Els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) són sovint la ventafocs de la mobilitat. Quan parlem de desplaçaments, se’ls associa a la logística i al transport de mercaderies, però s’oblida que hi treballen centenars de milers de persones que necessiten arribar-hi en condicions segures i eficients. La seva accessibilitat queda en segon terme respecte a plans urbans o grans infraestructures ferroviàries, com si fos un problema menor.
No ho és. A Catalunya, els PAE acullen unes 46.000 empreses, pràcticament tots els centres de treball industrial i molts serveis, comerç i logística. Apleguen més de 700.000 persones treballadores, la majoria vinculades a activitats industrials. Ocupen 30.000 hectàrees, un 15% del sòl urbà i urbanitzable del país. Ignorar la seva mobilitat seria ignorar una part central del sistema productiu.
La mobilitat laboral és, a més, la que més depèn del vehicle privat. A la demarcació de Barcelona, el 59% de les persones treballadores hi accedeixen amb cotxe o moto, i el percentatge és encara més alt als polígons, on només quatre de cada deu disposen de transport públic. La manca de connexió ferroviària i el tractament urbanístic dels accessos dificulten la mobilitat activa. Per això, qualsevol estratègia que busqui un model més sostenible ha d’incloure la mobilitat dels PAE.
A Catalunya hi ha 1.454 polígons. Només 184 són accessibles amb Rodalies, 54 amb FGC, 22 amb metro i uns 600 tenen servei de bus. La distància mitjana a una estació ferroviària és de més de 10 km, mentre que la majoria són a només 3 km d’una autopista. Això reforça la dependència del vehicle privat i condiciona la logística.
Propostes per millorar la mobilitat als PAE
Reforçar el transport públic existent. Cal millorar connexions amb els nuclis urbans i les estacions ferroviàries. En alguns casos, n’hi ha prou amb petites adaptacions, com afegir una parada a una línia de bus ja existent. En d’altres, serà necessari crear nous serveis o ampliar horaris per cobrir entrades i sortides laborals.
Implantar serveis a demanda. L’experiència mostra bons resultats, com els busos a demanda d’Igualada que donen servei als polígons amb més de 9.000 usuaris anuals. Hi ha tres models: ampliar serveis a demanda existents, crear-ne de nous en zones amb dèficit o incorporar parades discrecionals en línies convencionals, com ja passa a Sabadell.
Revaloritzar els polígons com a espais urbans. Millorar-los amb voreres, il·luminació, arbrat i accessos segurs. Un entorn digne afavoreix la mobilitat activa i la intermodalitat. Molts polígons dins de trama urbana, com els de Vilafranca o Valls, podrien acollir més desplaçaments a peu o en bicicleta si tinguessin condicions adequades.
Desplegar Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE). Les empreses també han de garantir la mobilitat dels seus treballadors. Avui, només unes 100.000 persones a la demarcació de Barcelona treballen en empreses amb PDE, d’un total de més de 2,5 milions. La futura Llei de Mobilitat Sostenible hauria d’impulsar aquesta eina.
Adaptar-se a l’electrificació. Encara que es millorin connexions públiques i accessos actius, els polígons continuaran necessitant transport privat. Per això cal facilitar la transició al vehicle elèctric, instal·lant punts de recàrrega i fomentant també la recàrrega de bicicletes i vehicles de mobilitat personal.
Garantir l’accessibilitat als polígons és clau per aconseguir una mobilitat laboral justa i sostenible. Millorar el transport públic, oferir serveis a demanda, adaptar l’entorn urbà i desplegar Plans de Desplaçament d’Empresa pot reduir la dependència del vehicle privat, disminuir emissions i costos, i alhora reforçar la competitivitat i la qualitat de vida de centenars de milers de treballadors.
Els polígons no poden ser un “no lloc”, com si les persones que hi treballen no hi interactuessin. Han de formar part dels Plans de Mobilitat Urbana i gaudir d’un tractament urbanístic de qualitat, com qualsevol altre espai urbà del municipi. Els carrers dels polígons han de ser segurs per caminar, creuar i desplaçar-se, i han de tenir accés al transport públic que ofereix el municipi. Si no, seguiran sent espais desolats, inaccessibles i vetats per a qui no pot utilitzar el vehicle privat, fomentant desigualtats socials.
Imatge 1: Distribució del nombre d’empreses en Polígons d’Activitat Econòmica a Catalunya per comarques, tot i que les comarques metropolitanes són les que més empreses en PAE hi ha, els PAE són una realitat aplicable a tot el territori de Catalunya, des del Pirineu fins a Terres de l’Ebre.
Imatge 2: Mapa de cobertura del transport públic als PAE per municipi. Quant més verd, major nombre de polígons amb accés al transport públic.
