos, interactuar amb l’entorn, accedir a recursos i experimentar la independència. Per la seva banda, l’autonomia és un principi fonamental en la cerca d’independència i la presa de decisions pròpies.
La mobilitat i la facilitat per desplaçar-nos són característiques importants de la modernitat i la vida als nostres temps. Des dels sectors públics es preocupen per crear i mantenir la xarxa de comunicacions que permeten i faciliten l’intercanvi de mercaderies, informació i coneixement, facilitant la mobilitat que requereix la societat actual, però a un nivell més planer, més personal, sovint s’oblida que la mobilitat també és quelcom que ens afecta com a éssers socials.
La mobilitat, com a pilar de l’autonomia personal, es relaciona estretament amb la independència i l’autoestima, ja que permet a les persones realitzar tasques diàries i quotidianes, participar a la societat i obrir-se oportunitats de vida. Amb la mobilitat reduïda es poden experimentar sentiments de pèrdua d’independència, frustració i, a vegades, una baixa autoestima. A més, la falta de mobilitat física pot tenir un impacte en la salut, ja que les persones poden tornar-se menys actives, podent donar-se problemes de salut com ara l’obesitat o la debilitat muscular.
I és què, les conseqüències de perdre de vista l’autonomia de les persones quan parlem de mobilitat en general són profundes i poden abastir diversos aspectes de la vida, impactant directament en la independència, l’aïllament social, les barreres laborals i econòmiques i l’impacte en la salut mental, per destacar-ne algunes.
Però amb la implementació d’estratègies d’accessibilitat, millora dels serveis de transport públic i privat i recolzament social i educació, és possible promoure l’autonomia personal i millorar la qualitat de vida de totes les persones.
Veiem, doncs, la importància de replantejar-nos la mobilitat de les persones per millorar la seva autonomia. La societat en el seu conjunt té la responsabilitat de crear un entorn que sigui inclusiu i accessible en el qual totes les persones, independentment de la seva mobilitat, gaudeixin de les mateixes oportunitats de viure amb dignitat i exercir la seva autonomia. Fent-ho, no només millorem la vida de totes les persones en algun moment de la seva vida, sinó que també fem més rica la nostra societat ja que es promouen la diversitat i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
