Com són les ciutats que projectem amb horitzó 2030? Si aixequem la mirada, som capaços de projectar entorns que s’ajusten a l’ideal de les ciutats on ens agradaria viure, on veiem passejar la nostra gent gran, pulmons verds, arbres, punts de trobada, voreres amples, zones de vianants, parcs, jardins, espais urbans saludables i sostenibles on veiem créixer els nostres fills. Ciutats compromeses amb el medi ambient i amb el planeta.
És fàcil visualitzar-ho i d’execució complexa. És responsabilitat de tothom, i alhora de les administracions públiques en primera instància, treballar per assolir aquest repte. Redissenyar i redefinir les nostres ciutats per fer-les més habitables i pensades per viure-hi. Són peces clau l’urbanisme i la mobilitat. És moment d’aturar-se, de repensar i dissenyar les ciutats del futur tal com les volem, des de la governança, escoltant totes les veus, sense deixar ningú enrere, fent possible construir espais públics adaptats i una mobilitat que ens aporti més seguretat, amb mitjans de transport més sostenibles i més saludables.
Des de l’AMTU hi fem una aposta ferma, per desenvolupar accions i estratègies que facilitin la mobilitat en tots els municipis catalans, tenint en compte totes les singularitats, més enllà de la centralitat de Barcelona. Tota la ciutadania té dret a optar a un servei de transport públic que assoleixi els mateixos estàndards de qualitat i preu. Hem de ser capaços de trobar els mecanismes per aconseguir aquest consens i el finançament que se’n derivi.
El transport públic ha de convertir-se en l’eix que estructuri la mobilitat del país. És necessari vertebrar el territori de manera sostenible. Cal construir una xarxa de transport públic i mobilitat que acompanyi aquest model, hi hem d’abocar recursos i traçar un sistema de connexions del territori, que permeti desplaçar-se fàcilment i eficientment. És necessari fomentar el transport públic, la mobilitat a peu, la mobilitat en bicicleta, la mobilitat compartida. Garantir la intermodalitat, implantar zones de baixes emissions, establir zones d’estacionament dissuasiu, punts de recàrrega elèctrica de vehicles i fer un urbanisme d’acord amb els principis de fer ciutats saludables, més humanes, nuclis urbans que facilitin la mobilitat sostenible.
Tot això ens ha de permetre assolir un canvi de model i contribuir al canvi cultural, on deixem de prioritzar la mobilitat en vehicle privat.
Aquest canvi de paradigma només serà possible si disposem de bons serveis de transport públic, de bona connectivitat entre ciutats, si fem polítiques de mobilitat urbana que tenen en compte totes les necessitats i hi donen resposta.
El Congrés Internacional de Mobilitat celebrat l’octubre a Sitges, va posar sobre la taula les grans claus per avançar cap a una mobilitat més segura, més sostenible, més inclusiva i més digitalitzada. Va aportar noves tendències i bones pràctiques, casos d’èxit d’altres indrets del món que ens han de servir de mirall per aconseguir el gran repte que tenim al davant.
Alba Barnusell i Ortuño
Vicepresidenta de l’AMTU
